La sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic s'ha omplert aquest dimecres, dia 21, per assistir a l'acte de presentació del primer llibre que -a l'edat de 88 anys- acaba de publicar el doctor tocòleg Anicet Altés. l'home que calcula que ha atés més de 10.000 parts a Vic.
Es tracta d'una obra titulada Metges i ciutadans de Vic, dedicada a les figures dels doctors Jordi Sala i Soler i Miquel Conill i Santias, ambdós ja desapareguts. A la imatge, el doctor Altés i el periodista Albert Om, que ha fet de presentador i tertuilà, en directe. Es dóna la circunstància que Altés va atendre el naixement d'Om, fa 43 anys.
Les vides dels doctors Miquel Conill i Jordi Sala són revisades al llarg de les més de cent pàgines d’aquesta obra a través del material recollit en converses que hi va mantenir Altés en els darrers temps de les seves vides. Ha estat editat per l’Ajuntament de Vic, amb el suport, a més, del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. Conté sengles retrats a tota pàgina dels dos protagonistes. Pere Vila i Molas escriu el pròleg de la part dedicada al doctor Sala, i el doctor Josep M. Arimany i Manso, la de Conill.
Altés: "Millora la tècnica de la medicina, però no el sentit humà"
“Vaig quedar parat de la claredat mental que tenia el doctor Sala, tot i l’afectació que patia per l’avançat estat de la seva malaltia”, va assenyalar Altés, afegint que són més els que es mereixerien un estudi i una biografia dedicades.
Preguntat per Albert Om, el doctor va respondre que “tant Conill com Sala eren conscients que de les converses que vaig tenir amb ells en sortiria un treball per publicar, que tindria la difusió que tindria, perquè, com s’ha dit, a Catalunya hi ha més escriptors que lectors”.
El llibre ressegueix a través de les vides dels dos metges l’evolució històrica de la ciutat i de la medicina. I quin balanç faria Altés dels darrers cinquanta anys?: “La medicina ha millorat molt tècnicament, i la forma de treballar del metge s’ha tecnificat. Quan vaig arribar a Vic, fa uns seixanta anys, quasi no teníem ni anàlisis. La pediatria va néixer amb el doctor Conill i la tocologia podria dir que amb mi, perquè vaig ser el primer que en va fer.”
En aquell temps, intervencions avui tan usuals com una cesària “l’endemà eren motiu de comentari per Vic, que l’Altés ha fet una cesària, deia la gent..”. Tanmateix, la seva mirada sobre la dimensió humana no és tan optimista: “La relació metge-malalt ha empitjorat una mica, ja que pel costat humà i psicoterapèutic no ha millorat. Els metges no tenen temps: en els cinc minuts que els han assignat per pacient no tenen temps de res”.
I quines serien les alternatives? Altés es va declarar un ferm defensor de la figura del metge de família, “aquell a qui es pot trucar a la nit amb tota confiança i que et recepta una aspirina, si cal. Però ara el metge no pot fer això perquè la gent es queixa i li retreu que els recepta una aspirina perquè ells només són del Seguro; i el metge, per cobrir-se i que no el denunciïn, encarrega un munt d’anàlisis i proves innecessàries que costen un disbarat de diners a la Seguretat Social”. En una arrencada irònica, Altés va alertar que “per prendre medicines cal estar molt sa, perquè quan llegeixes el prospecte i veus aquelles contraindicacions!”.
De l’exercici diari de la medicina, va passar a reflexionar sobre el seu arrelament a la ciutat: “No he nascut a Vic, però me’n reivindico. Fa 60 anys que estic al cas del que passa en aquesta ciutat i ja no recordo d’on sóc: sóc de Vic”.
Hi haurà unes memòries del doctor Altés?
Espigolant en els records, el periodista Om va rememorar que a la seva iaia Miqueleta, que era del carrer de Gurb, de Vic, “el doctor Altés li va ensenyar a ballar el pasdoble”. Un bon punt a partir del qual interessar-se per esbrinar si escriurà les seves pròpies memòries: “Escriure no és senzill. Vaig assistir fa anys a un curs d’escriptura i humanitat a l’Ateneu Barcelonès, on vaig fer una bona amistat amb el periodista Ramon Barnils. La meva vida, de fet, la vaig transmetent a través del que escric, tot i que per a alguns no és suficient; per exemple el meu fill Ernest, que se’m va posar molt seriós demanant-me que escrivís la meva autobiografia, tan seriós que em va deixar parat”.
