Cercle SiS és una la nova marca que aglutina el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la Fundació Hospital de la Santa Creu (FHSC), la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu o la Fundació Assistencial d'Osona. En total es tracta de 13 recursos sanitaris i socials que sota un nou distintiu treballen per fer realitat la integració en l'atenció sanitària i social d'Osona. La gerent del CHV-FHSC, Sara Manjón, ha explicat que l'objectiu és oferir a cada malalt "l'atenció adequada segons la seva necessitat" i dirigir-lo "on millor pugui ser atès". Manjón ha assenyalat que la nova manera de treballar també fa l'atenció "més eficient". La gerent ha explicat que s'està confeccionant un "mapa de llits" únic format pels recursos de tots els serveis.

"Treball coordinat dels diferents recursos socials i sanitaris d'Osona, amb una sola visió i uns mateixos valors". Així defineix la gerent del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) i la Fundació Hospital de la Santa Creu (FHSC), Sara Manjón, el que representa la nova marca Cercle SiS, compost per diferents línies blaves -símbol del vessant sanitari- i taronges -símbol del vessant social- que conformen un cercle. Tot i aquesta nova identitat, Manjón ha volgut deixar clar que la nova marca no substitueix les marques històriques dels centres de referència pels ciutadans d'Osona. "No volem diluir les marques, és un altre projecte", ha assenyalat.

Amb tot, per Sara Manjón, el futur dins l'àmbit sanitari i social exigeix treballar "de forma integrada", sobretot en una comarca que està creixent demogràficament al voltant del 6%, una xifra per sobre la mitjana catalana.

Segons la gerent del CHV-FHSC, l'objectiu és aconseguir establir un "flux continu d'atenció". En aquest sentit, ha assenyalat, "no calen més llits, sinó fer-ne una gestió millor". I això, segons ha apuntat, s'aconsegueix "definint molt bé les necessitats de cada malalt" i que faci servir el recurs que necessita en cada moment amb les derivacions que es requereixin.

Sense més llits, per exemple, les hospitalitzacions des del 2021 han augmentat un 10,5%. Això, en part, s'explica perquè les estades han estat més curtes i perquè s'ha derivat a altres serveis que els pacients requerien. Complementàriament, les atencions domiciliàries de pacients han crescut un 15% des del 2021. O també perquè s'han activat serveis "de manera transitòria" que, en cas de no ser així, "són casos que haguessin acabat a urgències".

Manjón ha explicat que estan treballant perquè la informació dels professionals arribi millor a pacients i familiars, que és on noten que hi ha encara molta feina per fer, malgrat que ja s'hagin creat figures com la infermera de referència a planta o l'assistent clínic.

Un dels reptes que tenen sobre la taula és un mapa unificat amb tots els llits disponibles dels diferents serveis. Això, ha explicat la gerent, els faria ser molt més eficients "i que la persona pugui anar al llit que millor s'adequa a les seves necessitats". A més, també faria que les "transicions" d'un servei a l'altre, fossin "les mínimes possibles". Preveuen tenir enllestit aquest mapa de cara a l'any vinent.