Gil Pratsobrerroca (Vic, 1997) s'ha convertit en el fenomen literari del moment amb El joc del silenci (La Campana), el seu debut novel·lístic, un thriller que transcórrer en un petit poble del Pirineu on desapareix una nena de set anys, la Valèria. Una novel·la que enganxa al lector des de la primera pàgina i que explora les profunditats de l'amor, el desig, els secrets i els silencis.
Publicada el passat 10 de setembre, des d'aleshores tot han estat bones notícies. Cinc mesos després, El Joc del Silenci va pel camí de la 9a edició -tota una fita per a un escriptor novell- i continua encapçalant el rànquing de llibres de ficció en català més venuts a Catalunya.
Pratsobrerroca va estudiar Ciències Polítiques i de l'Administració i un màster en Sociologia. La passió per l'escriptura, però, li ve de lluny. També és guionista: fa quatre anys va escriure El teorema del mico (TV3), ha escrit guions per a El búnquer (Catalunya Ràdio) i ha escrit i dirigit la sèrie de 3Cat El creador d'influencers.
S'ha convertit en el fenomen literari de l'any... Com ho porta?
Ho porto bé, però com que és la primera novel·la que escric, no puc comparar-ho amb res més. Em baso molt en el que em diuen des de l'editorial i altres companys escriptors, que és una cosa poc comuna, i llavors ho vaig assumint. També penso que ser escriptor no és una cosa tan visible com, per exemple, ser actor o futbolista, i la gent no sap quina cara fas. És una fama de segona i aquesta és la part bona.
A la plana de Vic, però, tots ens coneixem o tenim algun vincle. Aquí sí que el deuen parar pel carrer!
No tant parar-me pel carrer, però sé que hi ha molt rebombori per aquí!
- L`escriptor vigatà Gil Pratsobrerroca, fenomen literari del moment amb la novel·la `El joc del silenci`.
- Oriol Clavera
El joc del silenci va publicar-se el passat 10 de setembre i, des de llavors, no ha parat de rebre bones notícies i de concedir entrevistes per a promocionar la novel·la. Amb ganes que baixi una mica el suflé?
Tant moviment fa que m'estigui costant molt escriure la segona novel·la, que és al que realment m'agradaria dedicar-me. És complicat compaginar els moments públics i llavors estar a casa i disposar de poc temps per estar sol i escriure... Em costa concentrar-me. Tinc ganes que baixi el suflé, però sé que és important fer promoció fins a Sant Jordi.
Per Sant Jordi el podrem veure a Vic?
Sí! En principi, la intenció és ser a Vic i Barcelona.
Va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia, però d'on li ve la passió per escriure?
Era un afició, escriure sempre m'ha agradat. A l'escola, quan hi havia el certamen literari de Sant Jordi, ja m'agradava pensar relats i, més endavant, vaig continuar escrivint contes i presentant-me a concursos de petits pobles. Que et premiïn un text t'ajuda i, en certa manera, necessitava aquest aplaudiment exterior perquè tenia una mica la síndrome de l'impostor. Aleshores va sortir la possibilitat de publicar la novel·la i ha sortit bé.
"Vaig tardar molt temps a fer l'esquema inicial, a fer com un Sudoku, perquè tot quadres"
Vostè és fan de la novel·la negre.
Sí, és el gènere literari que més m'agrada i que més llegeixo. Els girs argumentals m'agraden i quan trobo una bona novel·la i m'atrapa, estic content, és un gran moment.
Referents?
Per escriure El joc del silenci, el referent més evident és Joël Dicker, amb el recurs del compte enrere i la manera de dosificar la informació. També m'agrada molt Liz Moore, autora que ha escrit El dios de la bosques, una trama molt americana, de Boy Scouts, d'on vaig treure una mica l'argument de les desaparicions, ella aprofundeix molt en el tema sentimental, d'uns pares que perden el fill i prefereixen trobar el cadàver que no pas l'interrogant etern. La seva descripció de les emocions em va ajudar molt.
