Hem entrat a l'abril i és aquell mes en què tot comença a canviar una mica. Els dies s'allarguen, fa bon temps (tot i les pluges desitjades), els carrers s'omplen de colors, la gent en general està més contenta... i tot plegat explosiona el 23 d'abril. És el mes de Sant Jordi, el dia dels llibres i les roses.
És una sort que tinguem una diada que fomenta la lectura, tot i que estic segur que molts llibres que es regalen per Sant Jordi es queden només en un gest de postureig per allò que és el que toca. Malgrat que la pandèmia ha ajudat a millorar les xifres, encara hi ha un 32% dels catalans que no llegeixen mai en el seu temps lliure. Ho assegura el Baròmetre d'Hàbits de Lectura de la Biblioteca Nacional d'Espanya, que admet una "batalla perduda" amb els telèfons mòbils, especialment, entre els alumnes que fan educació secundària.
Les pantalles els han fet perdre l'interès per la lectura i és cada cop més difícil que obrin un llibre. Ells et diran que ja llegeixen en la infinitat d'inputs que reben al mòbil, però no és el mateix. I, en això tenen un paper clau les famílies, ja que, segons els experts, si a casa es llegeix, és probable que, per imitació, els fills s'hi acabin enganxant o almenys ho provin.
També hi tenen un paper important les biblioteques i les llibreries que, lluny de desaparèixer, es transformen i n'apareixen de noves. A la nostra comarca mateix, tenim el canvi que ha fet la biblioteca de Vic en la Pilarin Bayés, un equipament cultural de primer ordre europeu que sempre es veu ple de gent; hi ha també les nombroses propostes que fan totes les biblioteques, com la de Taradell, que ara a l'abril, per exemple, organitza un festival de novel·la negra catalana amb autors consagrats, o el trasllat de la llibreria La Muntanya de Llibre de Vic a un local més gran.
Tot plegat demostra que interès per la lectura n'hi ha. Per tant, hi ha lectors, hi ha espais i d'històries tampoc en falten, gràcies a un bon grapat d'escriptors que es trenquen les banyes perquè ens enganxem a les seves històries.
Parlant d'autors, a la comarca en tenim uns quants i de bons. De fet, els últims mesos, quatre dels llibres que he llegit són d'autors osonencs: les novel·les Els dies robats, de Blanca Busquets, amb les seves trames i personatges sorprenents i captivadors, i El somriure dels dofins, de Francesc Soler, ple de localitzacions i referències que us sonaran amb la complicada sortida de l'armari d'un noi nascut a finals dels 70 a Osona que acaba involucrat en un escàndol sexual; el llibre de poesia No vull que m'estimis, de la també rodenca Muntsa Verdaguer, on bolca bona part de la seva història personal i amorosa, i el conte il·lustrat i a la vegada divulgatiu L'home que fabricava caixes niu, amb il·lustracions de la vigatana Gemma Solà, on ens descobreix una història familiar mentre coneixem més bé els ocells del nostre entorn.
Són propostes de quilòmetre zero i, a més a més, en català, que poden servir per engrandir les lectures de Sant Jordi i de tots els dies que vinguin per endavant. És només qüestió de proposar-nos-ho i mirar de guanyar aquesta maleïda batalla amb els telèfons mòbils.