Per fi, ja tenim la nova i esperada biblioteca Pilarín Bayés. Per fi, 31 anys després d’aquell horrorós atemptat, es tancaran ferides. Per fi, el solar desolat i convertit en pàrquing de la caserna torna a guanyar vida. Per fi, un equipament de primera s’aixeca més enllà del riu Mèder. L’obertura de la biblioteca, “molt més que una biblioteca”, com ens la venen aquests dies, només pot suposar una bona notícia. I és una bona notícia per diverses raons. Aquí us explicaré les meves.
Aquest nou espai espectacular ens acosta a Europa. L’últim gran viatge que vaig fer abans de la pandèmia, l’estiu del 19, va ser al nord d’Europa i recordo, especialment, la biblioteca Oodi, a Helsinki. Hi havia un bar entre llibres, sales d’estudi, de reunions, de treball, estudis de gravació; fins i tot, un espai amb màquines de cosir… i, sobretot, hi havia molta gent. Sens dubte, era un espai envejable. Evidentment, la biblioteca Pilarín Bayés és d’unes dimensions més reduïdes, però el concepte em trasllada ben ràpid a Finlàndia.
Ara bé, per mi, el més important d’aquest nou espai és on s’ha construït. Pels que vivim a l’altra banda del Mèder (digues-li Vic Sud o barris com l’Estadi, l’Horta Vermella, Santa Anna o el Remei) aquesta biblioteca ens acosta a Vic, malgrat viure-hi. El cas és que els veïns d’aquesta zona tenim molt interioritzat el fet d’“anar a Vic” o “anar a dalt a Vic” (referint-nos al centre), però estem poc acostumats que Vic s’acosti a nosaltres i ara ho celebrem. I aquesta instal·lació, tot i situar-se a la frontera, és un bon pas endavant per cohesionar la ciutat.
Ara, doncs, el gran repte és que tots els vigatans (també aquells que ja han criticat precisament la ubicació) se sentin seva aquesta biblioteca Pilarín Bayés i, encara que ara hagin de fer quatre passos més per anar a buscar un llibre o llegir el diari, els facin i gaudeixin d’aquests 4.500 metres quadrats de cultura, que tanta falta ens fa.
Fa uns dies, un urbanista expert en ciutats de la Universitat de Nova York, explicava a la contra de La Vanguardia que “els països que inverteixen més en biblioteques, universitats i centres cívics gasten menys en presons”. Doncs això. Benvinguts els llibres, benvinguda la cultura i benvinguts TOTS a la biblioteca de Vic, amb un nom que ho reuneix tot: Pilarín Bayés.
Aquest nou espai espectacular ens acosta a Europa. L’últim gran viatge que vaig fer abans de la pandèmia, l’estiu del 19, va ser al nord d’Europa i recordo, especialment, la biblioteca Oodi, a Helsinki. Hi havia un bar entre llibres, sales d’estudi, de reunions, de treball, estudis de gravació; fins i tot, un espai amb màquines de cosir… i, sobretot, hi havia molta gent. Sens dubte, era un espai envejable. Evidentment, la biblioteca Pilarín Bayés és d’unes dimensions més reduïdes, però el concepte em trasllada ben ràpid a Finlàndia.
Ara bé, per mi, el més important d’aquest nou espai és on s’ha construït. Pels que vivim a l’altra banda del Mèder (digues-li Vic Sud o barris com l’Estadi, l’Horta Vermella, Santa Anna o el Remei) aquesta biblioteca ens acosta a Vic, malgrat viure-hi. El cas és que els veïns d’aquesta zona tenim molt interioritzat el fet d’“anar a Vic” o “anar a dalt a Vic” (referint-nos al centre), però estem poc acostumats que Vic s’acosti a nosaltres i ara ho celebrem. I aquesta instal·lació, tot i situar-se a la frontera, és un bon pas endavant per cohesionar la ciutat.
Ara, doncs, el gran repte és que tots els vigatans (també aquells que ja han criticat precisament la ubicació) se sentin seva aquesta biblioteca Pilarín Bayés i, encara que ara hagin de fer quatre passos més per anar a buscar un llibre o llegir el diari, els facin i gaudeixin d’aquests 4.500 metres quadrats de cultura, que tanta falta ens fa.
Fa uns dies, un urbanista expert en ciutats de la Universitat de Nova York, explicava a la contra de La Vanguardia que “els països que inverteixen més en biblioteques, universitats i centres cívics gasten menys en presons”. Doncs això. Benvinguts els llibres, benvinguda la cultura i benvinguts TOTS a la biblioteca de Vic, amb un nom que ho reuneix tot: Pilarín Bayés.