ERC maniobra per satisfer les bases crítiques amb el nou full de ruta i, per això, la cúpula republicana ha inclòs en la ponència de la conferència nacional del 30 de juny i 1 de juliol que no renuncia a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República catalana com a estat independent". Aquest és un dels elements clau del nou text transaccionat després que diverses esmenes rebessin l'aval de nombroses assemblees territorials que reclamaven no deixar en un plànol secundari la via unilateral.
Segons ha pogut confirmar NacióDigital per part dels esmenants i la direcció, el redactat acabat d'afinar a mitjans de setmana preveu que el procés que "ha de conduir a la victòria és complex i implicarà multitud d'actors polítics i socials; tant, sobretot, a Catalunya com, també, en aspectes gens negligibles, a l'estat espanyol i a Europa". Per això, assenyala que cal que "l'estratègia independentista s'hagi de planificar curosament tenint en compte aquests diferents escenaris".
Ara bé, deixa clar que aquesta estratègia "passa per no renunciar sota cap concepte a cap via democràtica i pacífica per assolir la República catalana com a estat independent". "I, en aquest sentit, com la força política central de l'independentisme, tenim l'obligació d'estar preparats per aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat que ens permeti assolir el nostre objectiu de fer realitat la República catalana. El dret a l'autodeterminació ens pertany i som nosaltres els que l'hem d'exercir lliurement”, insisteix el text que previsiblement es ratificarà la setmana vinent.
Inquietud inicial entre alguns sectors
Un redactat que satisfà bona part dels crítics que es van inquietar després de la publicació de la ponència inicial, a principis de maig, ja que aquesta s'encarava a fixar les bases per aconseguir, en el marc estatal i europeu, "generar les circumstàncies més favorables per forçar l'estat espanyol a haver d'acceptar una negociació que faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència". També asseverava que "la creació de la República catalana serà necessàriament fruit d'un procés multilateral, i la ruptura amb el règim del 78 no es produirà per un trencament sobtat, sinó més aviat per fatiga de materials, gradual però constant".
Un objectiu pel qual es receptava paciència i una estratègia que prioritzava la multilateralitat per damunt de la unilateralitat, fet que no va ser ben rebut per part de la militància d'ERC ni per altres sectors del moviment independentista -la CUP va acusar els republicans de renunciar a defensar l'autodeterminació-. En canvi, la ponència definitiva deixa la porta oberta a qualsevol via "democràtica i pacífica", centra els esforços en el si del país i admet que cal "aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat", acontentant així els més partidaris de la unilateralitat.
Un grup de 18 alcaldes crítics
El grup més organitzat que ha negociat aquesta modificació ha estat conformat per 18 alcaldes i quadres territorials, que han vehiculat les seves demandes a través de 9 esmenes. Totes menys una, de fet, han estat transaccionades i incorporades amb matisos al text, amb el beneplàcit dels seus impulsors. La que ha quedat viva ha estat una que demana canviar el títol del document Fem República per Som República i fem República. Aquesta rellevant esmena, que va ser validada a les assemblees territorials de Barcelona, Catalunya Central i Penedès, previsiblement anirà a votació al plenari de la conferència nacional, que tindrà lloc a l'Hospitalet de Llobregat.
Tres assemblees territorials van aprovar una esmena que segueix viva que reclama canviar el títol de la ponència per "Som República i fem República"
Entre els dirigents territorials hi ha l'alcalde de Montblanc, Pep Andreu, i el de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, que ha estat precisament l'encarregat de negociar amb la direcció. Contactat per aquest mitjà, ha declinat fer declaracions pel fet de tractar-se d'un debat intern, però sí que ha destacat la bona voluntat de la cúpula que ha permès acostar posicions, fent un "agraïment a la bona predisposició i entesa amb els ponents i la direcció".
Més enllà de l'acord amb aquests quadres, la comissió redactora està pendent que la resta de militants que han esmenat aquest punt acceptin la transacció pactada, fet que podria provocar que, si això no ocorre, altres esmenes sobre aquesta qüestió també arribin vives al plenari. Altres modificacions introduïdes van en la línia d'acceptar que, si l'Estat es comportés democràticament, els suports rebuts fins ara serien suficients per implementar la República, però, en un context de repressió, cal ampliar la majoria social i seguir enfortint el Govern i la societat.
Més valor a l'1-O i el 3-O
Es treu ferro així a si un 51% o els vots aconseguits ja atorguen legitimitat per exercir l'autodeterminació i se centren els esforços en altres qüestions també rellevants en aquest context. De fet, s'ha acordat també posar més en valor al llarg del text l'1-O i el 3-O, situant el referèndum com un "moment fundacional", fet que la direcció d'ERC admet que potser no quedava prou recollit inicialment. També es dona més rellevància a la valentia de la ciutadania per aconseguir fer efectiva la votació, situant-ho com una fortalesa del procés.
Igualment, un conjunt d'esmenes que han estat acceptades instaven a reformular el llenguatge al llarg del document, aparcant les referències al dret a decidir per parlar de l'exercici de l'autodeterminació -allò homologable internacionalment i regulat al Parlament en la llei del referèndum del setembre-. Un dret que pot executar-se ja sigui amb un nou referèndum pactat o reconeixent el que ja es va fer l'1-O, amb el resultat pendent d'implementar-se per manca de força i reconeixement.
Els esmenants han provocat que s'aparqui la terminologia de dret a decidir per referir-se al dret a l'autodeterminació, homologable internacionalment i regulat al Parlament
Consolidant l'objectiu d'augmentar el suport social a la independència, s'ha acordat reconèixer que l'objectiu de la independència "no requereix tan sols una majoria social sinó una hegemonia social", la qual no és només una qüestió "quantitativa" i encara s'ha d'assolir, per bé que "va aparèixer als carrers i places del país a fer costat o tan sols deixant-se liderar, a i pel moviment republicà". "És en l'esperit del 3-O, en el del consens als carrers a l'entorn de la democràcia i l'exercici de la sobirania popular on creiem que se situa l'hegemonia que ens ha de propulsar a l'assoliment de la República catalana", s'afegeix.
Més eines per implementar la República
I a banda de la majoria social, altres esmenes incorporades assenyalen que, independentment del nombre de suports a la República, cal també tenir més força i eines, motiu pel qual s'insta a "la construcció d'espais de poder propis, econòmics, socials, comunicatius, etc".
La ponència també preveu ara una estratègia independentista unitària a Europa, dona suport al Consell de la República i atorga un rol proactiu al municipalisme
Una altra esmena del grup de Pep Andreu i Jordi Fàbrega inclosa clama per "una unitat estratègica i d'acció política per part dels actors independentistes" i que "tingui la seva traducció formal i discursiva en tots els espais i estructures d'incidència i presència europea", per bé que això no deriva automàticament en una candidatura unitària a les eleccions europees del 2019. Altres esmenants també demanaven reconèixer el futur Consell de la República, inexistent en el primer text i incorporat ara al redactat definitiu.
Finalment, la comissió redactora també ha acceptat reconèixer que el municipalisme tindrà un paper actiu i protagonista en el procés, no només actuant a les ordres del Govern, com ha ocorregut fins ara. Un rol que podria jugar en el futur procés constituent i que, de cara a les eleccions municipals del 2019, ERC haurà de concretar i reivindicar.