Això de les xarxes ens ho hauríem de fer mirar, sobretot a X, la que abans es deia Twitter. Rere identitats amagades, massa gent s'atreveix a dir de tot, faltant el respecte i insultant. Aquests dies, hem tingut un exemple proper amb l'entrevista que El suplement de Catalunya Ràdio va fer a dos joves de la comarca. 27 minuts de conversa en què la Gemma i en Xevi van explicar que han tingut dos fills sense ser parella. Són amics de tota la vida i entre tots dos han satisfet la voluntat de l'altre de tenir fills. És el que es coneix com a copaternitat, un model de família que trenca amb els patrons tradicionals.
Catalunya Ràdio ha compartit a les xarxes diversos vídeos amb fragments de l'entrevista i destacava intervencions com aquesta: "La Gemma és la dona de la meva vida. Però no és l'amor de la meva vida." O aquesta altra: "El nostre model no funciona com el d'uns pares separats." X s'ha omplert de comentaris que realment fan basarda i que us recomano no llegir, no val la pena perdre-hi el temps. Demostren que no han entès res i que ni tan sols han escoltat bé l'entrevista. És allò d'opinar per opinar.
El cert és que m'ha sobtat aquesta reacció per una història que quan la vaig escoltar em va sorprendre en positiu i vaig trobar molt bonica, perquè no coneixia cap cas de copaternitat com aquest. Els escoltes a tots dos, a la Gemma i en Xevi, i transmeten il·lusió, bondat i entesa per tirar endavant un projecte tan important. En cap moment, et generen cap sospita i, de fet, no som ningú per jutjar-los.
Els últims dies, arran d'aquesta entrevista, he llegit titulars que parlen del fenomen de la copaternitat. Tant de bo fer públics casos com aquest ajudin a altres joves que potser es troben en una situació similar i no saben cap a on tirar. També és cert que en aquesta història hi ha hagut una alineació d'astres que ho fa tot encara més bonic.
I tot això m'agrada que hagi passat en una comarca com Osona, molt marcada encara pel pes de l'Església. Malgrat ser la segona comarca de Catalunya amb més parròquies després del Barcelonès, és una bona notícia que aquí al mig aflorin públicament nous models de família que ajuden a la normalització, més difícil encara en una zona de caràcter tan tancat.
Si no ho heu fet, us recomano escoltar l'entrevista i comprovar que, ben a prop, hi ha bones històries.
Catalunya Ràdio ha compartit a les xarxes diversos vídeos amb fragments de l'entrevista i destacava intervencions com aquesta: "La Gemma és la dona de la meva vida. Però no és l'amor de la meva vida." O aquesta altra: "El nostre model no funciona com el d'uns pares separats." X s'ha omplert de comentaris que realment fan basarda i que us recomano no llegir, no val la pena perdre-hi el temps. Demostren que no han entès res i que ni tan sols han escoltat bé l'entrevista. És allò d'opinar per opinar.
El cert és que m'ha sobtat aquesta reacció per una història que quan la vaig escoltar em va sorprendre en positiu i vaig trobar molt bonica, perquè no coneixia cap cas de copaternitat com aquest. Els escoltes a tots dos, a la Gemma i en Xevi, i transmeten il·lusió, bondat i entesa per tirar endavant un projecte tan important. En cap moment, et generen cap sospita i, de fet, no som ningú per jutjar-los.
Els últims dies, arran d'aquesta entrevista, he llegit titulars que parlen del fenomen de la copaternitat. Tant de bo fer públics casos com aquest ajudin a altres joves que potser es troben en una situació similar i no saben cap a on tirar. També és cert que en aquesta història hi ha hagut una alineació d'astres que ho fa tot encara més bonic.
I tot això m'agrada que hagi passat en una comarca com Osona, molt marcada encara pel pes de l'Església. Malgrat ser la segona comarca de Catalunya amb més parròquies després del Barcelonès, és una bona notícia que aquí al mig aflorin públicament nous models de família que ajuden a la normalització, més difícil encara en una zona de caràcter tan tancat.
Si no ho heu fet, us recomano escoltar l'entrevista i comprovar que, ben a prop, hi ha bones històries.