Per poder esmorzar, una activitat summament quotidiana, Riera ha necessitat el seu temps per rumiar com torrar el pa; com encertar el cafè i la llet a la tassa i no vessar-ho; o com tallar la pela del formatge. "Ha estat una experiència bastant dura i això és només en una taula de menjar. Imagina't el dia a dia!", reflexiona.
Riera ha rebut l'ajuda del tècnic en rehabilitació de l'ONCE, Josean Aldaz. "Quan algú perd la vista pot fer la majoria de coses, però ha de canviar la forma de fer-ho o utilitzar elements externs que l'ajudin", explica. Per exemple, Aldaz li ha donat proporcionat un aparell que pita quan la tassa ja està plena de cafè i llet.
En tot cas, elements com la vitroceràmica o la torradora s'han d'adaptar expressament per a persones cegues o amb poca visió. "Si pretens que el món s'adapti a tu, vas malament. T'has d'adaptar a què hi ha", relata.
Com Riera, Aldaz també remarca la diferència entre veure-hi poc o no veure-hi res. "Aquest poc és molt", explica el tècnic, subratllant que un 85% dels afiliats a l'ONCE tenen alguna resta visual aprofitable.
El director de l'ONCE a Vic, Xavier Omella amb el músic dels Catarres, Jan Riera Foto: Adrià Costa
Aquest esmorzar s'emmarca en la Setmana de l'ONCE a Catalunya. Cadascun dels 18 centres que l'organització té a Catalunya fan activitats. "L'objectiu és donar a conèixer el que es porta a terme des de les oficines i agències, com la prestació de serveis", explica Xavier Omella, director de l'agència de l'ONCE a Vic.
Aquests serveis van des del professor de Braile, la psicòloga o el professor itinerant que l'acompanya en la seva activitat diària o li ensenya a fer anar el bastó. "Tot això és finançat a través dels productes de loteria i els afiliats no han de pagar per rebre aquests serveis", remarca Omella.
L'oficina de l'ONCE de Vic té uns 255 afiliats. Durant el darrer any, s'ha atès unes 130 persones que han requerit algunes d'aquestes prestacions.
