Tenim de tot. Tenim la pitjor estampa de la sequera, amb el pantà de Sau sota mínims i amb el poble de Sant Romà pràcticament tot al descobert. I ara també tenim la pitjor taca de la contaminació, amb epicentre a Manlleu, amb uns nivells que, segons ens diuen els experts, són equiparables als de la Xina o l'Índia. Sembla preocupant i, de fet, ho és.
Durant aquestes festes de Nadal, és possible que hàgiu vist a X (abans Twitter) piulades de molts usuaris que han posat el crit al cel, i mai millor dit, per la presència de partícules en suspensió que han disparat la contaminació. I ho han acompanyat de captures de mapes del temps de les aplicacions de mòbil que indiquen aquests nivells desorbitats. La qualitat de l'aire és "extremadament desfavorable" o, fins i tot, "perillosa", han dit alguns dies.
El mateix Ajuntament de Manlleu també ho va alertar el 20 de desembre en un comunicat i feia algunes recomanacions als veïns. Avui, la cosa continua i els experts apunten que aquesta situació es pot mantenir fins a mitjans de febrer, amb tots els riscos que això té per a la salut.
El trànsit, les calefaccions, la indústria, qualsevol activitat que produeixi pols, com les obres i els purins, són els principals enemics a l'hora de disparar aquest contaminant atmosfèric. Si de normal ja és habitual que passi per l'orografia i meteorologia de la Plana de Vic, aquest any s'ha intensificat per la sequera.
El científic del CSIC Xavier Querol, un dels principals experts en qualitat de l'aire d'Espanya, deia fa uns dies en un article a elDiario.es que "sembla que si no passa a Barcelona no és notícia". És ben bé això.
Segurament no li estem donant la importància que tocaria, però l'experiència ens diu que el tema quedarà arraconat un cop passi aquest episodi de l'hivern. Llavors, arribarà l'estiu i els nivells d'ozó també es dispararan a la Plana de Vic, en aquest cas, per la contaminació que ve de Barcelona, i així anar fent.
Al final, això és com la sequera. Quan passa, hi poden haver recomanacions puntuals, però calen solucions a llarg termini que mitiguin aquesta situació: més control i canvis en les emissions i les cremes. Ara bé, l'esforç per solucionar-ho es redobla quan el problema és a 80 quilòmetres de Barcelona.
Durant aquestes festes de Nadal, és possible que hàgiu vist a X (abans Twitter) piulades de molts usuaris que han posat el crit al cel, i mai millor dit, per la presència de partícules en suspensió que han disparat la contaminació. I ho han acompanyat de captures de mapes del temps de les aplicacions de mòbil que indiquen aquests nivells desorbitats. La qualitat de l'aire és "extremadament desfavorable" o, fins i tot, "perillosa", han dit alguns dies.
El mateix Ajuntament de Manlleu també ho va alertar el 20 de desembre en un comunicat i feia algunes recomanacions als veïns. Avui, la cosa continua i els experts apunten que aquesta situació es pot mantenir fins a mitjans de febrer, amb tots els riscos que això té per a la salut.
El trànsit, les calefaccions, la indústria, qualsevol activitat que produeixi pols, com les obres i els purins, són els principals enemics a l'hora de disparar aquest contaminant atmosfèric. Si de normal ja és habitual que passi per l'orografia i meteorologia de la Plana de Vic, aquest any s'ha intensificat per la sequera.
El científic del CSIC Xavier Querol, un dels principals experts en qualitat de l'aire d'Espanya, deia fa uns dies en un article a elDiario.es que "sembla que si no passa a Barcelona no és notícia". És ben bé això.
Segurament no li estem donant la importància que tocaria, però l'experiència ens diu que el tema quedarà arraconat un cop passi aquest episodi de l'hivern. Llavors, arribarà l'estiu i els nivells d'ozó també es dispararan a la Plana de Vic, en aquest cas, per la contaminació que ve de Barcelona, i així anar fent.
Al final, això és com la sequera. Quan passa, hi poden haver recomanacions puntuals, però calen solucions a llarg termini que mitiguin aquesta situació: més control i canvis en les emissions i les cremes. Ara bé, l'esforç per solucionar-ho es redobla quan el problema és a 80 quilòmetres de Barcelona.