- L`escriptor vigatà Gil Pratsobrerroca, fenomen literari del moment amb la novel·la `El joc del silenci`.
- Oriol Clavera
El joc del silenci transcorre en un petit poble del Pirineu, on viu una parella aparentment perfecta i feliç amb la seva filla, qui de sobte desapareix. Aquesta és la presentació del llibre i des de la primera pàgina aconsegueix que el lector s'hi enganxi. Com s'ho fa?
Normalment, les novel·les negres comencen amb un assassinat o una desaparició i, a partir de la primera pàgina, ja s'inicia la investigació. En canvi, a El joc del silenci, els pares no comencen a investigar què li està passant a la Valèria fins a la meitat del llibre. Els primers capítols són bucòlics, d'una família feliç de Barcelona que compleix el seu somni d'anar a viure al Pirineu. Per captar l'atenció del lector des del principi i que aquest comenci a fer la investigació pel seu compte, vaig trobar el recurs d'explicar d'entrada que la nena desapareixeria a la darrera pàgina. Això permet que el lector sospiti de tothom...
Com ha treballat l'estructura?
Tot el procés em va portar més o menys un any i mig o dos. Vaig tardar molt temps a fer l'esquema inicial, a fer com un Sudoku, perquè tot quadres. Un cop estava tot organitzat, redactar va ser més ràpid del que m'esperava.
"Si el llibre pot obrir la porta a consumir més literatura catalana, serà bonic"
El joc del silenci és la seva primera novel·la publicada, però no és pas la primera que escriu.
Vaig fer una primera novel·la sense fer aquest primer esquema abans de posar-me a escriure, i va sortir una novel·la força caòtica. Es diu que hi ha dos tipus d'escriptors: els de brúixola i els de mapa. Els primers són els que es posen a escriure sense tenir res configurat i van tirant; els segons són els que tenen un esquema abans d'escriure. Aquesta primera novel·la va ser de brúixola, una experiència divertida, de llevar-me i a veure què passava, però era infumable. Em va anar bé per agafar subtrames d'aquella novel·la, per posar-les a la segona i per entendre com coi s'escriu un llibre.
Aquella primera novel·la que va escriure, doncs, és el manuscrit de El Joc del silenci?
No ben bé, és a dir, hi havia algunes pinzellades que després vaig agafar pel llibre, com el tema de la doble personalitat. Ja hi havia reflexionat força i ho havia treballat i, al moment d'introduir-ho a El Joc del silenci, ja ho tenia molt per mà. Algunes coses em van servir de base, però no s'assemblen massa en res.
- L`escriptor vigatà Gil Pratsobrerroca, fenomen literari del moment amb la novel·la `El joc del silenci`.
- Oriol Clavera
El joc del silenci. Per què aquest títol?
Té dos significats. Ara faré algun espòiler [riu]! D'una banda, el joc que juga la Valèria amb un personatge imaginari i, en segon lloc, el tema dels secrets que tenen la parella protagonista. Si en Jan i la Carla parlen, no hi ha llibre, s'han amagat problemes per no fer mal a l'altre i no comprometre la relació, perquè posen l'amor per sobre de tot. En realitat penses: "Xatos, parleu una mica, que si no tindreu més problemes!". Aquest és el doble joc del silenci.
Els secrets i els silencis marquen el ritme de la novel·la, que també convida el lector a reflexionar sobre l'amor, el bé i el mal, si s'ha d'explicar tot o no a la persona que tenim al costat... en definitiva, pors i actes molt reals, molt humans.
Totalment. La novel·la toca dos temes: si realment som capaços de saber-ho tot de l'altre i si tot es pot perdonar, i d'altra banda, si existeix la infidelitat justificada. Crec que aquest segon tema és una de les coses que més enganxa i, de fet, en als clubs de lectura veig que un dels atractius del llibre és el fet que un dels personatges es veu gairebé obligat a ser infidel. En una relació, tothom té fantasies i temptacions de trencar el contracte que tens amb l'altra persona. La novel·la es pregunta què passaria si aquesta temptació es veu completament justificada per una qüestió més gran que la mateixa parella.
