Exactament així, Terra Magra, es diu la primera novel·la que ha publicat el torellonenc Gerard López Fageda, autor també de l'assaig Treu la galleda! (El català s'enfonsa, però tu el pots salvar), tots dos llibres publicats amb Més Llibres.
Acabada la lectura, he repassat immediatament la seva biografia per veure si m'havia perdut alguna cosa d'ell, perquè sembla, llegint aquesta novel·la, que no sigui ni molt menys la primera que escriu, que tingui ofici i experiència, que sàpiga com enganxar immediatament el lector i com passejar-lo a través d'un recorregut històric, que va del segle XI al segle XXI com aquell qui porta algú a fer quatre cims dels Pirineus en un matí, pujant i baixant (que em consta que també ho sap fer).
M'he quedat parada. I és cert que en Gerard és company meu de Catalunya Ràdio de fa molts anys, però això no vol dir res: si hagués trobat el llibre tediós, pesat, avorrit, no estaria escrivint aquest article. Per tant, si ho faig és perquè m'he descobert a les mans una novel·la històrica de qualitat, de les que deixen petja, de les que ensenyen, enriqueixen i fan volar la imaginació. De les que fan venir ganes de llegir més i més. I això que estem parlant d'unes 550 pàgines.
Amb l'excusa d'una execució massiva (de 80 persones), a la 3a guerra carlina a la Garrotxa, Gerard López ens fa arribar fins a gairebé l'any 1000, on es fica a la pell d'una monja i ens porta a un monestir, acompanyant-la a fer d'assistenta d'un bisbe i de la cèlebre Ermessenda de Carcassona. Amb una trama francament atractiva, ens mostra la seva capacitat (en Gerard, no l'Ermessenda) per no entretenir-se en obvietats, per anar per feina, però també per a descriure amb detall la vida, la manera de funcionar d'aquesta gent que ara ens sembla tan llunyana. La narració i els diàlegs a mi m'han semblat equilibradíssims.
I, parlant de diàlegs, trobo que són rodons. Els del segle XI i també i sobretot els del segle XXI on una parella d'amics remenen i furguen el passat. Aquests diàlegs, segons el meu parer, són brillants. I, a més de brillants, originals, perquè l'autor s'ho fa anar bé per incloure els pensaments (que sempre van cap a una altra banda) en les paraules "oficials", les dites en veu alta. No ho havia llegit mai, així.
D'Osona havia de ser, en Gerard López. I d'aquesta terra magra que cada dia ens dona més sorpreses. Terra Magra és la seva primera novel·la, però vull pensar que no l'última, perquè d'ell en sentirem a parlar, i tant! N'estic segura.