"Uf, que lluny que vius!". "Quanta estona, no?". "Cada dia vas i vens? Tela!". Això hem de sentir tot sovint els que vivim a Vic, però treballem a Barcelona. Pels residents a la capital o rodalia, molts dels quals triguen tant com tu per arribar a la seva feina, Osona està al cul del món i sembla que ens hàgim de justificar per voler-hi viure. Per viure a 70 quilòmetres de la feina. A una horeta si no hi ha trànsit.
Per nosaltres, és ben normal baixar a Barcelona, amb tot el que implica. Si un dissabte, posem per cas, vols anar a veure una obra de teatre que encara no està de gira, ja pots preparar la cartera. Si no vas amb transport públic (no cal que recordem les nostres misèries amb el tren), has de comptar amb la gasolina (que precisament no és barata) i l'aparcament (que tampoc ho és). Per l'hora que fan la funció, has de preveure un dinar o un sopar en algun restaurant (i tots sabem els estralls que ha fet la inflació quan ara menges fora). I, és clar, ja que som a Barcelona, aprofitem i anem a fer quatre compres. Entre una cosa i una altra de seguida se te'n van cent euros.
Els que som d'allò que en diuen "territori" o "de comarques", coses com aquesta les tenim plenament normalitzades i, fins i tot, ens agrada fer aquestes escapades a Barcelona, encara que sigui per després poder-nos queixar de la gentada que hi ha, que tot és molt car, que la ciutat ha perdut molt, que ja no és el que era i que no hi tornarem més. Però hi acabem tornant, perquè volem i perquè per fer segons què no hi ha cap més opció.
Potser per un complex d'inferioritat perquè Barcelona és la capital, mai ens hem plantejat que això passi al revés, més enllà dels milers i milers de pixapins que s'escapen a Vic per fires com el Mercat Medieval. Per això, és molt interessant la iniciativa 'Fora de Barcelona!' que ha posat en marxa en Peyu, amb el suport del Consell Comarcal i Osona Turisme.
Amb el seu espectacle L'il·lusionista, l'humorista farà temporada a Calldetenes durant el gener i el febrer. Aprofitarà l'embranzida que ha agafat els últims temps, i més ara amb un Ondas sota el braç, per fer aquesta prova: una entrada per al seu espectacle acompanyat d'algun descompte cultural o per a un hotel o restaurant.
Una oferta enriquidora per descentralitzar la cultura, per la butxaca i per conèixer el "territori" sense les massificacions de les grans fires. I no només en treuen profit els que venen de fora d'Osona (no cal que siguin només de Barcelona), sinó també tots aquells que, per la circumstància que sigui, no poden anar a la capital. S'acosta la cultura a tothom.
En definitiva, amb l'excusa d'un bon espectacle, tothom hi guanya: els que vivim aquí, els d'aquí que viuen de la cultura i del turisme, i els que venen de fora a descobrir un altre lloc. Un autèntic win-win que, si dona bons resultats (esperem que sí), es podria estendre a moltes comarques riques en cultura, patrimoni i turisme.
Per nosaltres, és ben normal baixar a Barcelona, amb tot el que implica. Si un dissabte, posem per cas, vols anar a veure una obra de teatre que encara no està de gira, ja pots preparar la cartera. Si no vas amb transport públic (no cal que recordem les nostres misèries amb el tren), has de comptar amb la gasolina (que precisament no és barata) i l'aparcament (que tampoc ho és). Per l'hora que fan la funció, has de preveure un dinar o un sopar en algun restaurant (i tots sabem els estralls que ha fet la inflació quan ara menges fora). I, és clar, ja que som a Barcelona, aprofitem i anem a fer quatre compres. Entre una cosa i una altra de seguida se te'n van cent euros.
Els que som d'allò que en diuen "territori" o "de comarques", coses com aquesta les tenim plenament normalitzades i, fins i tot, ens agrada fer aquestes escapades a Barcelona, encara que sigui per després poder-nos queixar de la gentada que hi ha, que tot és molt car, que la ciutat ha perdut molt, que ja no és el que era i que no hi tornarem més. Però hi acabem tornant, perquè volem i perquè per fer segons què no hi ha cap més opció.
Potser per un complex d'inferioritat perquè Barcelona és la capital, mai ens hem plantejat que això passi al revés, més enllà dels milers i milers de pixapins que s'escapen a Vic per fires com el Mercat Medieval. Per això, és molt interessant la iniciativa 'Fora de Barcelona!' que ha posat en marxa en Peyu, amb el suport del Consell Comarcal i Osona Turisme.
Amb el seu espectacle L'il·lusionista, l'humorista farà temporada a Calldetenes durant el gener i el febrer. Aprofitarà l'embranzida que ha agafat els últims temps, i més ara amb un Ondas sota el braç, per fer aquesta prova: una entrada per al seu espectacle acompanyat d'algun descompte cultural o per a un hotel o restaurant.
Una oferta enriquidora per descentralitzar la cultura, per la butxaca i per conèixer el "territori" sense les massificacions de les grans fires. I no només en treuen profit els que venen de fora d'Osona (no cal que siguin només de Barcelona), sinó també tots aquells que, per la circumstància que sigui, no poden anar a la capital. S'acosta la cultura a tothom.
En definitiva, amb l'excusa d'un bon espectacle, tothom hi guanya: els que vivim aquí, els d'aquí que viuen de la cultura i del turisme, i els que venen de fora a descobrir un altre lloc. Un autèntic win-win que, si dona bons resultats (esperem que sí), es podria estendre a moltes comarques riques en cultura, patrimoni i turisme.