Centenars de milers de persones clamen per la llibertat a Barcelona

El sobiranisme ha tornat a sortir al carrer aquest dissabte sota un clam inequívoc: "Llibertat". 350.000 persones han omplert el carrer Marina de Barcelona responent la crida d'un centenar d'entitats -entre les quals l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- que interpel·len tots els contraris a la sentència del Tribunal Suprem. Totes les formacions sobiranistes, membres del Govern inclosos, han participat en una manifestació que ha reunit, amb les xifres de la Guàrdia Urbana a la mà, la meitat de persones que el novembre del 2017 al mateix carrer Marina. La marxa, en tot cas, ha anat des de la Torre Mapfre fins a la Sagrada Família.

Els crits a favor de la llibertat dels presos i de la independència han protagonitzat el pas de la marxa per Marina. Els manifestants s'han disposat als laterals a l'espera que avancés la capçalera, que tenia la llibertat com a únic lema. De fet, de capçaleres n'hi havia dues, amb idèntica pancarta, que han avançat en paral·lel des de la Gran Via fins al Port Olímpic. Abans d'això, els principals responsables polítics del país han atès els mitjans per celebrar l'èxit de la mobilització, que se suma a les Marxes per la Llibertat de divendres passat organitzades per l'ANC i Òmnium Cultural.

"Arribarem tan lluny com la gent vulgui", ha destacat el president de la Generalitat, Quim Torra, que aquest matí ha rebut més de 800 alcaldes a Palau. Ha aprofitat, a banda, per reivindicar "la unitat d'aquesta última setmana". El vicepresident Pere Aragonès ha assenyalat que per "molts segles de presó" que puguin afectar l'independentisme, seguiran "dempeus". La mobilització, ha dit, ha estat un "èxit".
  
"Com més repressió de l'Estat, més mobilització", ha destacat Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, que ha reivindicat tant els presos polítics com la resta de represaliats les últimes setmanes. Cap a les 17.30, un grup de persones -alguns d'ells amb la cara tapada per una careta de Carles Puigdemont- han aparegut davant la capçalera oficial amb una pancarta alternativa que també reivindicava la independència. Un dels moments anecdòtics, poc abans, ha estat un número de l'autoanomenada "artivista" Jill Love, que portava el cos exclusivament tapat per fotografies dels presos.

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i portaveu accidental de l'entitat per l'empresonament de Jordi Cuixart, ha demanat diàleg al govern espanyol i, de passada, que faci "política". Una demanda que també ha ressaltat Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, que . La CUP, en canvi, ha estat l'única que s'ha mostrat crítica també amb l'executiu català, com ha explicitat el número dos de la formació a les eleccions del 10-N, Albert Botran. S'han escoltat crits a favor de la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, per l'actuació dels Mossos en els primers dies de mobilitzacions al carrer.

Suport transversal

Més de 400 autocars s'han encarregat de desplaçar els manifestants del territori fins a Barcelona en direcció cap a una marxa que ha rebut el suport d'entitats socials com la Taula del Tercer Sector, La Fede, Fundipau, el Casal d'Infants del Raval, UFEC, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes, Novact o Unió de Pagesos. La majoria d'entitats adherides són les que el mateix dia que es va fer pública la sentència es van concentrar a plaça Sant Jaume per manifestar el seu rebuig. També UGT va animar a participar a la manifestació d'aquest dissabte, mentre que CCOO ho va deixar en mans dels seus afiliats la decisió d'anar-hi o no.
 
Els impulsors s'han fixat com a objectiu aconseguir també que la mobilització sigui el màxim d'inclusiva i rebi el suport, almenys, de tots els accents del sobiranisme. Mauri va fer ahir una darrera crida perquè s'hi sumés "tothom qui consideri que la sentència és injusta i que cal acabar amb la via de la repressió". Va dir, directament, que els agradaria comptar amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Més encara quan el ple de l'Ajuntament ha rebutjat la sentència amb el vot favorable dels comuns. Ni rastre, això sí, de Colau a la marxa, ni de la plana major dels comuns.

Dos anys de la DUI

La mobilització rere la pancarta de "llibertat" es celebra tot just quan es compleixen dos anys de la declaració fallida d'independència al Parlament i de la tardor per la qual han acabat condemnats sis exconsellers, l'expresidenta del Parlament i els activistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La sentència va desencadenar una bateria de protestes la setmana passada amb un balanç de sis dies consecutius de disturbis insòlits que han acabat amb més de 600 ferits i una trentena de persones en presó provisional. Tot plegat, la cara oposada a les massives Marxes per la Llibertat que van culminar amb una jornada de vaga general equiparable a la del 3-O a Barcelona i al territori.

La manifestació d'aquest dissabte serà la gran darrera protesta abans de l'arrencada de la campanya electoral del 10-N. A partir d'aleshores, és Tsunami Democràtic, moviment impulsor d'accions des de la no-violència, que ha assenyalat dates de mobilització al calendari: la primera, el 9 de novembre, en plena jornada de reflexió prèvia a uns comicis determinants per al PSOE.