Altés deixa un fil obert, que si algú l’ajudés potser sí que afrontaria la tasca, coneixent-ne les dificultats, perquè “em trobo que vaig pel carrer i hi ha gent que m’atura i em parla d’un part difícil de fa trenta-dos anys, i com volen que me’n recordi jo?”.
La tertúlia entre el doctor i el periodista va acabar amb el toc humorístic del segon, que va recordar que la nit que ell va néixer, el metge va anar a atendre el part en pijama “però veig que avui ha vingut més elegant, perquè l’hem pogut avisar amb més temps”.
Jaume Ortiz: "Altés, un exemple de dignitat nacional i cívica"
Obrint el torn d’intervencions de la taula, l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal va declarar-se “emocionat per la vida dedicada al servei que ens heu explicat. Aquests homes no són doctors: són humanistes que serveixen la Humanitat a través de la medicina”.
Jaume Ortiz, membre històric d’Òmnium Cultural va confessar-se estranyat que el doctor no sigui vigatà perquè ”costa molt d’imaginar que sigui originari d’un altre àmbit, com seria el seu Sabadell natal.” Ortiz va fer un repàs de les entitats en què ha participat Altés, destacant-ne Òmnium Cultural i la presidència de l’Orfeó Vigatà, “en una època que representar a Vic obres d’Ionesco o de Pedrolo era una mostra de modernitat cultural i compromís polític insòlits.” I sense oblidar la seva faceta cinematogràfica, “que ens ha llegat uns films que són testimoni de la seva època”. Ortiz va acabar assenyalant que la vida d’Altés “és un exemple d dignitat nacional i cívica”.
Vinyet: "Li dediquem una sala de l'Ateneu"
Jeroni Vinyet, president de la delegació d’Osona d’Òmnium va voler rendir homenatge als catalans que van sostenir la resistència durant la dictadura franquista: “Vull donar les gràcies a tots els valents que van crear Òmnium en temps difícils i que van fer-nos recordar altra vegada la paraula llibertat, amenaçada pel franquisme, que ens obligava a oblidar les paraules llengua, llibertat i país.”. En senyal de reconeixement, Vinyet va anunciar que una de les sales de l’Ateneu La Central portarà el nom del doctor Anicet Altés i Pienda.
Arimany: "El doctor Sala agafava la mà del malalt i el dolor minvava"
Pel doctor Josep Arimany, president de la delegació oficial del Col•legi de Metges a Osona, va assenyalar que “el llibre relata la implantació de les especialitats mèdiques “, i va tornar sobre el tema de la relació humana, propugnant que “seria bo que el doctor donés alguna classe al futurs metges sobre el valor que té la humanitat en la medicina. Jo vaig veure com el doctor Sala agafava la mà de malalts terminals, que patien molt, i llavors el dolor minvava”.
Davant del públic present a la sala, Arimany va anunciar que s’oferia a Altés per ajudar-lo a redactar la seva biografia “perquè això ha de continuar, i ell ha de seguir la seva tasca a la delegació del Col·legi, i les persones grans han de conèixer i admirar que mantingui l’activitat tot i la seva edat”. Arimany va descriure la seva màxima vinculació amb el llibre perquè “Altés em va portar al món, Conill va ser el meu pediatra i Sala, el meu metge”.
Vila d'Abadal: "Defensors de la llengua, del país..."
L’alcalde Vila d’Abadal va tancar la vetllada amb una glosa del compromís cívic dels tres metges protagonistes de la nit –“uns defensors de la llengua, la cultura, el país i, si m’ho permeteu, la pàtria”, va dir–, i amb un retorn al tema més polèmic, a la ferida oberta: “Estic segur que molts dels metges aquí presents –va continuar- comparteixen l’opinió que cal revisar els mètodes de fer medicina. Quan estàs malalt, el metge que t’até ho és tot en aquell moment. Però ara els metges no tenen temps, ens falten metges... “
I aquí va fer un parèntesi per lloar la tasca de l’Hospital de la Santa Creu, “una joia de la ciutat, que fa medicina i atenció a les persones”, per acabar proclamant que “aquest llibre deixa ben clar que la medicina no pot deixar de banda el vessant humà”.
Tot seguit, Vila va lliurar un present al doctor Altés, enmig dels aplaudiments del centenar llarg d’assistents. Després, moltes persones, entre col·legues de professió, amics i pacients van apropar-se a Altés per saludar-lo, recordar vells temps i, és clar, parts difícils de fa més de trenta anys.
