El malestar no para de créixer. Els pagesos, els mestres i professors, els estudiants, els metges i infermeres, els funcionaris de presons, les ADF... Tots s'han fet sentir en algun moment els últims mesos. I ara, fins i tot, s'hi han afegit els escoltes i monitors d'entitats de lleure, que és important subratllar que són voluntaris.
Dissabte, unes 1.300 persones vinculades amb aquest sector es van manifestar pel centre de Barcelona per dir prou i que n'estan tips. Estan farts de tanta burocràcia i, sobretot, de la falta de suport institucional. I ara denuncien les restriccions que els imposa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pels campaments d'estiu i que posen en perill les inscripcions de 8.000 nens i joves.
I és que, si res no canvia, aquest any, no podran acampar a la meitat dels terrenys on ho han fet sempre. 79 de 156 espais d'acampada, que queden relativament a prop de rius i rieres, han estat prohibits per l'ACA. Els diuen que fan falta estudis d'inundabilitat i, si hi volen plantar les tendes, han de pagar aquests estudis de la seva butxaca. Insisteixo: entitats formades per voluntaris que dediquen el seu temps lliure als altres i que pocs diners remenen més enllà del que paguen les famílies per cobrir despeses.
És evident que no es pot posar en risc la seguretat dels nanos i els monitors, tot i que no deixa de sorprendre aquesta prohibició en espais on han acampat els últims anys i que la decisió arribi quan queden menys de dos mesos per aquestes sortides, quan els casals ja ho tenen tot lligat.
Al marge d'això, no deixa de ser curiós també que el denominador comú de tantes protestes sigui el mateix: l'excés de burocràcia, les traves administratives i la falta de suport de les institucions. Ho hem sentit repetidament en el cas dels pagesos i tants altres sectors que han de treballar amb l'administració.
Segons un informe del govern, de l'any 2018, es calcula que en l'àmbit social hi ha unes 25.000 entitats a Catalunya que mouen més de mig milió de persones voluntàries. Fer girar el món sense rebre res a canvi cada cop costa més i trobar voluntaris per l'organització d'activitats suposa un esforç per la majoria d'entitats i associacions. Que fins i tot les entitats altruistes, com els escoltes o els esplais, surtin al carrer a plantar cara demostra que les administracions, i segurament també part de la societat, viuen en una realitat que no és la que toca. Convé cuidar les entitats i ressuscitar els valors de compartir i ajudar, si no, cada cop més, tendirem a una societat que només es mou per interessos i més individualista.