Una de les notícies esportives de l'any a Catalunya és la victòria del primer equip del Barça Femení de la Lliga de Campiones de la UEFA. Alguns mitjans de comunicació audiovisuals van decidir obrir els seus informatius amb aquesta notícia, tot i que aquest fet va rebre certes crítiques perquè hi ha altres temes d'actualitat que es podrien considerar més importants. I segurament és cert. Però sí que és interessant analitzar el menyspreu informatiu que tradicionalment han patit els equips femenins de futbol professional.
De fet, el debat seria més aviat un altre: el menyspreu que està patint l'esport femení en general a l'hora d'informar-ne. Entre els criteris a l'hora de decidir què és notícia hi tenim: la novetat (allò inèdit i allò recent); la proximitat (física però també intel·lectual); el conflicte (amb parts contraposades); la notorietat (dels seus protagonistes); la raresa (allò que se surt de la norma); el suspens (no saber com acabarà el fet noticiós) i la magnitud de la transcendència (la importància del fet i les conseqüències que comporta). Hi ha altres criteris que també es poden aplicar, com l'espectacularitat, però en general els set anteriors condensen bé la feina periodística.
I, clar, tot allò que faci el primer equip de futbol masculí del Barça sol tenir dosis altes de tots aquests criteris. Però, si us hi fixeu, per sobre de tot preval el de "notorietat". O sigui, és més notícia allò que fan els jugadors mascles del Barça perquè són més famosos, encara que possiblement els altres criteris tinguin un pes poc important.
Ara, però, les noies del Barça han fet una gesta esportiva important que fa que els valors informatius siguin altíssims especialment el de "raresa" i "novetat". Els altres elements també hi destaquen. Potser el que menys és el de "suspens". Aquest criteri tenia més importància abans de la final perquè, per suposat, no sabíem qui guanyaria la copa.
Més enllà d'això, però, aquest esdeveniment podria servir de precedent perquè posem en qüestió el criteri que estableix que tot allò que fa el primer equip de futbol del Barça es mereix ser notícia. Els últims anys el futbol femení està agafant un gran protagonisme. Sense anar més lluny, a Torelló s'ha convertit en una prioritat dins el club de futbol. Actualment el club disposa del primer equip i un grup en les categories Juvenil, Infantil, Aleví i Benjamí. Està encara lluny dels més de 25 equips masculins, però les categories femenines estan rebent un recursos i atenció superior a la que reben alguns dels equips dels nois.
Aquesta discriminació històrica que han patit els equips de futbol femenins, però, també la podríem fer extensiva a altres disciplines esportives. El bàsquet, per exemple, és un esport que a Catalunya té molta tradició femenina, fins i tot superior a la masculina, però fins fa relativament poc també era pràcticament ignorat per una bona part dels mitjans de més audiència.
I, ja posats a parlar de discriminacions, podríem parlar de molts altres esports que al país tenen una gran activitat i que sovint s'han vist silenciats, siguin amb participants masculins i/o femenins. Ho resumia molt bé en Marc Casas a Twitter (@marc_casas) just després de la victòria del Barça Femení: "Quina tabarra amb això de ser el 1r club amb una Copa d'Europa femenina i una de masculina. El @cpvoltrega ja fa temps que va aconseguir aquest mèrit. #SaciGanxo".
El que no hauríem de fer ara, però, és ensopegar en els mateixos errors que vam caure al seu moment amb el futbol masculí i convertir en imprescindibles totes les notícies que es generin al voltant de la secció femenina. Parlar del Barça masculí, avui en dia, ja té poc a veure amb l'esport on predominen informacions extraesportives o quan es parla de la part més esportiva sovint és per referir-se a aspectes que ni tan sols compleixen cap dels criteris dignes perquè siguin notícia.
Algú dirà que se'n parla perquè és allò que interessa al públic i que les audiències així ho demostren. I és cert. Ningú posa en dubte que se n'hagi de parlar entre d'altres coses perquè precisament segueix tenint una transcendència que va més enllà de la purament esportiva. Però també començaria a ser hora de prioritzar, valorar i jerarquitzar la informació esportiva perquè s'adeqüi més a la realitat social del nostre país. I no parlo només del Barça de futbol masculí. Fixeu-vos com cada dos per tres la secció d'esports del TN de TV3 acaba amb imatges esportives espectaculars que estan patrocinades per Red Bull i que no tenen cap mena de valor informatiu.
