25
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
25
de juliol
del
2018
a les
18:14h
La Mare de Déu del Boncamí de Granollers de La Plana (Gurb), a la carretera de Manlleu a Vic (B-522), rep diàriament milers de cops de clàxon de cotxe. I alguns conductors que hi passen no només en fan un. Sembla que és un costum més propi dels conductors manlleuencs, que no dels mateixos habitants de la zona i de la resta de la comarca d'Osona.
Però, quin és el motiu? Per què es toca el clàxon a la divinitat? D'on ve aquest costum? Osona.com ha parlat amb el gestor cultural especialitzat en religiositat popular Joan Arimany. El manlleuenc explica que "és el costum d'encomanar-se a la protecció de la Mare de Déu del Boncamí".
Concretament, el criteri és un toc per cadascun dels ocupants que hi ha al vehicle i a vegades, fins i tot, pel mateix cotxe. Per alguns és només una salutació, per d'altres una mostra de devoció, i per alguns altres un prec per tal que tinguin un bon viatge. Sigui quina sigui la intenció, és molt freqüent escoltar tocs de clàxon en una de les carreteres més transitades de la comarca.
Sants al camí
Aquesta acció és una reminiscència del que es feia antigament. Arimany explica que la tradició es remet a èpoques més antigues, quan sortir de fora muralles del municipi era molt perillós: s'estava exposat a diverses malalties i nous riscos.
Llavors, els devots s'encomanaven a sants associats als camins o a les malalties, que ja estaven situats a les vies de sortida dels nuclis urbans, com Sant Antoni de Pàdua, Sant Jaume, Sant Roc i Sant Sebastià.
Si bé antigament, s'acostumava a demanar protecció quan se sortia de la ciutat, actualment, la majoria de manlleuencs tant toca la botzina d'anada com de tornada a la Mare de Déu del Boncamí. "És com qui es troba una capelleta al carrer i se senya" explica Arimany fent un símil amb aquesta tradició. Aquesta persona "s'encomana a la protecció d'una divinitat".
Construït al voltant del 1970
Tal com explica Joan Arimany al seu web, on es recullen aquesta i més curiositats, aquest pedró va ser construït al voltant de l'any 1970 per encàrrec del rector de la parròquia, Mossèn Joan Rovira, que va ocupar el càrrec de 1960 a 1981. En una capelleta amb teulada a dos vessants, i protegida per un vidre, hi ha una imatge de la Mare de Déu que el mateix mossèn Rovira va batejar com la Mare de Déu del Boncamí. Aquesta divinitat sol tenir algun, o més d'un, ram que guarneixen la capella i el pilar que la sustenta, aportats anònimament per algun devot o alguna devota.
Però, quin és el motiu? Per què es toca el clàxon a la divinitat? D'on ve aquest costum? Osona.com ha parlat amb el gestor cultural especialitzat en religiositat popular Joan Arimany. El manlleuenc explica que "és el costum d'encomanar-se a la protecció de la Mare de Déu del Boncamí".
Concretament, el criteri és un toc per cadascun dels ocupants que hi ha al vehicle i a vegades, fins i tot, pel mateix cotxe. Per alguns és només una salutació, per d'altres una mostra de devoció, i per alguns altres un prec per tal que tinguin un bon viatge. Sigui quina sigui la intenció, és molt freqüent escoltar tocs de clàxon en una de les carreteres més transitades de la comarca.
El pedró de la Mare de Déu del Boncamí, a tocar de la carretera B-522, a Granollers de la Plana. Foto: Adrià Costa
Sants al camí
Aquesta acció és una reminiscència del que es feia antigament. Arimany explica que la tradició es remet a èpoques més antigues, quan sortir de fora muralles del municipi era molt perillós: s'estava exposat a diverses malalties i nous riscos.
Llavors, els devots s'encomanaven a sants associats als camins o a les malalties, que ja estaven situats a les vies de sortida dels nuclis urbans, com Sant Antoni de Pàdua, Sant Jaume, Sant Roc i Sant Sebastià.
Si bé antigament, s'acostumava a demanar protecció quan se sortia de la ciutat, actualment, la majoria de manlleuencs tant toca la botzina d'anada com de tornada a la Mare de Déu del Boncamí. "És com qui es troba una capelleta al carrer i se senya" explica Arimany fent un símil amb aquesta tradició. Aquesta persona "s'encomana a la protecció d'una divinitat".
Construït al voltant del 1970
Tal com explica Joan Arimany al seu web, on es recullen aquesta i més curiositats, aquest pedró va ser construït al voltant de l'any 1970 per encàrrec del rector de la parròquia, Mossèn Joan Rovira, que va ocupar el càrrec de 1960 a 1981. En una capelleta amb teulada a dos vessants, i protegida per un vidre, hi ha una imatge de la Mare de Déu que el mateix mossèn Rovira va batejar com la Mare de Déu del Boncamí. Aquesta divinitat sol tenir algun, o més d'un, ram que guarneixen la capella i el pilar que la sustenta, aportats anònimament per algun devot o alguna devota.
El pedró de la Mare de Déu del Boncamí, a tocar de la carretera B-522, a Granollers de la Plana. Foto: Adrià Costa