Fa setmanes, millor dit mesos, que una vintena llarga de veïns no poden descansar ni dormir tranquil·lament a casa seva, en un perímetre proper al polígon de La Gavarra de Centelles. Sembla que degut als sorolls que produeixen diferents màquines de dues empreses de la zona.
La polèmica va sorgir aquest dijous en un ple ordinari i les intervencions i els comentaris dels regidors, tant de l'equip de govern com de l'oposició no van deixar lloc a dubtes: val més un silenci que dir quatre bestieses.
Els retrets del regidor de l'equip de govern, de com arriba distorsionada la informació a l'oposició i la resposta d'aquesta de la sensació que tenen els veïns que se'ls hi amaga alguna cosa, va ser esperpèntica probablement més per les emocions i sentiments que no pas de la realitat crua i científica d'un sonòmetre, o mesurador de so.
I la polèmica va continuar sense donar peu als silencis necessaris per escoltar a l'altra de forma i manera que a ningú del públic ens va quedar clar quan, on, com i per quina durada real es va instal·lar el maleït sonòmetre per descobrir qui feia més soroll i quant de soroll...
Probablement si dijous l'haguessin instal·lat a la sala de plens de 21 h a 23 h, segur que els nivells hagueren estat per sobre dels permesos per l'oïda humana.
Els sons dels silencis, en algunes zones de Centelles, també es fan sentir, curiosament. I també,i per descomptat, els sorolls de les màquines que han de produir, a vegades, nit i dia, per poder treure la producció i donar feina i salari a una bona munió de treballadors.
Potser algun d'ells quan plega de la feina no pot dormir, justament pels sorolls de les màquines, d'algun polígon existent que en el seu moment l'Incasòl, organisme de la Generalitat, va aprovar sense tenir en compte.
Una contaminació, l'acústica, que molta gent ni nota fins que es troba al mig del bosc i només sent a caure les fulles dels arbres o els cants dels ocells.
La polèmica va sorgir aquest dijous en un ple ordinari i les intervencions i els comentaris dels regidors, tant de l'equip de govern com de l'oposició no van deixar lloc a dubtes: val més un silenci que dir quatre bestieses.
Els retrets del regidor de l'equip de govern, de com arriba distorsionada la informació a l'oposició i la resposta d'aquesta de la sensació que tenen els veïns que se'ls hi amaga alguna cosa, va ser esperpèntica probablement més per les emocions i sentiments que no pas de la realitat crua i científica d'un sonòmetre, o mesurador de so.
I la polèmica va continuar sense donar peu als silencis necessaris per escoltar a l'altra de forma i manera que a ningú del públic ens va quedar clar quan, on, com i per quina durada real es va instal·lar el maleït sonòmetre per descobrir qui feia més soroll i quant de soroll...
Probablement si dijous l'haguessin instal·lat a la sala de plens de 21 h a 23 h, segur que els nivells hagueren estat per sobre dels permesos per l'oïda humana.
Els sons dels silencis, en algunes zones de Centelles, també es fan sentir, curiosament. I també,i per descomptat, els sorolls de les màquines que han de produir, a vegades, nit i dia, per poder treure la producció i donar feina i salari a una bona munió de treballadors.
Potser algun d'ells quan plega de la feina no pot dormir, justament pels sorolls de les màquines, d'algun polígon existent que en el seu moment l'Incasòl, organisme de la Generalitat, va aprovar sense tenir en compte.
Una contaminació, l'acústica, que molta gent ni nota fins que es troba al mig del bosc i només sent a caure les fulles dels arbres o els cants dels ocells.