Pel que fa a Can Puget, aquest edifici, situat a la plaça de Dalt Vila, va ser la residència de la família Puget i és un dels millors "exemples de l'estatus assolit per la burgesia industrial del Ter mitjà durant el darrer terç del vuit-cents", segons consta a l'informe tècnic. L'edifici de Can Puget es va construir entre el 1876 i el 1888 i el seu inspirador va ser el fabricant Rafael Puget i Terrades, hereu de Francesc Puget, qui va ser un dels pioners de la industrialització de Manlleu als anys quaranta del segle XIX. L'autor d'aquest edifici va ser Josep Font i Delmuns, que va ocupar el càrrec de mestre d'obres municipal a Manlleu.
L'edifici s'emmarca dins els corrents eclèctics i romàntics de l'època, amb una impressionant façana a la plaça de Dalt Vila i un jardí interior de grans dimensions.
Quant a l'immoble del Coro, situat al passeig de Sant Joan, 50-52, simbolitza l'activisme cultural i social de l'obrerisme, "un testimoni del Manlleu popular i obrerista silenciat a partir de 1939, i un bon contrapunt a les entitats i associacions de les classes benestants i conservadores", segons consta a l'informe tècnic.
L'edifici del Coro es caracteritza per la sobrietat i la senzillesa i, de fet, l'únic element que es conserva, després de setanta anys d'abandonament, és l'antic teatrí. Amb tot, el mal estat de conservació no resta valor a la recuperació d'un local que guarda l'emprenta d'una de les primeres entitats obreres de la comarca: la Societat Obrera El Progrés de Manlleu (i posteriorment la Unió Coral Manlleuenca).
Entre les moltes raons que fan singular aquest immoble, hi ha el fet que va ser la seu de la primera escola (diürna i nocturna) per a treballadors, inspirada en els principis laics i lliure pensadors.
