03
de setembre
de
2018, 06:00
Actualitzat:
9:22h
El Govern tot just es troba en la fase inicial de l'elaboració dels pressupostos per al 2019. Uns comptes encara molt incipients i que no preveuen grans canvis de fons però que estan envoltats encara de moltes incògnites. Tant pel que fa als fruits que doni la negociació amb l'Estat com quant a la recerca de socis que permetin tirar-los endavant després al Parlament, un cop la CUP ha deixat clar que molt difícilment en facilitarà l'aprovació.
Els pressupostos seran un element cabdal d'aquest inici de legislatura, fins al punt que Quim Torra ja ha obert la porta a dimitir si no s'aconsegueixen validar. Per ara, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha contactat amb totes les conselleries i està avaluant les propostes que li han fet arribar, segons expliquen des del seu departament. Encara no ha començat a repartir el pastís entre les diverses conselleries, un exercici s'iniciarà les properes setmanes.
Un termini en el qual haurà de certificar de quina quantitat de pastís disposa, una variable que depèn sobretot de l'Estat. En primer lloc, el Congrés ha de validar la proposició de llei registrada per PSOE, Podem i ERC per esquivar el veto del Senat als topalls d'estabilitat pressupostària, pas previ per fixar un nou límit de dèficit i topall de despesa. L'augment del sostre de dèficit autonòmic del 0,1% al 0,3%, com pretén el govern espanyol, donaria quasi 500 milions més de coll a la Generalitat, una pessic notable, malgrat que Aragonès no en té preu i segueix denunciant un repartiment injust dels marges.
El vicepresident ho va criticar en la carta que va enviar a a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciant que no assistiria a la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ja que prioritza blindar la relació bilateral a través de la convocatòria prevista de la comissió bilateral d'assumptes econòmics. Una reunió acordada per la qual encara no hi ha data tancada on Aragonès defensarà alleugerir els requisits d'estabilitat, però que, a curt termini, intentarà que serveixi per eixugar part del deute que manté l'Estat amb la Generalitat amb transferències llargament reclamades per donar cert aire als comptes de l'any vinent.
Més de 7.000 milions de deute pendent de l'Estat
El dirigent d'ERC va comptabilitzar inicialment en uns 6.000 milions d'euros aquests recursos pendents d'abonar per part de Madrid, tot i que la conselleria ara ja eleva aquesta quantitat fins a més de 7.000 milions. Aquesta xifra inclouria el deute pendent pel desplegament dels Mossos, les transferències no fetes en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut mentre estava vigent, aportacions no efectuades per a la llei de la dependència i sufragades per la Generalitat, o altres demandes relatives a la lleialtat institucional entre administracions.
Si Montero accedeix a abonar part d'aquesta quantitat, Aragonès podrà confeccionar uns pressupostos més o menys expansius. Segons va avançar al Parlament, la despesa no creixerà a priori massa respecte la d'aquest 2018, com també queda recollit en el pla econòmico-financer per a l'any que ve que li va aprovar el CPFF de finals de juliol. Això, sempre i quan l'Estat no doni més aire o que accepti altres demandes que es posaran sobre la taula com la de convertir més deute a curt termini a llarg termini, un tràmit que depèn de la ministra d'Economia, Nadia Calviño.
Pocs canvis tributaris
Segons fonts del Departament de Vicepresidència, el número dos del Govern no té previst grans canvis tributaris que permetin augmentar la recaptació de forma notable a través d'impostos propis i cedits. Hi haurà mesures fiscals, però limitades, i prioritzant aquelles figures encarades a corregir externalitats negatives, en una línia similar a la implementada per Oriol Junqueras l'última legislatura.
De fet, Aragonès ja està tramitant reformes legals per esmenar algunes imprecisions que ha detectat a l'impost als vehicles contaminants i a l'impost als actius no productius -encarat a perseguir el frau-. Unes modificacions que requeriran un tràmit parlamentari per fer efectius aquests tributs que, tot i ser impugnats pel govern de Mariano Rajoy, la seva suspensió ja ha estat aixecada per part del Tribunal Constitucional. JxCat i ERC ja es van comprometre a recuperar els impostos vetats per l'alt tribunal.
La recerca de socis i vots
Un cop quadrat el projecte normatiu, arribarà el moment de la negociació. I la CUP ha situat el llistó amunt. Reclama passos clars per efectiva la República, així com un accent social quant a despesa i fiscalitat que difícilment incorporaran aquests pressupostos. En definitiva, uns comptes desobedients i de ruptura, i els anticapitalistes ja avisen que no cauran en "xantatges" per votar-los.
Davant d'aquesta escassa predisposició per part dels diputats que van facilitar la investidura de Torra, part del Govern es mostra pessimista respecte les possibilitats de tenir pressupostos, però Aragonès ja accepta que un pla B serà mirar cap a les altres forces d'esquerres i, en concret, buscar els vots o l'abstenció del PSC i els comuns -Xavier Domènech ha acceptat dialogar sobre els comptes-.
