L'estat del català ens preocupa i ens posem les mans al cap quan surten dades i quan discriminen la nostra llengua. Ha passat aquests últims dies amb el vídeo viral de la traductora que es va queixar que a Catalunya es parli català i un còmic alemany se'n va riure i la va posar en evidència. Malgrat la indignació i la preocupació, ens falta militància.
A les xarxes, ha corregut molt la defensa ferma de la llengua catalana que els Òscars, l'Andreu i en Dalmau, van fer al programa de Ricard Ustrell a TV3, Col·lapse. "Si nosaltres, com a catalanoparlants a Catalunya, no parlem català, qui el parlarà? Si nosaltres, com a catalanoparlants a Catalunya, no defensem el català, qui el parlarà?", es preguntava Andreu.
Per tant, la defensa de la llengua catalana només depèn de nosaltres, protegint-la a les escoles que falta que fa, transmetent-la sense por a les persones nouvingudes, vigilant que les institucions polítiques la vetllin, promovent cultura en català, creant referents en aquesta llengua... En definitiva, cuidant-la a casa i a tot arreu on sigui possible, començant pels mitjans de comunicació públics i ara especialment a les xarxes socials, on els nostres joves segueixen centenars d'influenciadors, la majoria dels quals en castellà.
Així, doncs, la defensa és feina dels deu milions de persones que sabem el català. Tantes com les que parlen suec o el doble de les que ho fan en finès, però amb una diferència: el català no té l'estatus que es mereixeria a Europa. També és cert que d'aquests deu milions només quatre tenen el català com a llengua materna.
Potser hi ha qui pensa que en fem un gra massa amb això de la llengua, però, mireu, us explicaré un cas que m'ha passat fa poc. És un diumenge de gener a les urgències del CAP Vic Nord, l'ambulatori de tota la vida. Després d'una estona d'espera, entro a la consulta, començo a explicar al doctor què em passa i, a la que porto dues frases, em diu: "¿Me lo puede contar en español, por favor?" I què faig jo? Doncs em passo al castellà, perquè em pugui fer un bon diagnòstic, però no em queixo, segurament també per l'estat del moment enmig d'una grip. Vaig cap a casa, hi dono voltes i penso que no pot ser. Res a dir de l'atenció, però si comencem a perdre el català en un pilar com és la sanitat no anem bé. Protegir el català també és això: destinar recursos al nostre sistema sanitari per retenir talent i promoure que el bon talent que ve de fora també integri el català.
No hi ha cap dubte. "Som en un procés de substitució lingüística", sentenciava Òscar Andreu a Col·lapse: "No vindrà un senyor de fora a dir 'Hòstia, teniu una llengua de puta mare. La parlem?' No. Si nosaltres no parlem en català a TV3, qui hi parlarà?". I així al carrer, a la sanitat, a l'escola per descomptat, a les xarxes, als bars, al supermercat... Hem de donar corda al català. És urgent.
A les xarxes, ha corregut molt la defensa ferma de la llengua catalana que els Òscars, l'Andreu i en Dalmau, van fer al programa de Ricard Ustrell a TV3, Col·lapse. "Si nosaltres, com a catalanoparlants a Catalunya, no parlem català, qui el parlarà? Si nosaltres, com a catalanoparlants a Catalunya, no defensem el català, qui el parlarà?", es preguntava Andreu.
Per tant, la defensa de la llengua catalana només depèn de nosaltres, protegint-la a les escoles que falta que fa, transmetent-la sense por a les persones nouvingudes, vigilant que les institucions polítiques la vetllin, promovent cultura en català, creant referents en aquesta llengua... En definitiva, cuidant-la a casa i a tot arreu on sigui possible, començant pels mitjans de comunicació públics i ara especialment a les xarxes socials, on els nostres joves segueixen centenars d'influenciadors, la majoria dels quals en castellà.
Així, doncs, la defensa és feina dels deu milions de persones que sabem el català. Tantes com les que parlen suec o el doble de les que ho fan en finès, però amb una diferència: el català no té l'estatus que es mereixeria a Europa. També és cert que d'aquests deu milions només quatre tenen el català com a llengua materna.
Potser hi ha qui pensa que en fem un gra massa amb això de la llengua, però, mireu, us explicaré un cas que m'ha passat fa poc. És un diumenge de gener a les urgències del CAP Vic Nord, l'ambulatori de tota la vida. Després d'una estona d'espera, entro a la consulta, començo a explicar al doctor què em passa i, a la que porto dues frases, em diu: "¿Me lo puede contar en español, por favor?" I què faig jo? Doncs em passo al castellà, perquè em pugui fer un bon diagnòstic, però no em queixo, segurament també per l'estat del moment enmig d'una grip. Vaig cap a casa, hi dono voltes i penso que no pot ser. Res a dir de l'atenció, però si comencem a perdre el català en un pilar com és la sanitat no anem bé. Protegir el català també és això: destinar recursos al nostre sistema sanitari per retenir talent i promoure que el bon talent que ve de fora també integri el català.
No hi ha cap dubte. "Som en un procés de substitució lingüística", sentenciava Òscar Andreu a Col·lapse: "No vindrà un senyor de fora a dir 'Hòstia, teniu una llengua de puta mare. La parlem?' No. Si nosaltres no parlem en català a TV3, qui hi parlarà?". I així al carrer, a la sanitat, a l'escola per descomptat, a les xarxes, als bars, al supermercat... Hem de donar corda al català. És urgent.