25
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
12:38h
El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, s'ha ratificat aquest dilluns en el projecte independentista, però des d'un punt de vista pragmàtic. "Seguirem avançant cap a la República catalana", ha assegurat, però ho faran "defensant el diàleg i la negociació", i ha reclamat a Pedro Sánchez que també ho permeti: "Cal que el govern de l'Estat s'avingui a dialogar, no hi ha cap altra sortida civilitzada per buscar solucions al conflicte polític entre Catalunya i Espanya".
En tot cas, el també adjunt a la presidència d'ERC ha subratllat que s'ha de poder parlar de tot, sense renúncies per cap banda, ja que "serà un diàleg fructífer si es parla del dret a l'autodeterminació". "Les nostres conviccions no sols no s'han afeblit, sinó que ara són més fortes que mai", ha assegurat, però ha reclamat evitar fer "qualsevol acte basat en una anàlisi esbiaixada". "Mirem la realitat tal com és, no com voldríem que fos", ha afegit.
Aragonès ha estat el primer membre del Govern en comparèixer en comissió al Parlament, des d'on ha començat denunciant la repressió de l'Estat, que "ha volgut desfigurar i criminalitzar l'independentisme" i ha criticat que "l'ànim de venjança de l'Estat contra els dirigents que van complir amb el programa i amb un clam molt majoritari de la societat continua acarnissant-se contra ells i contra els seus familiars i amics". "Des d'aquest Govern, farem tot el que sigui a les nostres mans perquè tornin a viure lliures i al costat dels seus", ha assegurat.
Tot i això, ha afirmat que cal fer-ho adoptant noves estratègies, tal com ratificarà ERC aquest cap de setmana en una conferència nacional que abordarà un nou full de ruta. "Cal acceptar el que veiem i actuar en conseqüència", ha assenyalat, per bé que aquest viratge ha incomodat a sectors de l'independentisme, fins i tot entre les files republicanes, cosa que ha portat la direcció a esmenar el text inicial, que deixava com a secundària la via unilateral, per especificar que no es renuncia a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República".
Deutes pendents de l'Estat
Pel que fa als àmbits que haurà de tractar directament Aragonès, el diàleg serà més modest. Tot i això, ha reclamat una negociació bilateral amb mesures urgents a afrontar. La primera seria la retirada de les mesures de control i intervenció de les finances del novembre del 2015 -justificada per l'inici del procés, el qual, segons el govern espanyol, havia de provocar perjudicis a l'economia-, mentre que la segona seria "que es compleixin els acords que ja s'han fet".
Això inclou tant els 759 milions de deute reconegut per l'aplicació de la disposició addicional tercera de la liquidació del 2008, mentre que, per la resta d'anys fins al 2013 -últim any de vigència de l'article-, el conjunt del deute pendent és de 2.951 milions, segons el número dos del Govern. Unes quantitats que s'han de compensar amb transferències a la Generalitat. També reclamarà el finançament pendent dels Mossos d'Esquadra -uns 688 milions- o complir el principi de lleialtat institucional, pel qual, si l'Estat pren decisions que comporten noves despeses a la Generalitat o reducció d'ingressos, els ha de compensar. Això no s'ha fet amb l'augment salarial dels funcionaris, els canvis en l'IRPF, l'establiment de nous òrgans judicials o el repartiment del dèficit entre els diferents de l'administració.
En defensa dels drets civils i polítics
També en l'àmbit del procés, el vicepresident serà l'encarregat d'impulsar l'Oficina de Drets Civils i Polítics per fer front a la "impunitat amb què han actuat grups d'extrema dreta a tota Catalunya", atès que "la violència és incompatible amb la convivència" i "la llibertat d'expressió no es pot coartar amb la violència". "Els catalans serem el que la majoria dels catalans vulguem fer", ha subratllat.
A nivell econòmic i pressupostari, ha recordat la intervenció que va fer la legislatura passada el seu antecessor, Oriol Junqueras, i ha insistit que "el que Catalunya necessita són les eines d'un estat per fer front a les necessitats de la ciutadania" i s'ha fet seva l'aposta per uns pressupostos socials. Segons ha apuntat, "l'acció de Govern ha de repercutir en benefici del conjunt de ciutadans" i cal avançar cap a "amplis consensos polítics" que ho faci possible.
