Hola!
Us saluda per primera vegada al butlletí d'Impacte una veu en off diferent. Ja he fet acte de presència en alguns articles recentment, però avui arribo a la safata d'entrada de moltes adreces electròniques. Abans de començar el repàs de la setmana, em presento: soc l'Eloi Sadurní, redactor que, a partir d'ara, s'encarrega d'explicar l'actualitat del canvi climàtic per a Nació. Una tasca que s'hagués fet més complicada, us ho confesso, si no hagués comptat amb el suport del vostre habitual, l'Arnau Urgell.
En aquests darrers dies (per a mi, els primers a la redacció des d'on escric), Catalunya ha passat de mirar al cel a fixar-se en el terra.
Mentre l'Agència Catalana de l'Aigua enfila per via urgent les primeres obres per arranjar els desperfectes dels aiguats, el país es recupera del temporal que va deixar acumulacions de més de 360 litres en punts com Granollers. L'ajuntament de la localitat, de fet, ha anunciat que hi destinarà quatre milions d'euros del seu pressupost. El Govern en repartirà vint en forma d'ajudes.
Ara que la maquinària comença a treballar a la desembocadura del Besòs, a l'Alt Penedès o a diversos punts de les Terres de l'Ebre, el cap de setmana també estarà passat per aigua. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu una situació de perill per xàfecs que poden ser localment intensos, i no pas generalitzats com al principi de l'octubre. Tot, emmarcat en una tardor que el Meteocat preveu que sigui més humida i càlida de l'habitual.
De fet, aquestes condicions són les ideals perquè creixin els bolets als boscos. La temporada ha començat amb una presència minsa de fongs al nord del país, justament perquè les pluges d'aquest octubre no han caigut allà on hagués calgut. Però l'explicació que ha donat Juan Martínez de Aragón, tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) és més profunda: els boscos dels Pirineus no poden retenir humitat després d'un estiu massa sec.
De mica en mica, més renovables
Novetats en una de les assignatures pendents de Catalunya. Territori busca afegir cent megawatts que provinguin d'energia neta al mix energètic per al 2027. De moment, n'ha aconseguit tres aquesta setmana amb un nou parc fotovoltaic, d'iniciativa pública, a l'Anoia:
- 8.000 panells solars a Sant Pere Sallavinera
- Producció de 5,5 gigawatts per hora anualment
- Estalvi estimat de més d'un miler de tones de diòxid de carboni
La consellera del departament, Sílvia Paneque, ha explicat a Nació que també està pendent de la situació de les eòliques a l'Empordà. La companyia vallesana Estabanell ha tramitat el projecte d'un molí que la titular del ramal considera “clau" que tiri endavant.
Impacte aquí i allà: canvi climàtic
Les conseqüències del canvi climàtic són més que presents arreu del planeta. Avui us en destaquem dues que afecten la vida d'animals i persones:
- Quatre balenes han aparegut mortes a l'Argentina en qüestió d'hores. Una de les hipòtesis és que l'augment de la temperatura a l'Atlàntic ha provocat que uns bacteris letals per als cetacis siguin més resistents. És possible que el Superniño que s'està formant a l'altra banda del continent, que agreuja la crisi climàtica, hi estigui relacionat.
- Un incendi al País Valencià ha contaminat l'atmosfera amb l'equivalent a 600.000 tones de diòxid de carboni. Un estudi de la Universitat Politècnica (UPV) ha cooperat en un nou model per mesurar com les flames tenen impacte en el canvi climàtic, a partir de l'exemple del foc que va cremar 18.500 hectàrees a Begís (l'Alt Palància) ara fa quatre anys.
Aquesta setmana també és notícia
- La conseqüència oculta de les pluges intenses a les ciutats: per què contaminen les platges i els rius?
- El campanar de Sau comença a emergir: els embassaments ni noten els temporals
- El parc nacional d’Aigüestortes, el gran tresor de boscos madurs a Catalunya
