Enric Masip, retirat al 2002 de l'esport professional, va passar a treballar al 2003 com un dels responsables de la Fundació FC Barcelona. La seva llarga experiència en el món esportiu i en la posterior tasca a la Fundació sobre els valors socials de l'esport, que fomenta la cohesió, la salut i l'amistat l'han portat a realitzar una important tasca com a conferenciant.
Masip va esmentar que la carrera esportiva l'ha format com a persona i que el més important que li ha quedat són "les relacions personals i l'educació i el creixement personal que m'ha ofert".
Per Masip, l'esport fomenta el compromís, el treball en equip, l'amistat i la humilitat, element cabdal per aprendre, escoltar, donar i rebre, elements que considera bàsics, no només en la vessant esportiva sinó en totes les facetes d'una persona al llarg de la vida. "L'esport és una eina per transmetre tots aquests valors i també permet donar eines als joves per tal que reflexionin respecte aquests ítems", va assegura. En aquest punt va destacar la importància de figures famoses de l'esport per tal que aquests missatges arribin més fàcilment als nens.
Finalment, també va dir que s'havia de "lluitar per tal que tothom tingui dret a l'esport i a uns equipaments per practicar-lo" i que l'esport és "un complement molt important per a la vida de qualsevol persona, tingui l'edat que tingui".
Joan Panadès i la visió dels clubs petits
El segon ponent de la jornada fou Joan Panadès, president de l'Escuderia Osona i amb una llarga experiència a nivell federatiu i exmembre de l'Institut Municipal d'Esports de l'Ajuntament de Vic. Panadès va coincidir amb Masip en definir l'esport com a salut, font de benestar i part important de la formació com a persona.
Panadès va donar la seva visió de club des de la pròpia experiència: "Els clubs pateixen molt, sobretot a causa del distanciament amb les federacions, provocat pels intermediaris". Per això, va definir els clubs com "els veritables impulsors de l'esport, que han de tenir comunicació directa amb els ens municipals però també amb les federacions".
La situació actual de l'esport a Vic, segons Panadès, necessita una reflexió i recerca de recursos que motivin les persones, ja que la manca de voluntaris és un problema real. Panadès va demanar el suport de l'Administració perquè ajudi a modernitzar els clubs, per poder oferir formació continuada i sortida a les noves idees. I va afirmar que "el futur dels clubs passa per la professionalització, que generi més recursos i una millor gestió i també per les associacions de clubs que creïn xarxes més estables, més grans i més fortes".
Pla general de l'esport
Un cop acabades les ponències es va obrir un debat amb una gran participació dels assistents. Van sorgir idees com fomentar la renovació i el reciclatge de les institucions que promouen l'esport; necessitat de construir nous equipaments per donar cabuda a totes les activitats, en molts casos mermades a causa de la manca d'espais, foment per part de les administracions perquè els clubs puguin acollir més persones que participin a les seves activitats, obrir l'esport a les escoles, fomentant, d'una banda, que els nens coneguin les activitats que s'ofereixen ja de ben petits (6-8 anys) i de l'altra, establint convenis amb les escoles per tal que els més petits que entrenen professionalment puguin convalidar els entrenaments per hores d'esport obligat a les escoles.
De tots aquest punts, dues idees van prendre força i es van establir com a conclusió del debat: cal crear un pla general de l'esport, de la mateixa manera que hi ha un pla urbanístic o social, i els clubs han de tenir més representació als ens municipals i supramunicipals que gestionen l'esport.
