El manlleuenc Joan Rovira segueix encapçalant una entitat que, per raons diverses que l'assemblea d'ahir no va analitzar, no ha aconseguit quallar en els seus 13 anys d'una existència sovint letàrgica
Algunes de les incorporacions més destacades a la junta procedeixen de les grans empreses de la comarca, que fins ara havien donat l'esquena al CEO. Des de Casa Tarradellas fins a Bon Preu, passant per Caixa Manlleu, La Farga Lacambra o General Cable, han destacat homes a la nova direcció. També s'han lligat operacions de promoció de la formació amb la Universitat de Vic. I es vol assegurar una bona àrea de serveis que siguin útils per a les empreses.
La Junta rectora va quedar integrada per Joan Rovira (president), Miquel S. Pi i Costa (secretari), Ramon Vallbona (tresorer), Abel Conill (responsable de l'àrea laboral), Josep Terradellas (de la UVic, responsable de programes de formació), Dídac Herrero, Francesc Isern, Ramon Blázquez, Francesc Altarriba, Joan Font i Fabregó, Víctor Gastón, Josep Maria Puigdesens, Alexandre Fernández, Alba Carandell, Josep Terradellas jr. (Casa Tarradellas), Manel Romans, i la resta dels presidents de gremis i associacions empresarials sectorials de la comarca.
La composició d'aquesta nova Junta va ser aprovada per assentiment general. Una comissió formada per sis o set persones constituïrà una comissió permanent de la Junta per reunir-se amb més assiduïtat.
La intenció del president, Joan Rovira, és continuar en el càrrec durant uns dos anys, i tot seguit deixar pas a la generació jove. En aquesta nova etapa, el CEO vol consolidar-se com una eina útil per oferir serveis a les empreses i promoure els tasques formatives en tots els seus aspectes.
Josep Terradellas, de la UVic, es va incorporar a la taula de l'assemblea per detallar les accions d'apropament a les empreses que porta a terme la UVic en els darrers temps, que li han permès deixar enrere aquella imatge que "la universitat vivia d'esquena a la societat, perquè ara no passa una setmana que no signem convenis de cooperació amb empreses". Una altra de les àrees de treball serà l'assessorament laboral en matèria de plans d'ocupació i també en selecció de personal.
Tot plegat, segons va reblar Joan Rovira, hauria d'enfortir el CEO com un organisme útil a les empreses, en tant que entitat de serveis i autèntic "lobby" comarcal, ja que "volem intervenir en els llocs on es prenen decisions, però no com a membres de l'assemblea correspopnent, sinó a les executives, als llocs on s'apliquen els acords".
Rovira va tenir un reconeixement cap a les grans empreses osonenques per haver apostat per la renovació del CEO, en la mesura que aquestes potser són "les que menys necessiten els serveis", però en canvi sí que poden beneficiar-se en determinades situacions "del suport social que els donin les petites i mitjanes empreses de la zona".
A tall de cloenda, va intervenir Joan Vilalta, president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), que va mostrar la seva satisfacció per la nova etapa del CEO i va mostrar-se disposat a "aportar el nostre gra de sorra al vostre projecte". Per a Vilalta, a Osona "hi ha un espai molt potent, que si el sabem treballar bé ens proporcionarà rendiments, beneficis i satisfacicons".
Aquesta represa del CEO coincideix amb la primera de les activitats que convocaran conjuntament les patronals de la Garrotxa, el Ripollès i Osona, que consistirà en un acte previst per aquest divendres, dia 4, al Museu Industrial del Ter de Manlleu, amb l'objectiu, en paraules de Joan Rovira, de "rellançar l'esperit industrial del nostre país, perquè els qui ens hem dedicat a fabricar productes en els darrers temps semblava que fóssim tontos de solemnitat perquè el que es portava era comprar i vendre".
Finalment, a proposta de l'advocat Ramon Vallbona, l'assemblea es va adherir a l'editorial conjunt de diversos diaris titulat "La dignitat de Catalunya", que reclama al Tribunal Constitucional el respecte a l'Estatut d'autonomia aprovat per les cambres legislatives i el referèndum popular del 2006. Rovira va fer constar que ell, com a president del CEO, havia fet explícita la seva adhesió dins d'una entrevista de premsa en què es posava a favor "de l'esperit de defensar allò que és nostre i avançar en el nostre autogovern".
