Com si fossin cotxes vells, plens de ratllades i bonys, amb el temps també les humanes carrosseries es van esberlant i les articulacions omplint de ronya. La clepsidra implacable és testimoni de com l'època de les grans corregudes per la muntanya i les curses de fons, sempre premiades amb esmorzars de plat fondo, acaben malmetent genolls i columnes vertebrals; Les primeres envestides de l'artrosi i la tendinitis són afrontades amb estoïcisme i silenci pel pretensiós atleta, per evitar occir el seu orgull; però fins al més cofat dels corredors s'acaba adonant que no té la llenya al recte del fumeral i acaba claudicant. Tanmateix, fent orelles de marxant al galè, que li recepta una bona temporada de terra de guaret, es compra un velocípede i s'enraiga a trescar pels corriols a cop de pedal.
El personatge descobreix un món nou, fet de quadres d'alumini o de carboni, de canvis de marxes que van amb Bluetooth i de dobles suspensions; tothom hi diu la seva, i ara, als esmorzars de forquilla amb els companys suats es parla de mecànica, d'aerodinàmica i de coeficients de fregament.
Gràcies a la bicicleta, el radi d'acció de l'animós esportista s'engrandeix, puix amb un sol matí pot travessar les Guilleries, fer la volta al Montseny o passar del Ripollès a la Cerdanya. La vella aplicació Strava, que traça sobre la pantalla del dispositiu mòbil la ruta i el perfil de l'odissea, i fins i tot permet esbombar alguns paràmetres biomèdics per a gaudi dels associats, dibuixa ara unes rutes que fan goig per la grandiositat del mapa. Les imatges del grup dalt del cim o del coll, digitalment captades, acaben de documentar la gesta i són puntualment afegides a l'aplicació.
Però la clepsidra no es deté, i després d'uns quants anys d'heroiques ascensions i trepidants baixades esquivant els xaragalls dels camins, l'espondilitis anquilosant i els seus derivats van progressant per la malmesa carrosseria del voluntariós ciclista. El medicastre recomana ara nedar per reforçar l'esquena, i el tolit esportista canvia la bicicleta per la piscina. Aviat, però, avorrit de les incessants anades i vingudes esgallant la superfície de les aigües termals, el novell nedador s'agencia un banyador de neoprè i recorre llargues distàncies entre les platges de la Costa Brava, i fent de la necessitat virtut, proclama a les xarxes com n'és de voluptuosa la natació en aigües obertes, sempre a l'aguait de peixos i d'altres meravelles subaquàtiques.
I els anys aniran passant, i arribarà un dia que els braços es negaran a fer el majestuós i elegant moviment del crol; llavors, si no de grat per força, el nostre intrèpid protagonista es trobarà fent gimnàstica aquàtica en una piscina climatitzada, rodejat d'altres iaios que antany feien proeses amb ell. I els esmorzars de forquilla seran substituïts per un cafè amb llet i una pasta, i si un dia van a sopar, triaran el restaurant de sempre, perquè fan unes sopetes que no costen de mastegar.
I uns anys més tard, continuaran anant al restaurant de sempre, amb l'argument que no recorden haver-hi anat mai i tot s'ha de tastar.
I quan arribi la descarnada, somrient amb la seva llarga dalla, el baldat esportista la rebrà amb els ulls oberts i el cronòmetre a la mà per mesurar quant dura el trànsit. I dirà als seus desolats companys de fatiga: ja vindreu, jo començo a passar.
El personatge descobreix un món nou, fet de quadres d'alumini o de carboni, de canvis de marxes que van amb Bluetooth i de dobles suspensions; tothom hi diu la seva, i ara, als esmorzars de forquilla amb els companys suats es parla de mecànica, d'aerodinàmica i de coeficients de fregament.
Gràcies a la bicicleta, el radi d'acció de l'animós esportista s'engrandeix, puix amb un sol matí pot travessar les Guilleries, fer la volta al Montseny o passar del Ripollès a la Cerdanya. La vella aplicació Strava, que traça sobre la pantalla del dispositiu mòbil la ruta i el perfil de l'odissea, i fins i tot permet esbombar alguns paràmetres biomèdics per a gaudi dels associats, dibuixa ara unes rutes que fan goig per la grandiositat del mapa. Les imatges del grup dalt del cim o del coll, digitalment captades, acaben de documentar la gesta i són puntualment afegides a l'aplicació.
Però la clepsidra no es deté, i després d'uns quants anys d'heroiques ascensions i trepidants baixades esquivant els xaragalls dels camins, l'espondilitis anquilosant i els seus derivats van progressant per la malmesa carrosseria del voluntariós ciclista. El medicastre recomana ara nedar per reforçar l'esquena, i el tolit esportista canvia la bicicleta per la piscina. Aviat, però, avorrit de les incessants anades i vingudes esgallant la superfície de les aigües termals, el novell nedador s'agencia un banyador de neoprè i recorre llargues distàncies entre les platges de la Costa Brava, i fent de la necessitat virtut, proclama a les xarxes com n'és de voluptuosa la natació en aigües obertes, sempre a l'aguait de peixos i d'altres meravelles subaquàtiques.
I els anys aniran passant, i arribarà un dia que els braços es negaran a fer el majestuós i elegant moviment del crol; llavors, si no de grat per força, el nostre intrèpid protagonista es trobarà fent gimnàstica aquàtica en una piscina climatitzada, rodejat d'altres iaios que antany feien proeses amb ell. I els esmorzars de forquilla seran substituïts per un cafè amb llet i una pasta, i si un dia van a sopar, triaran el restaurant de sempre, perquè fan unes sopetes que no costen de mastegar.
I uns anys més tard, continuaran anant al restaurant de sempre, amb l'argument que no recorden haver-hi anat mai i tot s'ha de tastar.
I quan arribi la descarnada, somrient amb la seva llarga dalla, el baldat esportista la rebrà amb els ulls oberts i el cronòmetre a la mà per mesurar quant dura el trànsit. I dirà als seus desolats companys de fatiga: ja vindreu, jo començo a passar.