Com cada any, de forma atàvica, Centelles es lleva d'hora cada 30 de desembre per esmorzar al bosc i tallar el pi en honor a la santa patrona, Santa Coloma. La litúrgia i els moments de la tradicional Festa del Pi es repeteixen des de fa més de tres-cents anys. Una festa pràcticament muda, amb un guió prescrit, i on la paraula i el text no hi és present, només al final de la jornada, amb el cant de l'himne dins l'església, on el pi romandrà penjat cap per avall, a sobre de l'altar, fins a la diada de Reis.
Una festa que, tot i aquest classicisme, no passa de moda. Una festa única i pròpia on, entre altres qüestions, tot i ser popular, no es maltracten ni es torturen animals com al Toro de la Vega de Tordesillas. I on els dos bous, parella protagonista que tira de la carreta que arrossega el pi que es penjarà a l’església, són protegits en tot moment perquè no pateixin amb els soroll dels 320 galejadors que, sense anar més lluny, hi han participat enguany.
Una festa on no existeixen classes socials i, per un dia, tots som iguals. I on tothom se saluda amb tothom i recorda les vivències de tot l'any ja passat.
Una festa a l'entorn de la simplicitat d'un arbre i que dóna força, protagonisme i autoestima a una bona munió de centellencs que, any rere any, cada 30 de desembre, no se la perden per res del món.
Una festa on la integració dels similars, vinguts d'Àsia, Àfrica o qualsevol altre indret, és més que evident. Tothom vol saber més de la festa i el perquè de tot plegat.
Una festa que no és repeteix enlloc més i on es barregen els ritus ancestrals precristians d'adoració a l'arbre en ple solstici d'hivern.
L'esmorzar al bosc, la pólvora i els galejadors uneixen i socialitzen de manera exquisida un poble, molt més que d'altres propostes existents, més o menys encertades.
Una festa que, tot i aquest classicisme, no passa de moda. Una festa única i pròpia on, entre altres qüestions, tot i ser popular, no es maltracten ni es torturen animals com al Toro de la Vega de Tordesillas. I on els dos bous, parella protagonista que tira de la carreta que arrossega el pi que es penjarà a l’església, són protegits en tot moment perquè no pateixin amb els soroll dels 320 galejadors que, sense anar més lluny, hi han participat enguany.
Una festa on no existeixen classes socials i, per un dia, tots som iguals. I on tothom se saluda amb tothom i recorda les vivències de tot l'any ja passat.
Una festa a l'entorn de la simplicitat d'un arbre i que dóna força, protagonisme i autoestima a una bona munió de centellencs que, any rere any, cada 30 de desembre, no se la perden per res del món.
Una festa on la integració dels similars, vinguts d'Àsia, Àfrica o qualsevol altre indret, és més que evident. Tothom vol saber més de la festa i el perquè de tot plegat.
Una festa que no és repeteix enlloc més i on es barregen els ritus ancestrals precristians d'adoració a l'arbre en ple solstici d'hivern.
L'esmorzar al bosc, la pólvora i els galejadors uneixen i socialitzen de manera exquisida un poble, molt més que d'altres propostes existents, més o menys encertades.