[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aGS78YTX0S0[/youtube]
Hem superat l'equador de la campanya. Aquest diumenge se succeiran mítings centrals, pas previ a encetar la setmana decisiva que ens conduirà fins a les eleccions del 26 de maig. A Barcelona, la batalla és renyida. Ada Colau i Ernest Maragall es disputen la victòria, com apunten les enquestes públiques i també els sondejos que manegen els partits. I el neguit de les formacions és ben palpable. 

Esquerra empeny amb la força de la marca i d'Oriol Junqueras, que està multiplicant aparicions. Els comuns esgrimeixen l'obra de govern dels darrers quatre anys, sinònim de canvi, i fien les seves opcions a la figura de Colau, el trumfo amb més potencial que tenen. Ha passat un mandat sencer i l'alcaldessa continua sostenint el projecte dels comuns. Sense Barcelona, l'espai patiria un retrocés seriós. Retenir l'alcaldia seria sinònim de donar recorregut a la victòria del 2015.

La resta d'aspirants no semblen disposar de la mateixa fortalesa, però poden condicionar el resultat final. Jaume Collboni aspira a aprofitar el rebuf del triomf del PSOE a les eleccions espanyoles per ser el tercer en discòrdia. Un Collboni resistent limitaria les aspiracions de Colau, que no les té totes després del veto a Iceta com a senador, una polèmica, la del PSC amb l'independentisme, que polaritza el vot socialista.

Les altres dues grans incògnites són les d'Elsa Artadi i Manuel Valls. Artadi, acompanyada esporàdicament per Joaquim Forn en campanya, pretén ser la sorpresa. No s'ha estalviat retrets a Esquerra -per exemple, criticant la proposta de regulació dels lloguers-, conscient que diumenge que ve està en disputa l'hegemonia dins de l'independentisme. L'erosió que provoqui Junts per Catalunya a Maragall serà benvinguda per Colau. 

I Valls? Per Valls, tot el que no sigui quedar per davant del PSC i disposar d'un Ajuntament molt fragmentat, és missió impossible. Entrem en l'esprint final de campanya.