La Fundació Dr. Trueta, la Trueta com la coneixem tots, forma part de l'imaginari de bona part dels que vivim a Osona. Els de la meva generació recordem, segurament, aquelles visites que, quan érem petits, fèiem amb l'escola al primer local que l'entitat va tenir al carrer Indústria de Vic i, a partir d'aquí, ens vam començar a fixar en els contenidors de medicaments que la Trueta repartia pels ambulatoris i les farmàcies.
El cas és que d'això no fa quatre dies, sinó que han passat trenta anys. Tres dècades d'una acció que resultava ser pionera, i nosaltres sense ser-ne conscients. Allà, va començar la recollida de medicaments que a casa ja no es feien servir per donar-los una segona vida. Els destriaven (perquè també n'hi havia de caducats) i s'enviaven a països en vies de desenvolupament.
Coincidint amb aquests trenta anys de la Trueta, fa un parell de setmanes es va presentar a l'Espai ETC un documental excel·lent, dirigit pel realitzador osonenc Xef Vila, que recull en trenta minuts la història i l'evolució de l'entitat. Qui la desconegui, podrà entendre de seguida què ha fet i què fa.
La seva directora, la Núria Comarriu, ho descriu d'una manera molt clara. La Trueta posa el focus en tres àmbits, que són el pal del paller de l'entitat: la tasca humanitària, la social i la mediambiental, amb la recollida de medicaments i molt altre material per donar-li un ús nou. En funció de les lleis ha hagut d'anar adaptant la seva activitat i actualitzar-se, però sempre ha tirat endavant.
Tot i això, si hi ha una funció que no ha variat gens és la social, més aviat ha crescut. Actualment, a la Trueta, hi ha unes 40 persones vinculades entre professionals, voluntaris i, especialment, persones amb algun problema de salut mental.
En aquest sentit, l'amiga Núria Salvans, que és terapeuta de la fundació, posa en valor en el documental la importància de donar un bon acompanyament i una bona sortida a totes aquestes persones. La feina que fan és molt important tant per a ells com per a la societat tenint en compte la gran quantitat de residus de tota mena que gestionen: 10 tones de medicaments cada mes, 7 de documents confidencials i 400 quilos de roba.
Ara, amb la mort d'en Carles Furriols, en Tati com el coneixíem tots, la Trueta ha perdut la seva ànima. En la presentació del documental, una setmana abans de morir, ens va regalar un discurs emotiu, amb regust de comiat, que va concloure dient que ho deixava tot "dat i beneït" obrint una nova etapa en què caldrà afrontar nous reptes i esquivar entrebancs.
En una societat cada cop més individualista i egoista, fan falta moltes entitats com la Trueta per reconciliar-nos amb els valors de la solidaritat, l'empatia... Col·laborar-hi és molt fàcil, només és qüestió de fer-ho, i molta gent ho agrairà.
Enhorabona, Trueta, per la feina que feu!
El cas és que d'això no fa quatre dies, sinó que han passat trenta anys. Tres dècades d'una acció que resultava ser pionera, i nosaltres sense ser-ne conscients. Allà, va començar la recollida de medicaments que a casa ja no es feien servir per donar-los una segona vida. Els destriaven (perquè també n'hi havia de caducats) i s'enviaven a països en vies de desenvolupament.
Coincidint amb aquests trenta anys de la Trueta, fa un parell de setmanes es va presentar a l'Espai ETC un documental excel·lent, dirigit pel realitzador osonenc Xef Vila, que recull en trenta minuts la història i l'evolució de l'entitat. Qui la desconegui, podrà entendre de seguida què ha fet i què fa.
La seva directora, la Núria Comarriu, ho descriu d'una manera molt clara. La Trueta posa el focus en tres àmbits, que són el pal del paller de l'entitat: la tasca humanitària, la social i la mediambiental, amb la recollida de medicaments i molt altre material per donar-li un ús nou. En funció de les lleis ha hagut d'anar adaptant la seva activitat i actualitzar-se, però sempre ha tirat endavant.
Tot i això, si hi ha una funció que no ha variat gens és la social, més aviat ha crescut. Actualment, a la Trueta, hi ha unes 40 persones vinculades entre professionals, voluntaris i, especialment, persones amb algun problema de salut mental.
En aquest sentit, l'amiga Núria Salvans, que és terapeuta de la fundació, posa en valor en el documental la importància de donar un bon acompanyament i una bona sortida a totes aquestes persones. La feina que fan és molt important tant per a ells com per a la societat tenint en compte la gran quantitat de residus de tota mena que gestionen: 10 tones de medicaments cada mes, 7 de documents confidencials i 400 quilos de roba.
Ara, amb la mort d'en Carles Furriols, en Tati com el coneixíem tots, la Trueta ha perdut la seva ànima. En la presentació del documental, una setmana abans de morir, ens va regalar un discurs emotiu, amb regust de comiat, que va concloure dient que ho deixava tot "dat i beneït" obrint una nova etapa en què caldrà afrontar nous reptes i esquivar entrebancs.
En una societat cada cop més individualista i egoista, fan falta moltes entitats com la Trueta per reconciliar-nos amb els valors de la solidaritat, l'empatia... Col·laborar-hi és molt fàcil, només és qüestió de fer-ho, i molta gent ho agrairà.
Enhorabona, Trueta, per la feina que feu!