Ja fa mesos que setmanalment un grup de rodencs tallen la carretera que passa pel mig del seu poble, Roda de Ter, per demanar que es faci la variant de la C-153 per fora del nucli urbà. I he llegit que la Generalitat fa temps va dir que això no ho faria, sinó que “pacificaria” la carretera.
Home, sí, no anirien malament un parell de rotondes en alguns llocs, però personalment no penso que aquesta sigui la solució. Entenc que hi ha alguns negocis a qui ja els va bé que la corrua de cotxes els passi per davant, però en general jo diria que això no hauria d’anar així.
No soc de Roda, però sí que faig dos cops per setmana el trajecte Cantonigròs- Barcelona, d’anada i de tornada. I, sabeu què? En tot aquest tram, Roda de Ter és l’únic poble que travessa la carretera. Des del punt de vista del conductor també és una murga: és l’únic lloc on els semàfors t’aturen i, en hores punta t’hi pots estar una bona estona veient-les passar.
A banda i banda de la carretera hi ha poble. Un poble partit pel mig, com eren abans tots els pobles. Bé, tots no. Ara fa un segle, quan es va construir la carretera que uniria Vic amb Olot i que almenys va arribar fins a la casa del Bach a Cantonigròs (sembla que perquè hi vivia un ministre), els enginyers de l'època van tenir el bon criteri de no seguir el traçat del camí Ral i no travessar pel mig ni l’Esquirol ni Cantoni. I, per posar-hi un exemple més actual, amb la construcció de la C-17, també es va acabar la travessa inacabable dels pobles del Congost. I la molèstia (malgrat el canvi de criteri que van haver d’assumir-hi alguns negocis).
I bé, sembla que ara hem tornat enrere. Les variants no estan de moda i, si depèn de les institucions, Roda continuarà amb el seu tall transversal, dividint els uns i els altres. El segle XXI encara no ha arribat al Ter.