Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que hi deu haver cua a tots els al·lergòlegs del país, multiplicats per atendre un Sant Jordi marcat pel fruit del plàtan que recorria tot Barcelona. La tos, la picor i el llagrimeig, però, es portaven amb molt més bon humor perquè el 23 d'abril és sempre el millor dia de l'any. Potser l'únic en què els catalans es lleven sense demanar disculpes i sense llepar-se les ferides, perquè saben que les imatges que es veuran els agradaran, encara que siguin les mateixes de cada any. Perquè saben que Sant Jordi és sinònim de cultura, de llengua, de tradició, de civisme, de civilització i de primavera. Un dia infal·lible. 

Aquest és l'adjectiu que va triar la nostra Natàlia Pinyol per la crònica final d'una jornada marcada per l'èxit d'escriptores com Regina Rodríguez Sirvent i d'autors com Gil Pratsobrerroca, un dels fenòmens de la temporada, sense oblidar el monòleg en defensa del català d'Òscar Andreu. Malgrat les crítiques a Sant Jordi -la clàssica polèmica que segueix el cicle de boutade, magnificació de la reacció en contra i construcció artificial d'una polèmica molt de nínxol en determinats mitjans- proferides per Eduardo Mendoza, tot va ser tan normal i tan extraordinari com sempre. El dia 24 d'abril sempre és la millor ressaca de l'any, perquè els llibres i les roses no sacrifiquen neurones.

I, per tancar, un parell d'idees. La primera, que la manifestació pel català -us l'explica Gerard Mira- i el retorn de la xocolatada al Palau de la Generalitat -no us perdeu la crònica de Bernat Surroca- retraten perfectament el moment que viu el país: reivindicacions que no s'aturen en un marc de normalitat institucional que té un punt d'impostat en la mesura que els grans objectius es couen a temperatura baixa i amb un ull sempre posat a Madrid. I la segona: si feu una ullada a l'especial que hem preparat per Sant Jordi, entendreu fins a quin punt el periodisme necessita redaccions fortes -i entregades- per complaure les expectatives del lector. Ànims a les tauletes de nit plenes de noves adquisicions!

Ens ha agradat

Als lectors habituals els deu haver desquadrat arribar al quart paràgraf sense referències futbolístiques. No patiu, que ja la tenim aquí: el Barça femení, després de la victòria de dimecres al camp de l'Espanyol, s'ha endut la setena Lliga consecutiva, i és a les portes de disputar unes altres semifinals de la Champions. Tot i les dificultats econòmiques, l'equip domina la competició domèstica i continua sent referència al continent, tot i que la potència financera dels clubs de la Premier suposa una amenaça a curt termini. També ho és, per cert, la lesió de Lamine Yamal, que li impedirà jugar en el tram final de la temporada. Que no pateixi La Roja: segur que jugarà el Mundial al preu que faci falta. 

No ens ha agradat

La setmana a l'Audiència Nacional ha estat de traca. Mentre al judici del cas Kitchen s'hi veia un enfrontament en diferit -els amants de la política n'entendran ràpid el significat- entre Luis Bárcenas i Mariano Rajoy, els magistrats exigien a Jordi Pujol que es presenti a Madrid dilluns de la setmana vinent per declarar com a acusat en el judici contra la família. Un decisió lamentable que no sorprèn: si van decidir no apartar-lo de la causa malgrat presentar biomarcadors d'Alzheimer, és coherent que ara vulguin anar fins al final. Divertit de veure, això sí, el recital pujolista de bona part dels quadres de Junts fent costat a l'expresident. Millor no preguntar-los què deien el juliol del 2014, quan va confessar. 

Què fem el cap de setmana

El cas Pujol continuarà tenint protagonisme: aquest vespre publicarem una peça sobre com l'Audiència Nacional -paradoxalment- ha contribuït decisivament a la restitució definitiva de l'expresident, i diumenge al vespre enfocarem què pot passar la setmana vinent en base a si el fan declarar o no. A banda d'això, posarem la lupa en dues efemèrides: els 30 anys del Pacte del Majèstic -ja ho veieu, aquests dies és impossible que Pujol no sigui protagonista- i en el primer aniversari de la gran apagada que va deixar Espanya a les fosques. Les lliçons apreses i les possibles solucions centraran una informació i una entrevista d'Arnau Urgell. Bon cap de setmana!