A Osona ja fa cinc anys que treballen per atraure aquest tipus de turisme. Actualment hi ha dotze àrees habilitades a municipis com Viladrau, Vic i Cantonigròs (L'Esquirol) i la previsió és que en un futur se n'hi afegeixin més. "Aquestes àrees funcionen i cada cop s'intenten oferir més serveis perquè siguin més agradables; algunes fins i tot hauran d'augmentar les places perquè en moments puntuals s'omplen i això vol dir que estem anant pel bon camí", explica Fumanya. Totes elles tenen entre 5 i 20 places, amb aigua, electricitat i estan a prop de nuclis urbans. En el cas de Cantonigròs, per exemple, l'usuari ha de pagar 5 euros per vehicle i dia per fer-ne ús i funcionen amb una aplicació de mòbil on s'ha de fer el registre. "Fa uns anys ja hi havia una demanda d'aquest tipus instal·lacions i amb l'adequació de les àrees n'han vingut més perquè és una àrea segura, habilitada i amb condicions per fer una estada a la comarca", assenyala.
Durant la pandèmia van viure un boom de reserves de turisme de proximitat a causa de les restriccions, però aquest estiu han notat una baixada. Malgrat tot, sí que han experimentat que durant la primavera i la tardor és quan més funcionen i ho atribueixen, en bona part, al fet de tenir diferents àrees repartides per la comarca. "La gent repeteix i va fent rutes per descobrir els diferents municipis on n'hi ha", detalla. Segons la tècnica, amb els anys han vist que aquest és un turisme estratègic que ajuda a desestacionalitzar el turisme i que també enriqueix el territori, perquè un cop pernocten a les àrees també compren productes locals i fan activitats. Creu que França és un bon exemple a seguir i que cal seguir desenvolupant noves activitats per retenir encara més aquest públic.
En aquest sentit, assegura que són turistes que "van amb la casa a sobre" i que, sense aquestes àrees de servei, no s'acostarien a la comarca ni s'allotjarien a un hotel o un càmping. De fet, a les àrees autoritzades només s'hi poden quedar dues nits. "El que vèiem abans és que no utilitzaven els càmpings i aparcaven a qualsevol lloc, amb 'influencers' fent-se fotografies en llocs que també eren perillosos". Del que es tracta és d'oferir espais habilitats i segurs on deixar el vehicle i pernoctar i evitar que puguin accedir en vehicle en espais naturals o paratges per protegir l'entorn.
Nova zona d'aparcament d'autocaravanes al Congost de Manresa. Foto: Mar Martí / ACN
Catorze àrees al Bages
El Bages ja té una catorzena d'àrees habilitades. Si bé s'hi treballa des del 2010, el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Eduard Mata, explica que aquest tipus de turisme encara no és "significatiu", però estan treballant perquè cada vegada tingui més presència oferint més espais. De fet, hi ha set noves àrees en estudi. De les catorze existents, n'hi ha vuit amb la majoria dels serveis, com ara electricitat o càrrega i descàrrega d'aigües. "El que volem és que la majoria de municipis n'acabin tenint", explica Mata. Des del Consell han detectat que el tipus de turista d'autocaravanes és sobretot familiar o en parella, té entre 35 i 65 anys i arriba majoritàriament de Catalunya o també de l'Estat.El 2019, Montserrat va assolir la xifra històrica de 2,7 milions de visitants. Enguany, les previsions apunten que el monestir arribarà als 2 milions. La idea de Mata és que part d'aquests turistes que arriben al Bages atrets per la muntanya, també puguin conèixer altres punts del territori que són de gran interès. Més enllà de Montserrat, el Bages destaca per la gran oferta etnoturística que ofereix la DO Pla de Bages, els atractius que conformen el Geoparc de la Catalunya Central, el patrimoni medieval de Manresa, lligat a la Manresa Ignasiana, però també altres punts com les mines de sal de Cardona o Sant Benet de Bages. "Creiem que el turista d'autocaravanes busca rutes més alternatives, que els permetin trobar petites joies a nivell patrimonial, natural o gastronòmic. Amb aquestes àrees el que fem és acostar-los a aquests atractius que potser són en municipis apartats de les grans rutes", apunta Mata.
Fent aquesta feina d'ampliació del nombre d'àrees d'autocaravana repartides pel territori, el conseller de Turisme creu que això també ha de servir per "desestacionalitzar" l'arribada de visitants fora dels mesos d'estiu. Durant tot l'any a la comarca es fan moltes activitats, ja siguin de caire esportiu, com curses, o de tipus cultural. Per manca d'infraestructures, el conseller explica que ara molts dels que arriben en autocaravana marxen quan han acabat l'activitat. Mata pensa que si se'ls ofereixen serveis "poden aprofitar per quedar-se durant els caps de setmana o els ponts llargs durant tot l'any".
Altres punts on funciona molt bé és al Berguedà i, concretament, la de Gironella destaca com una de les més equipades. Es tracta d'un espai per a catorze vehicles, amb servei d'aigües, electricitat i un espai tancat on dipositar la brossa, ja que el municipi funciona amb el sistema porta a porta i no disposa de contenidors en superfície. A diferència del Bages, la distribució de les dotze àrees va ser planificada a nivell de tota la comarca i es van decidir les capacitats i serveis segons la dimensió de cada municipi.
El conseller de Turisme del Berguedà i regidor de Gironella, Lluís Vall, explica que han detectat dos tipus de públic que arriba a les àrees segons la procedència. Un que anomenen sènior jubilat, que arriba entre setmana i que prové de Bèlgica, Luxemburg, Holanda o França i un altre de cap de setmana, eminentment local i molt més nombrós. Es tracta d'un públic "itinerant", explica Vall, que no passa el cap de setmana sencer en una àrea, sinó que fan una ruta per la comarca. "Volen arribar fins a Gósol, però potser passen la primera nit a Gironella i la segona a Cercs, i allà aprofiten per anar al museu de les mines, per acabar al seu destí", explica el conseller. Vall explica que d'aquesta manera, l'impacte que deixa aquest turisme, també és "molt més divers". "Sí que és veritat que acostuma a ser un públic que deixa menys diners en el tiquet, però arriba a molt més territori", explica.
