Torna a casa per Nadal, deia un anunci de torrons. Arran d'això us faig alguns apunts que potser us semblaran intranscendents, però que formen part dels meus pensaments aquests dies:
Per exemple, vaig llegir no fa pas gaire que un tant per cent elevadíssim d'estudiants de fisioteràpia a Vic són francesos, perquè tenen problemes per entrar a les seves universitats. I llavors me'ls vaig imaginar tornant a casa per Nadal, pour Noël, i venint després de Reis, tot pensant que fem unes festes llarguíssimes (ells no celebren els Reis). I tornant a omplir carrers i botigues vigatans per les rebaixes de gener, oh, là, là.
Per exemple, també, vaig pensar en els nord-americans, perquè uns quants dels set cosins que tinc, fills d'en Ramon Oliu (de Cantonigròs), havien fet una festa d'Acció de Gràcies i jo n'havien vist els balls que van fer després de dinar. Els nord-americans també es reuneixen tots pel seu Thanksgiving day, i després, tal com es veu a les pel·lícules, per Nadal. (Plantejament i nus de la pel·lícula al novembre, i desenllaç al desembre). I em vaig fer creus del canvi generacional. Penseu que el meu oncle anava per pagès del Collsacabra, i, per raons que no venen al cas, quan ja era gran, se'n va anar a Amèrica. Els fills, alguns dels quals són nascuts a Catalunya, s'han tornat del tot nord-americans.
De Cantoni a New Jersei o a Califòrnia. De l'olla que bull amb el brou, penjada damunt la llar de foc i amb un fred intens a fora, a ballar les cançons de moda, descalços damunt del parquet impecable d'una casa de fusta càlida amb un trosset de jardí. S'ha de dir que els cosins estimen les tradicions, això sí, i que adoren Cantoni. Deu ser el fil invisible que a tots d'alguna manera ens lliga al lloc d'on van sortir els nostres pares, i que van patir tant perquè nosaltres fóssim feliços.
Però més enllà d'això, hi ha els fills i els nets que viuen i viuran a l'americana, dispersos, i es trobaran tan sols pel novembre i per Nadal. I serà un canvi de xip a la història familiar, i un dia definitivament oblidaran l'olla. Només, amb una mica de sort, quedarà surant a l'aire dels Estats Units, el cognom Oliu, que, de tota manera, allà han pensat sempre que era O'liu i que venia d'Irlanda.
Visca la globalització. I bones festes.