Nous ingressos pressupostaris
Per tot això, s'ha compromès amb "el progrés social i el benestar del conjunt dels ciutadans", blindant les polítiques socials i contra les desigualtats i promocionant uns "llocs de treball de qualitat per a tothom". En aquest sentit, com que l'objectiu de dèficit caurà el 2019 fins al 0,1% i això comportarà reduir la capacitat de gastar en 700 milions menys, s'ha fixat com a repte "incrementar els ingressos de recursos no només per la millora econòmica".
El departament ja està treballant en els pressupostos del 2019, els quals preveu que tinguin un límit de despesa similar al del 2018, i tot i que no ha concretat quines mesures tributàries impulsarà per millorar la recaptació, sí que ha fixat algunes línies que marcaran la política impositiva: incrementar el poder redistributiu del sistema fiscal i impulsar impostos innovadors que corregeixin externalitats negatives. Per això, es preveu una "revisió dels diferents elements tributaris que configuren els diferents tributs cedits en base als objectius recaptatoris, redistributius i de creixement econòmic", així com crear impostos que permetin incentivar canvis de conducta -com l'impost a les begudes ensucrades o als vehicles contaminants-.
La Hisenda catalana
Pel que fa la Hisenda catalana, les millores de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no es preveuen tan notables com les de l'anterior legislatura, tot i que Aragonès pretén modernitzar els mecanismes de relació amb el contribuent i aprofitar els serveis de digitalització, millorar també els mecanismes de pagament i de transformació de dades, complir amb tota la recaptació en període executiu d'impostos propis i cedits -abans estava subcontractat a la Hisenda estatal-, digitalitzar l'administració tributària, o crear el Consell Fiscal de Catalunya i l'Institut de Recerca i Estudis Tributàries de Catalunya, previstos a la llei del codi tributari de Catalunya del 2017.
Així mateix, el vicepresident ha avisat que no aprovarà un nou projecte amb un cost significatiu sense avaluar bé el seu impacte econòmic, així com també demana que el Parlament no ho faci, ja que afirma que això repercutiria en les entitats i els proveïdors, que podrien no cobrar quan tocaria. També s'ha compromès a impulsar l'economia col·laborativa, a lluitar contra el frau fiscal, a implementar clàusules socials de contractació i foment de petites empreses, seguir revisant les despeses de la Generalitat o a consolidar una banca pública a través de l'evolució de l'Institut Català de Finances, aconseguint per fi la fitxa bancària per part del Banc Central Europeu.
En tot cas, el també adjunt a la presidència d'ERC ha subratllat que s'ha de poder parlar de tot, sense renúncies per cap banda, ja que "serà un diàleg fructífer si es parla del dret a l'autodeterminació". "Les nostres conviccions no sols no s'han afeblit, sinó que ara són més fortes que mai", ha assegurat, però ha reclamat evitar fer "qualsevol acte basat en una anàlisi esbiaixada". "Mirem la realitat tal com és, no com voldríem que fos", ha afegit.
Aragonès ha estat el primer membre del Govern en comparèixer en comissió al Parlament, des d'on ha començat denunciant la repressió de l'Estat, que "ha volgut desfigurar i criminalitzar l'independentisme" i ha criticat que "l'ànim de venjança de l'Estat contra els dirigents que van complir amb el programa i amb un clam molt majoritari de la societat continua acarnissant-se contra ells i contra els seus familiars i amics". "Des d'aquest Govern, farem tot el que sigui a les nostres mans perquè tornin a viure lliures i al costat dels seus", ha assegurat.
Tot i això, ha afirmat que cal fer-ho adoptant noves estratègies, tal com ratificarà ERC aquest cap de setmana en una conferència nacional que abordarà un nou full de ruta. "Cal acceptar el que veiem i actuar en conseqüència", ha assenyalat, per bé que aquest viratge ha incomodat a sectors de l'independentisme, fins i tot entre les files republicanes, cosa que ha portat la direcció a esmenar el text inicial, que deixava com a secundària la via unilateral, per especificar que no es renuncia a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República".
Deutes pendents de l'Estat
Pel que fa als àmbits que haurà de tractar directament Aragonès, el diàleg serà més modest. Tot i això, ha reclamat una negociació bilateral amb mesures urgents a afrontar. La primera seria la retirada de les mesures de control i intervenció de les finances del novembre del 2015 -justificada per l'inici del procés, el qual, segons el govern espanyol, havia de provocar perjudicis a l'economia-, mentre que la segona seria "que es compleixin els acords que ja s'han fet".
