Fa anys i anys que els telèfons mòbils omplen les escoles i instituts de tot el país i mai com fins ara se n'havia parlat tant en l'arrencada del curs escolar. A molts centres els tenen prohibits, amb excepcions pedagògiques puntuals, des de fa uns quants cursos, però ara alguns han fet un pas més cap a la restricció total. A Osona, ho ha fet, per exemple, l'institut Pere Barnils de Centelles, on no volen veure els mòbils ni en pintura. Els alumnes els han de deixar ben guardats a la motxilla o als armariets.
Per fi, sembla que el debat s'obre amb força. Segurament ho fa amb retard, perquè, si ho mirem amb perspectiva, fa més de vint anys que els telèfons van començar a entrar a les classes. Jo, que estic a punt de fer-ne 40, vaig tenir el primer mòbil quan feia Batxillerat. Han passat més de vint anys! Com pot ser, doncs, que aquest debat encara no s'hagi abordat a nivell de país?
Segons un informe del Consell Escolar del 2019, gairebé la meitat dels centres educatius permetia l'ús dels mòbils a l'aula, però el 74% veien necessària una orientació més gran sobre el bon ús d'aquests aparells. La consellera Anna Simó ja ha dit també que no és partidària de la prohibició, sinó que cada centre obri el debat amb totes les parts implicades. Aquest hauria de ser només el primer pas d'una regulació més àmplia. És cert que cada centre té la seva realitat, però caldrien unes bases generals en un tema que genera tanta controvèrsia.
La prohibició que han fet aquí moltes escoles i instituts, i també països com França en forma de llei, ja s'ha demostrat que no funciona prou si ara hi ha centres que endureixen la restricció. La prohibició mai és bona i, en aquest cas, una prohibició total pot ser contraproduent si, en sortir per la porta de l'escola o institut, la realitat està plena de telèfons que han entrat de ple en el nostre dia a dia.
D'entrada, convé un bon debat nacional sobre quina és la millor edat per tenir el primer telèfon mòbil i, a partir d'aquí, posar en marxa una bona regulació sobre què es pot fer i què no amb aquesta tecnologia als centres educatius. I, sobretot, i el més important, educar en la responsabilitat. En les edats adolescents, prohibir es tradueix en més interès i, per això, és imprescindible anticipar-nos als riscos i no renunciar a la realitat.
Les tecnologies ho han revolucionat tot i aprendre'n i conviure-hi amb responsabilitat depèn de tots plegats. Ha de ser un aprenentatge per a tothom.
Per fi, sembla que el debat s'obre amb força. Segurament ho fa amb retard, perquè, si ho mirem amb perspectiva, fa més de vint anys que els telèfons van començar a entrar a les classes. Jo, que estic a punt de fer-ne 40, vaig tenir el primer mòbil quan feia Batxillerat. Han passat més de vint anys! Com pot ser, doncs, que aquest debat encara no s'hagi abordat a nivell de país?
Segons un informe del Consell Escolar del 2019, gairebé la meitat dels centres educatius permetia l'ús dels mòbils a l'aula, però el 74% veien necessària una orientació més gran sobre el bon ús d'aquests aparells. La consellera Anna Simó ja ha dit també que no és partidària de la prohibició, sinó que cada centre obri el debat amb totes les parts implicades. Aquest hauria de ser només el primer pas d'una regulació més àmplia. És cert que cada centre té la seva realitat, però caldrien unes bases generals en un tema que genera tanta controvèrsia.
La prohibició que han fet aquí moltes escoles i instituts, i també països com França en forma de llei, ja s'ha demostrat que no funciona prou si ara hi ha centres que endureixen la restricció. La prohibició mai és bona i, en aquest cas, una prohibició total pot ser contraproduent si, en sortir per la porta de l'escola o institut, la realitat està plena de telèfons que han entrat de ple en el nostre dia a dia.
D'entrada, convé un bon debat nacional sobre quina és la millor edat per tenir el primer telèfon mòbil i, a partir d'aquí, posar en marxa una bona regulació sobre què es pot fer i què no amb aquesta tecnologia als centres educatius. I, sobretot, i el més important, educar en la responsabilitat. En les edats adolescents, prohibir es tradueix en més interès i, per això, és imprescindible anticipar-nos als riscos i no renunciar a la realitat.
Les tecnologies ho han revolucionat tot i aprendre'n i conviure-hi amb responsabilitat depèn de tots plegats. Ha de ser un aprenentatge per a tothom.