Aquesta matinada de dilluns La Vanguardia digital publicava el document on la justícia alemanya posa en dubte, també, la malversació de diners públics, dins les accions d'acusació contra el president 130è de Catalunya, Carles Puigdemont.
El nou revés s'afegeix al de la setmana passada on no es van trobar indicis ni de rebel·lió ni d'alta traïció a l'Estat, i a més sense demostrar la suposada violència necessària per portar a efecte aquesta independència. Un nou entrebanc que farà caure ara ja si, des d'Europa, un castell de cartes marcades des dels seus inicis.
L'assistència aquests dies a xerrades i conferències de Vicent Partal, Quico Sallés, Elpidio José Silva o Josep M. Terricabras han estat coincidents en alguns missatges unitaris de tots aquests personatges mediàtics: la justícia alemanya és la mare de l'espanyola i sense proves fonamentades i documentades escrupolosament no hi ha ni pot haver-hi mai delicte.
Només com a anècdota esmentar que jo mateix, des de l'estiu del 89 (al novembre va caure el mur de Berlín) i fins al 96 viatjava anualment diverses vegades al kreis d'Altenkirchen, en el land de Rheinland-Pfalz. Com a tècnic expert en matèria d'intercanvis internacionals de joves europeus, certificat per Alemanya, aquella experiència em va servir per, entre altres qüestions, conèixer directament i sense embuts als alemanys però també algunes maneres de fer i ser que ara tornen a sortir a la llum.
Entre altres conceptes del poble germànic vaig aprendre la previsió en fer les coses, l'organització pulcra de tot el que fan, la serietat, l'honestedat, l'ètica i també la moral. Potser no són tan simpàtics com els sevillans del barri de Triana, però potser tampoc cal.
Bernd Khonen, Rolf Euteneur o més recentment la molt bona amistat, per raons professionals, amb la professora berlinesa Birgit Holdorff demostren també que els alemanys ni són tan avorrits ni tant cap quadrats com alguns ens volen fer veure i creure.
Els tècnics de joventut Bernd i Rolf, per exemple, en el seu temps lliure, muntaven espectacles d'animació infantil fent de mag i faquir respectivament, del que dono fe havent-hi participat activament. I més recentment les xerrades al voltant d'una taula amb la Birgit, amb una bona cervesa sempre han estat antològiques parlant de cinema, de joves, de política, de nazisme, de Catalunya i també d'Espanya.
El nou revés s'afegeix al de la setmana passada on no es van trobar indicis ni de rebel·lió ni d'alta traïció a l'Estat, i a més sense demostrar la suposada violència necessària per portar a efecte aquesta independència. Un nou entrebanc que farà caure ara ja si, des d'Europa, un castell de cartes marcades des dels seus inicis.
L'assistència aquests dies a xerrades i conferències de Vicent Partal, Quico Sallés, Elpidio José Silva o Josep M. Terricabras han estat coincidents en alguns missatges unitaris de tots aquests personatges mediàtics: la justícia alemanya és la mare de l'espanyola i sense proves fonamentades i documentades escrupolosament no hi ha ni pot haver-hi mai delicte.
Només com a anècdota esmentar que jo mateix, des de l'estiu del 89 (al novembre va caure el mur de Berlín) i fins al 96 viatjava anualment diverses vegades al kreis d'Altenkirchen, en el land de Rheinland-Pfalz. Com a tècnic expert en matèria d'intercanvis internacionals de joves europeus, certificat per Alemanya, aquella experiència em va servir per, entre altres qüestions, conèixer directament i sense embuts als alemanys però també algunes maneres de fer i ser que ara tornen a sortir a la llum.
Entre altres conceptes del poble germànic vaig aprendre la previsió en fer les coses, l'organització pulcra de tot el que fan, la serietat, l'honestedat, l'ètica i també la moral. Potser no són tan simpàtics com els sevillans del barri de Triana, però potser tampoc cal.
Bernd Khonen, Rolf Euteneur o més recentment la molt bona amistat, per raons professionals, amb la professora berlinesa Birgit Holdorff demostren també que els alemanys ni són tan avorrits ni tant cap quadrats com alguns ens volen fer veure i creure.
Els tècnics de joventut Bernd i Rolf, per exemple, en el seu temps lliure, muntaven espectacles d'animació infantil fent de mag i faquir respectivament, del que dono fe havent-hi participat activament. I més recentment les xerrades al voltant d'una taula amb la Birgit, amb una bona cervesa sempre han estat antològiques parlant de cinema, de joves, de política, de nazisme, de Catalunya i també d'Espanya.