Amaya Olibas, al Fòrum de Debats. Foto: Toni CarrascoTots ens ho demanem des de fa temps. ¿Com és possible que en un petit robatori per poder menjar automàticament s'engarjola al seu autor i, d'altra banda, algú que ha robat de forma sistemàtica i a consciència encara està esperant que registrin el seu despatx, mentre esquia plàcidament a les Rocallosses? I la resposta, o en part, la vam poder esbrinar el passat divendres a Vic, en la conferència del Fòrum de Debats, amb la jutgessa Amaya Olivas.
Curiosament, Olivas va començar dient que els mateixos immigrants que havien construït les seves vivendes ara els feien fora per no poder-les pagar. Surrealista. La ponent va insistir en el garantisme necessari de la justícia i en la seva legitimitat per respectar els drets dels més dèbils. “Els jutges tenen la legitimitat en el seu exercici per controlar els excessos dels més poderosos, d'una banda, i de l'altra garantir els drets dels més vulnerables, i que estan en més risc i són més pobres”, va argumentar.
Des del 1939 hi ha hagut una depuració brutal de classes. I els jutges també ho van patir essent assassinats molts d'ells. Per tant, els que van quedar eren adeptes al règim i encara ara són conservadors. Amb les noves generacions, noves fornades de joves s'han incorporat a la carrera judicial però són més de deu anys de formació i cal tenir uns bons recursos propis. I en aquesta formació no es té en compte els drets socials, és un ensinistrament monòton, fora del món real, com si fossin autòmats, opina Olivas.
Per això, la jutgessa va insistir en que calen criteris de sensibilitat, per ponderar justament la norma a aplicar. Cal sortir, va dir, de la cultura endogàmica i estar en contacte amb la gent. Per a una societat neoliberal com l'actual, els drets socials són cars. Cal tenir present que els jutges són uns actors privilegiats que han de recordar als poders públics quines són les seves obligacions. I tot això, a la escola de justícia no s'explica. Per a Olivas, la democràcia està en el Parlament però la real s'ha d'expressar a fora. Els jutges s'han d'obrir, estar més atents, fer empatia i fomentar la mediació. Cal, sobretot, que escoltin al més dèbil.
En quan a la llei hipotecària, Olivas va estar d'acord amb una reflexió que es va fer des del públic: alguns notaris que donaven fe no avisaven els hipotecats de les clàusules abusives que es trobarien si no podien pagar els rebuts. La nova mesura europea, és segon Olivas, d'aplicació immeditata en tots els casos d'abusos al consumidor o hipotecat. I els jutges civils l'han de poder aplicar sense que abans el govern reformi la llei.
La convidada del Fòrum de Debats també va parlar de les condicions de treball dels jutges a Espanya, fent una comparativa amb Alemanya. A Espanya hi ha 1,25 jutges per cada 100.000 habitants. A Alemanya n’hi ha el doble, 2,5.
I de l'estat de dret a Espanya, que el va posar en dubte, afirmant que el capitalisme punitiu espanyol bàsicament castiga el dissident, el "chorizo de turno", i menys els delictes de coll blanc.
De tot plegat, se’n va extreure una conclusió clara: la justícia actual està al servei del poder de forma clara i evident. No dels més dèbils.
