La invasió d'Ucraïna per part de Rússia, les sancions econòmiques i l'especulació han fet pujar el gas i l'energia a preus quasi prohibitius. El fet no és puntual perquè els estocs de combustibles fòssils van a la baixa. La factura energètica de Catalunya no farà sinó pujar en els pròxims anys. Ara és quan comencem a patir la tremenda dependència energètica del nostre país i a lamentar no haver fet gran cosa per pal·liar-la.
Pal·liar la dependència vol dir fer parcs eòlics, instal·lar plaques fotovoltaiques a dojo, i sobretot, canviar el paradigma d'estoc d'energia pel paradigma del flux d'energia.
A l'hora de fer instal·lacions, les resistències són numantines. A les contrades ventoses, els habitants i els empresaris del sector turístic no volen sentir parlar d'aerogeneradors que els esguerrin el paisatge, total, per dur electricitat a la capital.
Per la seva banda, els promotors d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques es troben fent cua a les dependències de la Generalitat, que ha de supervisar i autoritzar les llicències corresponents; però l'administració catalana no hi destina ni els recursos ni els funcionaris que cal, provocant colls d'ampolla espantosos. Alguns empresaris del sector opten per ajuntar diversos projectes i tenir la magnitud suficient per saltar-se els protocols autonòmics i legalitzar les seves instal·lacions a les finestretes de l'administració de l'Estat, a Madrid.
O la Generalitat es pren aquesta qüestió seriosament, o, després de tant parlar de sobirania política, resultarà que acabarem sent dependents energèticament de la vila on pul·lulen els espies del CNI.
Al seu torn, Endesa i companyia fan tot el que poden per boicotejar les instal·lacions d'autoconsum; com a distribuïdors, envien uns voltatges oscil·lants que sovint provoquen l'aturada dels inversors de les plaques fotovoltaiques i corren a espolsar-se de sobre la seva responsabilitat. Sembla mentida les dificultats que hom troba per a fer una cosa tan elemental com posar un granet de sorra a favor de la transició energètica i salvar el país i el món d'un més que probable col·lapse econòmic.
Dit això, convé emfasitzar un concepte poc explicat. Quan, abans o després, malgrat tots els entrebancs, Europa funcioni amb energies netes, tothom haurà de tenir clar que ja no disposarem d'estocs d'energia sinó de fluxos; els barrils de petroli i les tones de gas es poden emmagatzemar, traslladar, utilitzar quan es desitja; l'electricitat no: la demanda s'ha d'adaptar a l'oferta, i l'oferta és fluctuant: ni cada dia fa sol, ni cada dia fa vent. El petroli i el gas tenen una gran densitat energètica, en canvi, el flux provinent de les fotovoltaiques, a més de ser variable, és de menor densitat.
Caldrà acostumar-se a prescindir d'elevades potències, caldrà dosificar l'ús dels electrodomèstics al llarg del dia, prioritzant les hores de sol. Les comunitats energètiques poden ser de gran utilitat si posen en contacte els productors locals d'electricitat (quants habitatges amb fotovoltaiques a les teulades estan buits i no consumeixen electricitat a l'hora de màxima radiació!) amb els consumidors locals -indústries, botigues i magatzems de l'entorn que podrien aconseguir una electricitat molt més barata que si la compren als distribuïdors habituals.
Hi ha molta feina a fer, en el camp de la transició energètica. Moltes persones i entitats fa temps que s'hi ha arromangat. Però també hi ha empreses oligopolístiques, polítics venuts, institucions hipertrofiades i governs ineficaços que arrufen el nas i posen bastons a les rodes. La seva irresponsabilitat és colossal. Que bé que aniria fer foc nou!
Pal·liar la dependència vol dir fer parcs eòlics, instal·lar plaques fotovoltaiques a dojo, i sobretot, canviar el paradigma d'estoc d'energia pel paradigma del flux d'energia.
A l'hora de fer instal·lacions, les resistències són numantines. A les contrades ventoses, els habitants i els empresaris del sector turístic no volen sentir parlar d'aerogeneradors que els esguerrin el paisatge, total, per dur electricitat a la capital.
Per la seva banda, els promotors d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques es troben fent cua a les dependències de la Generalitat, que ha de supervisar i autoritzar les llicències corresponents; però l'administració catalana no hi destina ni els recursos ni els funcionaris que cal, provocant colls d'ampolla espantosos. Alguns empresaris del sector opten per ajuntar diversos projectes i tenir la magnitud suficient per saltar-se els protocols autonòmics i legalitzar les seves instal·lacions a les finestretes de l'administració de l'Estat, a Madrid.
O la Generalitat es pren aquesta qüestió seriosament, o, després de tant parlar de sobirania política, resultarà que acabarem sent dependents energèticament de la vila on pul·lulen els espies del CNI.
Al seu torn, Endesa i companyia fan tot el que poden per boicotejar les instal·lacions d'autoconsum; com a distribuïdors, envien uns voltatges oscil·lants que sovint provoquen l'aturada dels inversors de les plaques fotovoltaiques i corren a espolsar-se de sobre la seva responsabilitat. Sembla mentida les dificultats que hom troba per a fer una cosa tan elemental com posar un granet de sorra a favor de la transició energètica i salvar el país i el món d'un més que probable col·lapse econòmic.
Dit això, convé emfasitzar un concepte poc explicat. Quan, abans o després, malgrat tots els entrebancs, Europa funcioni amb energies netes, tothom haurà de tenir clar que ja no disposarem d'estocs d'energia sinó de fluxos; els barrils de petroli i les tones de gas es poden emmagatzemar, traslladar, utilitzar quan es desitja; l'electricitat no: la demanda s'ha d'adaptar a l'oferta, i l'oferta és fluctuant: ni cada dia fa sol, ni cada dia fa vent. El petroli i el gas tenen una gran densitat energètica, en canvi, el flux provinent de les fotovoltaiques, a més de ser variable, és de menor densitat.
Caldrà acostumar-se a prescindir d'elevades potències, caldrà dosificar l'ús dels electrodomèstics al llarg del dia, prioritzant les hores de sol. Les comunitats energètiques poden ser de gran utilitat si posen en contacte els productors locals d'electricitat (quants habitatges amb fotovoltaiques a les teulades estan buits i no consumeixen electricitat a l'hora de màxima radiació!) amb els consumidors locals -indústries, botigues i magatzems de l'entorn que podrien aconseguir una electricitat molt més barata que si la compren als distribuïdors habituals.
Hi ha molta feina a fer, en el camp de la transició energètica. Moltes persones i entitats fa temps que s'hi ha arromangat. Però també hi ha empreses oligopolístiques, polítics venuts, institucions hipertrofiades i governs ineficaços que arrufen el nas i posen bastons a les rodes. La seva irresponsabilitat és colossal. Que bé que aniria fer foc nou!