Tal com deia el gran periodista i mestre de periodistes, Llorenç Gomis, es tracta de fer "interessant allò important". Potser seria hora de deixar de silenciar molt del gran talent esportiu que tenim al país i que es mereix un espai digne als principals mitjans de comunicació de Catalunya. Fem-lo atractiu pel públic i així segur que també aconseguirem que tingui bones audiències.
De fet, el debat seria més aviat un altre: el menyspreu que està patint l'esport femení en general a l'hora d'informar-ne. Entre els criteris a l'hora de decidir què és notícia hi tenim: la novetat (allò inèdit i allò recent); la proximitat (física però també intel·lectual); el conflicte (amb parts contraposades); la notorietat (dels seus protagonistes); la raresa (allò que se surt de la norma); el suspens (no saber com acabarà el fet noticiós) i la magnitud de la transcendència (la importància del fet i les conseqüències que comporta). Hi ha altres criteris que també es poden aplicar, com l'espectacularitat, però en general els set anteriors condensen bé la feina periodística.
I, clar, tot allò que faci el primer equip de futbol masculí del Barça sol tenir dosis altes de tots aquests criteris. Però, si us hi fixeu, per sobre de tot preval el de "notorietat". O sigui, és més notícia allò que fan els jugadors mascles del Barça perquè són més famosos, encara que possiblement els altres criteris tinguin un pes poc important.
Ara, però, les noies del Barça han fet una gesta esportiva important que fa que els valors informatius siguin altíssims especialment el de "raresa" i "novetat". Els altres elements també hi destaquen. Potser el que menys és el de "suspens". Aquest criteri tenia més importància abans de la final perquè, per suposat, no sabíem qui guanyaria la copa.
Més enllà d'això, però, aquest esdeveniment podria servir de precedent perquè posem en qüestió el criteri que estableix que tot allò que fa el primer equip de futbol del Barça es mereix ser notícia. Els últims anys el futbol femení està agafant un gran protagonisme. Sense anar més lluny, a Torelló s'ha convertit en una prioritat dins el club de futbol. Actualment el club disposa del primer equip i un grup en les categories Juvenil, Infantil, Aleví i Benjamí. Està encara lluny dels més de 25 equips masculins, però les categories femenines estan rebent un recursos i atenció superior a la que reben alguns dels equips dels nois.
Aquesta discriminació històrica que han patit els equips de futbol femenins, però, també la podríem fer extensiva a altres disciplines esportives. El bàsquet, per exemple, és un esport que a Catalunya té molta tradició femenina, fins i tot superior a la masculina, però fins fa relativament poc també era pràcticament ignorat per una bona part dels mitjans de més audiència.
I, ja posats a parlar de discriminacions, podríem parlar de molts altres esports que al país tenen una gran activitat i que sovint s'han vist silenciats, siguin amb participants masculins i/o femenins. Ho resumia molt bé en Marc Casas a Twitter (@marc_casas) just després de la victòria del Barça Femení: "Quina tabarra amb això de ser el 1r club amb una Copa d'Europa femenina i una de masculina. El @cpvoltrega ja fa temps que va aconseguir aquest mèrit. #SaciGanxo".
El que no hauríem de fer ara, però, és ensopegar en els mateixos errors que vam caure al seu moment amb el futbol masculí i convertir en imprescindibles totes les notícies que es generin al voltant de la secció femenina. Parlar del Barça masculí, avui en dia, ja té poc a veure amb l'esport on predominen informacions extraesportives o quan es parla de la part més esportiva sovint és per referir-se a aspectes que ni tan sols compleixen cap dels criteris dignes perquè siguin notícia.
Algú dirà que se'n parla perquè és allò que interessa al públic i que les audiències així ho demostren. I és cert. Ningú posa en dubte que se n'hagi de parlar entre d'altres coses perquè precisament segueix tenint una transcendència que va més enllà de la purament esportiva. Però també començaria a ser hora de prioritzar, valorar i jerarquitzar la informació esportiva perquè s'adeqüi més a la realitat social del nostre país. I no parlo només del Barça de futbol masculí. Fixeu-vos com cada dos per tres la secció d'esports del TN de TV3 acaba amb imatges esportives espectaculars que estan patrocinades per Red Bull i que no tenen cap mena de valor informatiu.
Tal com deia el gran periodista i mestre de periodistes, Llorenç Gomis, es tracta de fer "interessant allò important". Potser seria hora de deixar de silenciar molt del gran talent esportiu que tenim al país i que es mereix un espai digne als principals mitjans de comunicació de Catalunya. Fem-lo atractiu pel públic i així segur que també aconseguirem que tingui bones audiències.