Això inclou tant els 759 milions de deute reconegut per l'aplicació de la disposició addicional tercera de la liquidació del 2008, mentre que, per la resta d'anys fins al 2013 -últim any de vigència de l'article-, el conjunt del deute pendent és de 2.951 milions, segons el número dos del Govern. Unes quantitats que s'han de compensar amb transferències a la Generalitat. També reclamarà el finançament pendent dels Mossos d'Esquadra -uns 688 milions- o complir el principi de lleialtat institucional, pel qual, si l'Estat pren decisions que comporten noves despeses a la Generalitat o reducció d'ingressos, els ha de compensar. Això no s'ha fet amb l'augment salarial dels funcionaris, els canvis en l'IRPF, l'establiment de nous òrgans judicials o el repartiment del dèficit entre els diferents de l'administració.
En defensa dels drets civils i polítics
També en l'àmbit del procés, el vicepresident serà l'encarregat d'impulsar l'Oficina de Drets Civils i Polítics per fer front a la "impunitat amb què han actuat grups d'extrema dreta a tota Catalunya", atès que "la violència és incompatible amb la convivència" i "la llibertat d'expressió no es pot coartar amb la violència". "Els catalans serem el que la majoria dels catalans vulguem fer", ha subratllat.
A nivell econòmic i pressupostari, ha recordat la intervenció que va fer la legislatura passada el seu antecessor, Oriol Junqueras, i ha insistit que "el que Catalunya necessita són les eines d'un estat per fer front a les necessitats de la ciutadania" i s'ha fet seva l'aposta per uns pressupostos socials. Segons ha apuntat, "l'acció de Govern ha de repercutir en benefici del conjunt de ciutadans" i cal avançar cap a "amplis consensos polítics" que ho faci possible.
Nous ingressos pressupostaris
Per tot això, s'ha compromès amb "el progrés social i el benestar del conjunt dels ciutadans", blindant les polítiques socials i contra les desigualtats i promocionant uns "llocs de treball de qualitat per a tothom". En aquest sentit, com que l'objectiu de dèficit caurà el 2019 fins al 0,1% i això comportarà reduir la capacitat de gastar en 700 milions menys, s'ha fixat com a repte "incrementar els ingressos de recursos no només per la millora econòmica".
El departament ja està treballant en els pressupostos del 2019, els quals preveu que tinguin un límit de despesa similar al del 2018, i tot i que no ha concretat quines mesures tributàries impulsarà per millorar la recaptació, sí que ha fixat algunes línies que marcaran la política impositiva: incrementar el poder redistributiu del sistema fiscal i impulsar impostos innovadors que corregeixin externalitats negatives. Per això, es preveu una "revisió dels diferents elements tributaris que configuren els diferents tributs cedits en base als objectius recaptatoris, redistributius i de creixement econòmic", així com crear impostos que permetin incentivar canvis de conducta -com l'impost a les begudes ensucrades o als vehicles contaminants-.
La Hisenda catalana
Pel que fa la Hisenda catalana, les millores de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no es preveuen tan notables com les de l'anterior legislatura, tot i que Aragonès pretén modernitzar els mecanismes de relació amb el contribuent i aprofitar els serveis de digitalització, millorar també els mecanismes de pagament i de transformació de dades, complir amb tota la recaptació en període executiu d'impostos propis i cedits -abans estava subcontractat a la Hisenda estatal-, digitalitzar l'administració tributària, o crear el Consell Fiscal de Catalunya i l'Institut de Recerca i Estudis Tributàries de Catalunya, previstos a la llei del codi tributari de Catalunya del 2017.
Així mateix, el vicepresident ha avisat que no aprovarà un nou projecte amb un cost significatiu sense avaluar bé el seu impacte econòmic, així com també demana que el Parlament no ho faci, ja que afirma que això repercutiria en les entitats i els proveïdors, que podrien no cobrar quan tocaria. També s'ha compromès a impulsar l'economia col·laborativa, a lluitar contra el frau fiscal, a implementar clàusules socials de contractació i foment de petites empreses, seguir revisant les despeses de la Generalitat o a consolidar una banca pública a través de l'evolució de l'Institut Català de Finances, aconseguint per fi la fitxa bancària per part del Banc Central Europeu.