- Galeria de fotos (Adrià Costa)
----------------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC
Vic reconeix la tasca professional de tres metges vigatans i la seva implicació social
- El Dr. Anicet Altés publica un llibre sobre el Dr. Miquel Conill i el Dr. Jordi Sala i Soler
- L’Ajuntament de Vic homenatja el Dr. Altés en un acte molt participat i emotiu
La Sala de la Columna va recordar ahir vells temps, els temps d’uns metges que van deixar petjada a la ciutat. El ginecòleg Anicet Altés n’és un bon exemple, el d’un metge que ha portat al món més de 10.000 criatures i que ha tingut una gran implicació social ja que va ser el principal impulsor d’Òmnium Cultural a Osona i fundador del Cine Club. L’Ajuntament de Vic li va retre un sentit homenatge aprofitant la presentació del llibre que ha escrit sobre dos altres metges vigatans, el pediatra Miquel Conill, i el metge de família, Jordi Sala i Soler.
L’acte es va iniciar amb un diàleg entre el periodista Albert Om i el mateix Anicet Altés, una conversa que va permetre endinsar-se en l’època de les primeres especialitats mèdiques, o sigui cap allà als anys 50. Altés, nascut a Sabadell, va ser el primer ginecòleg especialitzat de la ciutat i va recordar com es treballava en aquella època, amb molt poca tecnologia i amb nul suport d’analítiques. Altés va explicar que ell havia introduït a Vic el part vigilat i també el part sense dolor. També va incidir en el fet que abans hi havia un tracte més humà entre metge i pacient, un fet que, en bona part s’ha perdut.
Per la seva part, Jaume Ortiz, membre històric d’Òmnium Cultural, va posar de relleu la iniciativa d’Altés en anys molt difícils, ja que va ser l’impulsor d’Òmnium a Osona i també va ostentar la presidència de l’Orfeó Vigatà. El president actual d’Òmnium, Jeroni Vinyet, va anunciar que posarien el nom d’Anicet Altés a una de les sales de La Central.
El Dr. Josep Arimany president de la delegació d’Osona del Col•legi de Metges de Barcelona va posar de relleu la gran humanitat dels Dr. Conill i Dr. Sala i Soler i va recordar la importància del seu saber mèdic però també la cura que tenien de la part més humana dels pacients.
Per cloure l’acte, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va destacar el compromís cívic dels tres metges i els va catalogar de “defensors de la llengua, la cultura, el país i la pàtria”. Finalment va obsequiar amb un guardó al Dr. Altés, en nom de la ciutat, i en reconeixement de la seva tasca al llarg dels darrers 60 anys.
Tres metges, tres persones
El doctor Miquel Conill, va ser el primer especialista en pediatria que es va establir i que va residir a Vic. El doctor portà a terme molta investigació i, en el nostre país, són molts els treballs publicats, tant en la prestigiosa revista Archivos de Pediatria, com en altres de l’especialitat. També en va publicar en revistes de l’estranger.
El doctor Jordi Sala i Soler va néixer al carrer de Gurb i en el llibre es destaca es seu perfil humà amb els seus pacients. A banda de la seva gran i reconeguda trajectòria professional, el Dr. Sala i Soler dipositava les hores que li quedaven del dia per a realitzar diverses activitats ciutadanes. Així, l’any 1978 va acceptar la presidència del Casino de Vic, que va exercir durant tres anys al llarg dels quals donà un fort impuls a les activitats de caire cultural. També va donar classes de Patologia Mèdica de 2n i 3r curs a l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris i que ara és l’Escola Universitària de Ciències de la Salut.
El doctor Anicet Altés i Pineda (Sabadell, 1921) és llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona amb especialitat de ginecologia. Va exercir de ginecòleg a Vic durant més de 40 anys. Arribà a Vic a la dècada de 1950 arran de les implantacions de les especialitat mèdiques a la ciutat, exercint a la Clínica de Vic. Va ser pioner en la introducció del part vigilat i el segon, en tot l’estat espanyol, de promoure el part sense dolor. Activista cultural a la ciutat de Vic, va fundar el Cine Club l'any 1958 i posteriorment va encapçalar la introducció d'Òmnium Cultural a la comarca d'Osona. Va participar activament a la recuperació de la llengua catalana a la ciutat de Vic. Ha publicat nombrosos escrits majoritàriament vinculats a la medicina i a la història mèdica, relacionats amb Vic i Osona a través de la revista del Col•legi de Metges de Barcelona.
