El passat dimarts es vam homenatjar a Barcelona els cent mil monitors titulats que la Generalitat i més de trenta entitats de tot el territori han anat formant els darrers trenta anys. Una fita i un repte en uns moments, com els actuals, on el lleure i el voluntariat estan posats més que en qüestió.
Com va dir amb molt encert el professor Josep Maria Lozano, "el món que va veure néixer el lleure i els monitors i el món que ha girat al seu entorn, ara ja és mort". I caldria recordar que a finals des anys 80, quan jo mateix em vaig treure el títol de director de lleure, ja feia anys que de forma voluntària, en el meu temps lliure, en les meves vacances d'estiu i sense cap tipus de remuneració fèiem activitats per a joves, tallers, trobades, sortides, etc.
Recordo especialment durant vuit anys seguits els intercanvis internacionals de joves catalans (centellencs i posteriorment osonencs) a diversos països europeus com Alemanya, Itàlia o França. I d'aquesta experiència recordo especialment els joves que hi havien participat i les relacions humanes amb els monitors, sobretot alemanys, amb els quals encara ens comuniquem, vint-i-cinc anys desprès.
Ara, els nous joves no viatgen amb monitors, simplement quan són majors d'edat agafen un vol low cost i es planten a qualsevol lloc d'Europa o del món. Aquest acompanyament i tutelatge del monitor que t'ensenya i pateix amb tu ha desaparegut. Ja no ens calen germans grans, ja ho sabem fer tot tot sols.
Caldrà resituar-ho tot, caldrà aprendre ràpid a viure en aquest nou món que ja està naixent però que com sempre i de forma atàvica repeteix i necessita del contacte humà, ja sigui a través de les xarxes socials virtuals (twiter, Facebook, etc), ja sigui trobant-nos en un espai comú i fent-la petar. Una proposta aquesta última que, de moment, encara és gratuïta.
I pensar i formar-se i culturitzar-se, encara que no ho sembli, és gratis. I tampoc s’ha de pagar per discrepar, opinar, aportar, fer i veure el món diferent de com ens l'estan ensenyant. Chomsky ja ho deia. I els Esquirols i en Serrallonga també...
Com va dir amb molt encert el professor Josep Maria Lozano, "el món que va veure néixer el lleure i els monitors i el món que ha girat al seu entorn, ara ja és mort". I caldria recordar que a finals des anys 80, quan jo mateix em vaig treure el títol de director de lleure, ja feia anys que de forma voluntària, en el meu temps lliure, en les meves vacances d'estiu i sense cap tipus de remuneració fèiem activitats per a joves, tallers, trobades, sortides, etc.
Recordo especialment durant vuit anys seguits els intercanvis internacionals de joves catalans (centellencs i posteriorment osonencs) a diversos països europeus com Alemanya, Itàlia o França. I d'aquesta experiència recordo especialment els joves que hi havien participat i les relacions humanes amb els monitors, sobretot alemanys, amb els quals encara ens comuniquem, vint-i-cinc anys desprès.
Ara, els nous joves no viatgen amb monitors, simplement quan són majors d'edat agafen un vol low cost i es planten a qualsevol lloc d'Europa o del món. Aquest acompanyament i tutelatge del monitor que t'ensenya i pateix amb tu ha desaparegut. Ja no ens calen germans grans, ja ho sabem fer tot tot sols.
Caldrà resituar-ho tot, caldrà aprendre ràpid a viure en aquest nou món que ja està naixent però que com sempre i de forma atàvica repeteix i necessita del contacte humà, ja sigui a través de les xarxes socials virtuals (twiter, Facebook, etc), ja sigui trobant-nos en un espai comú i fent-la petar. Una proposta aquesta última que, de moment, encara és gratuïta.
I pensar i formar-se i culturitzar-se, encara que no ho sembli, és gratis. I tampoc s’ha de pagar per discrepar, opinar, aportar, fer i veure el món diferent de com ens l'estan ensenyant. Chomsky ja ho deia. I els Esquirols i en Serrallonga també...