
Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és el responsable de l'últim èxit del sobiranisme: Barcelona Decideix. És historiador, novel·lista i professor universitari, a més d'articulista a diversos mitjans de comunicació. Als lectors de Nació Digital els recordarà els dissabtes i als barcelonins un grapat d'urnes plenes d'entusiasme.
-Vostè té una nova estratègia per a Madrid?
-"Doncs miri, jo el que crec és que a Madrid no hi hem d'anar a negociar, sinó a plantar-nos. I això és substancialment diferent al que s'ha fet els últims quatre anys".
-Què ha canviat?
-"Moltes coses. Hi ha hagut un model de finançament que no ens ha arreglat res, una sentència castradora contra l'Estatut, una manifestació d'un milió de persones que protestaven i un procés de consultes d'una gran participació. No podem anar a Madrid sense tenir en compte tot això. A més, sense llibertat no hi ha prosperitat".
-Joan Carretero està obert al diàleg per a aquestes eleccions i a Solidaritat hi ha moviments semblants. Vostè, com a candidat, veu possible aquesta rearticulació de l'independentisme?
-"Hi ha un partit, que és ERC, que és l'interlocutor. Però hem de parlar amb tothom i sobretot amb els que pensen com nosaltres i amb els quals defensem una causa noble".
-Vostè pot haver de competir en unes primàries amb Joan Ridao, que encara és el secretari general del partit.
-"Que cadascú faci el que li sembli. Jo preferiria una candidatura amb la màxima unitat possible però, dit això, tothom és lliure de fer el que prefereixi".
-Josep Antoni Duran Lleida és un competidor electoral fàcil, vist des del sobiranisme?
-"Quan sigui candidat li respondré aquesta pregunta".
-En tot cas, hi haurà de conviure al Congrés.
-"Jo el que crec és que tothom hauria d'anar a Madrid a plantar-se".