A banda de fer el mandra i evidentment les vacances, una de les coses que m'agraden de l'estiu són les festes majors. Diuen els documents històrics que a Catalunya fem xerinola des del segle XIII, sense escatimar en despeses o contenció. Doncs deu ser una mica això i, per aquesta raó, fa tants segles que se'n fan. Dies que als pobles i ciutats els agrada lluir-se davant dels seus veïns que, al seu torn, els agrada presumir de municipi i, de pas, trencar una mica la rutina. I és que, amb l'excepció del 15 d'agost, que aglutina desenes de festes majors, són dies únics per als veïns de cada municipi.
Dies de sortir al carrer, anar de concerts, perdre el temps, retrobar-se amb uns i altres... a Vic ha costat una mica trobar aquest punt de "festa major de poble", si m'ho permeteu dir així, però diria que es va aconseguint. Aquell tòpic que, per festa major, tothom marxava a Platja d'Aro ha perdut sentit (no entre tots els sectors de la ciutat, ja se sap), però, aquests dies, veure l'ambient que hi ha pels carrers és maco.
Ja fa més de deu anys, algú (desconec qui) va tenir la bona idea de tirar endavant la Crida i, dissabte passat, es va tornar a repetir. Els verds, els vermells (els meus, per cert) i els negres, amb el Merma, el Nen i la Vella al capdavant, vam tornar a omplir els carrers de tots els barris per acabar a la plaça de la Catedral, on la batalla final de colors ens va deixar a tots ben empastifats. Em trec al barret amb l'organització de la Crida i la bona forma que demostren els millors caps de llúpia de Catalunya.
La implicació directa dels barris, amb una aposta de l'Ajuntament per fer unes festes més populars i, sobretot, amb l'empenta i embranzida dels joves, era l'assignatura pendent que tenia aquesta festa major fins fa pocs anys i, de moment, s'està superant amb nota.
Alguns diran que això dels colors és una còpia d'altres llocs com a Granollers que tenen els blancs i els blaus, però i què? Siguin llegendes o rivalitats de colors són elements que ajuden a arrelar les festes i li donen identitat. I, en el cas de Vic, la part positiva i que li augura futur és que els joves que ho eren fa deu anys ara ja són més grans i continuen aquí, ara potser empenyent algun cotxet, mentre altres joves els han agafat el relleu.
En definitiva, Sant Miquel dels Sants, per fi, ha aterrat al segle XXI. Els balls dels gegants, l'ofici, el ball de l'espígol, el concert de l'orquestra de torn o el castell de focs estan molt bé i no s'han de perdre, però era necessari que la festa major s'obrís més enllà del nucli antic.