L'Ajuntament havia avisat a la població que, pels volts de les 9 del matí, els animals passarien pel poble i ningú s'ho volia perdre. La rumorologia s'anava estenent a mesura que s'acostava l'hora prevista per veure passar el ramat guiat pel pastor Jordi Salada i el seu incansable gos.
La idea inicial dels que esperaven la passada era que el ramat feia la transhumància, la migració estacional per buscar noves pastures a la muntanya amb l'arribada de l'estiu. "Ja és massa tard, som a l'agost", explicava un veí a un grup de persones que preguntaven si els animals tot just es dirigien a les cotes altes. "Jo crec que ja deuen tornar", exclamava un altre mentre advertia que ho feien en "el dia de més calor" de les dues últimes setmanes.
En Jordi Salada guiant el ramat d'ovelles pel camí ramader que travessa Prats de Lluçanès. Foto: Irene Giménez
Mentrestant, al carrer Major s'hi anaven aplegant curiosos, alguns més impacients que d'altres: "Diuen que alguna vegada han arribat a passar pels volts de les 10 del matí", apuntava una veïna. Però no, en aquesta ocasió, tot anava rodat amb les previsions del consistori. A les 9.17 hores s'avisava que el ramat ja entrava al municipi, i pocs minuts després, les primeres ovelles treien el cap pel centre de Prats, amb en Jordi al capdavant saludant a tothom que s'havia aplegat per donar-li la benvinguda. Es palpava l'essència del món rural, d'unes pràctiques i tradicions en perill d'extinció.
L'espectacle estava servit, i la pregunta de si pujaven o baixaven de la muntanya, ja tenia resposta: "Ja no queda herba", exclamava el pastor. Preguntat per Osona.com, explicava que el seu ramat no fa la transhumància sinó una versió més curta d'aquesta, anomenada transterminància, moviments estacionals d'un recorregut que, en general, no supera els 100 quilòmetres de distància. En aquest cas, en Jordi, que havia iniciat el camí amb els animals a principis de juliol des de la Torre d'Oristà, va portar les ovelles fins a la zona del Pinós, a l'extrem oest del Lluçanès tocant amb el Berguedà.
"Ja hi teníem una part del ramat, i per acabar l'herba més de pressa, a principis de juliol vam portar-hi la resta": "Vaig marxar amb unes 400 ovelles i ara hem tornat amb unes 900". Els tempos són els que toquen i remarca que no han tornat abans d'hora per la sequera i la possible falta d'aliment tal com s'especulava minuts abans entre el veïnatge de Prats: "Hi havia els rostolls per pasturar i, quan s'han acabat, hem tornat, la sequera no hi té res a veure", apunta.
D'altra banda, passat l'estiu una part del ramat tornarà a enfilar el camí ramader. El pastor explica que abans feia un altre recorregut, però "ara hi han tancat vaques, s'han complicat més els passos, i hem recuperat aquesta ruta que travessa Prats". "Passant pel camí ramader també fem turisme i ensenyem costums que s'estan perdent".
[noticia]70218[/noticia]
La transhumància i l'ofici de pastor, en perill d'extinció
Cada vegada hi ha menys pastors que enfilin el camí de la transhumància amb els ramats. En Jordi apunta que "cada cop hi ha menys ramats" perquè l'ofici de pastor "és una feina lligada, has de ser-hi els set dies de la setmana". Un dels motius és que "els que ho feien s'han jubilat" i falta relleu generacional. "Els beneficis també són molt justos", lamenta en Jordi, que porta tota una vida dedicant-s'hi: "És vocacional, el meu pare també era pastor, ve de família".Les pastures, una vacuna contra els incendis
L'agricultura i la ramaderia, juntament amb la gestió forestal, són activitats clau per mantenir el paisatge rural en forma de mosaic i evitar que aquest evolucioni cap a un continu forestal amb potencial per cremar ràpidament en un incendi, i més en un context de canvi climàtic i sequeres estructurals.En Jordi comparteix la idea de la importància de les pastures també en aquest context, però crítica que amb l'arribada de l'estiu, les altes temperatures i l'augment del perill d'incendis "els polítics s'omplen la boca elogiant la nostra feina" i lamenta que "només es recorden de nosaltres el dia que hi ha foc". "La burocràcia se'ns està menjant", conclou.
El ramat d'ovelles travessant Prats de Lluçanès pel camí ramader, aquest dijous al matí. Foto: Irene Giménez