Creuament de suports i municipals
La necessitat que té el PSOE dels suports d'ERC i PDECat per validar els comptes estatals pot beneficiar l'acord amb els socialistes, per bé que la proximitat de les eleccions municipals poden enverinar les negociacions i dificultar acords, especialment per part d'uns comuns que volen retenir l'alcaldia de Barcelona i, per tant, buscaran mantenir perfil propi. Les incògnites, per ara, són més que notables.
Els pressupostos seran un element cabdal d'aquest inici de legislatura, fins al punt que Quim Torra ja ha obert la porta a dimitir si no s'aconsegueixen validar. Per ara, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha contactat amb totes les conselleries i està avaluant les propostes que li han fet arribar, segons expliquen des del seu departament. Encara no ha començat a repartir el pastís entre les diverses conselleries, un exercici s'iniciarà les properes setmanes.
Un termini en el qual haurà de certificar de quina quantitat de pastís disposa, una variable que depèn sobretot de l'Estat. En primer lloc, el Congrés ha de validar la proposició de llei registrada per PSOE, Podem i ERC per esquivar el veto del Senat als topalls d'estabilitat pressupostària, pas previ per fixar un nou límit de dèficit i topall de despesa. L'augment del sostre de dèficit autonòmic del 0,1% al 0,3%, com pretén el govern espanyol, donaria quasi 500 milions més de coll a la Generalitat, una pessic notable, malgrat que Aragonès no en té preu i segueix denunciant un repartiment injust dels marges.
El vicepresident ho va criticar en la carta que va enviar a a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciant que no assistiria a la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ja que prioritza blindar la relació bilateral a través de la convocatòria prevista de la comissió bilateral d'assumptes econòmics. Una reunió acordada per la qual encara no hi ha data tancada on Aragonès defensarà alleugerir els requisits d'estabilitat, però que, a curt termini, intentarà que serveixi per eixugar part del deute que manté l'Estat amb la Generalitat amb transferències llargament reclamades per donar cert aire als comptes de l'any vinent.
Més de 7.000 milions de deute pendent de l'Estat
El dirigent d'ERC va comptabilitzar inicialment en uns 6.000 milions d'euros aquests recursos pendents d'abonar per part de Madrid, tot i que la conselleria ara ja eleva aquesta quantitat fins a més de 7.000 milions. Aquesta xifra inclouria el deute pendent pel desplegament dels Mossos, les transferències no fetes en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut mentre estava vigent, aportacions no efectuades per a la llei de la dependència i sufragades per la Generalitat, o altres demandes relatives a la lleialtat institucional entre administracions.
Si Montero accedeix a abonar part d'aquesta quantitat, Aragonès podrà confeccionar uns pressupostos més o menys expansius. Segons va avançar al Parlament, la despesa no creixerà a priori massa respecte la d'aquest 2018, com també queda recollit en el pla econòmico-financer per a l'any que ve que li va aprovar el CPFF de finals de juliol. Això, sempre i quan l'Estat no doni més aire o que accepti altres demandes que es posaran sobre la taula com la de convertir més deute a curt termini a llarg termini, un tràmit que depèn de la ministra d'Economia, Nadia Calviño.
Pocs canvis tributaris
Segons fonts del Departament de Vicepresidència, el número dos del Govern no té previst grans canvis tributaris que permetin augmentar la recaptació de forma notable a través d'impostos propis i cedits. Hi haurà mesures fiscals, però limitades, i prioritzant aquelles figures encarades a corregir externalitats negatives, en una línia similar a la implementada per Oriol Junqueras l'última legislatura.
De fet, Aragonès ja està tramitant reformes legals per esmenar algunes imprecisions que ha detectat a l'impost als vehicles contaminants i a l'impost als actius no productius -encarat a perseguir el frau-. Unes modificacions que requeriran un tràmit parlamentari per fer efectius aquests tributs que, tot i ser impugnats pel govern de Mariano Rajoy, la seva suspensió ja ha estat aixecada per part del Tribunal Constitucional. JxCat i ERC ja es van comprometre a recuperar els impostos vetats per l'alt tribunal.
La recerca de socis i vots
Un cop quadrat el projecte normatiu, arribarà el moment de la negociació. I la CUP ha situat el llistó amunt. Reclama passos clars per efectiva la República, així com un accent social quant a despesa i fiscalitat que difícilment incorporaran aquests pressupostos. En definitiva, uns comptes desobedients i de ruptura, i els anticapitalistes ja avisen que no cauran en "xantatges" per votar-los.
Davant d'aquesta escassa predisposició per part dels diputats que van facilitar la investidura de Torra, part del Govern es mostra pessimista respecte les possibilitats de tenir pressupostos, però Aragonès ja accepta que un pla B serà mirar cap a les altres forces d'esquerres i, en concret, buscar els vots o l'abstenció del PSC i els comuns -Xavier Domènech ha acceptat dialogar sobre els comptes-.
Creuament de suports i municipals
La necessitat que té el PSOE dels suports d'ERC i PDECat per validar els comptes estatals pot beneficiar l'acord amb els socialistes, per bé que la proximitat de les eleccions municipals poden enverinar les negociacions i dificultar acords, especialment per part d'uns comuns que volen retenir l'alcaldia de Barcelona i, per tant, buscaran mantenir perfil propi. Les incògnites, per ara, són més que notables.