"La literatura catalana viu un bon moment"
Hi ha lectors que, un cop començat el llibre, pensen que la història és real...
Això ja m'ha arribat [riu]! Com que els llocs sí que són reals, algú s'ha pensat que la història és real. Penso que llegir una història pensant que és un cas verídic és un punt a favor.
També és guionista... potser hi té alguna cosa a veure.
En el llibre hi ha molt treball en la construcció de les escenes, una feina cinematogràfica, perquè també hi ha molts referents de pel·lícules i sèries de terror com Expediente Warren, plànols molt oberts que situen els personatges davant de tot, però on veus tot el menjador de fons, amb portes obertes cap a la foscor, música de tensió... Vaig intentar veure molt cinema d'aquest gènere per entendre com plantegen aquestes escenes.
És una novel·la força visual, aconsegueix que el lector pugui imaginar-se cada escena com si l'estigués veient en una pantalla.
Actualment, el lector té un nivell de cultura audiovisual alt, gairebé veiem la televisió des del moment en què naixem. És un camí que la literatura cada vegada va agafant més, ja hi ha uns codis audiovisuals que, quan els llegeixes, entens perfectament a què fa referència l'autor.
S'ha plantejat convertir El Joc del Silenci en un producte audiovisual?
Sí, hi ha unes quantes productores interessades a fer l'adaptació, que encara no sabem si serà una sèrie o una pel·lícula. S'està negociant.
Hi participarà com a guionista?
No crec, vaig molt enfeinat. La figura que m'agradaria fer és més aviat la de consultor, poder donar el vistiplau del càsting, del guió, les localitzacions. Però ara mateix, la meva vida està anant més per la banda de continuar escrivint un altre llibre.
"En una relació, tothom té fantasies i temptacions de trencar el contracte que tens amb l'altra persona"
Potser un altre fet que fa que El Joc del silenci sigui un èxit és el llenguatge que utilitza. És planer, agraït pel lector i, si m'ho permet, molt proper al parlar de la plana de Vic, d'Osona...
Sí, en definitiva, és el català que parlo. També havia de prendre la decisió d'escollir un llenguatge més poètic i feixuc, o bé un llenguatge més planer. Vaig escollir aquest últim perquè també l'esforç mental que havia fet estava més encarat a fer una trama complexa i volia que el lector pogués entendre fins al final tot l'embolic que hi havia. El llenguatge era una capa de dificultat per aquest objectiu, el que volia és que facilites l'entesa de la trama. No sé per quina qüestió social, a vegades, la novel·la que té un estil més simple, està menys valorada per qui llegeix alta literatura. Penso que llibres com El Joc del silenci poden arrossegar persones amb poc hàbit lector a endinsar-se a la lectura, gràcies al fet que són més fàcils de digerir.
Diu que, sovint, la novel·la negre queda en un segon pla. Li afegiré que, més, si tenim en compte el complexa que a vegades hem de llegir llibres escrits en català...
Totalment. Això també ens passa, per exemple, amb les pel·lícules, aquesta inferioritat cultural que sentim constantment, que fa que, moltes vegades, quan veiem un llibre que l'ha escrit algú català, pensis "quin rotllo". Amb tot, crec que la literatura catalana viu un bon moment, hi ha des de novel·la històrica com Nascuda de Venus de Sònia Lleonart, fins a la novel·la negre de Laia Vilaseca, o les obres de Magda Minguet. És un moment potent i sa, i si El joc del silenci pot obrir la porta a consumir més literatura catalana, doncs que bonic que sigui així!
Ja ha dit que hi haurà una segona novel·la de Gil Pratsobrerroca. Ens pot fer algun avançament? Serà un thriller?
Sí, hi haurà una segona novel·la. M'està costant molt d'escriure i serà un thriller, perquè m'agrada molt el gènere i encara hi ha molts recursos que m'agradaria explorar. Potser en un tercer llibre serà diferent...
