L'osonenca Marta Coll és especialista en Gestió d'estudis a Netflix, a Madrid. S'ocupa de garantir que totes les produccions que es roden als platós de la companyia trobin un entorn òptim, eficient, segur i sostenible per poder desenvolupar-se. Amb una experiència de més de 20 anys en el món de la producció artística d'esdeveniments com a freelance, ha col·laborat amb grans multinacionals de la comunicació com, BBDO o American Express. A casa nostra, ha treballat en el Mercat de Música Viva de Vic, per la Fura dels Baus o, entre altres, amb el ja mític U-Zona Reggae.

Osona.com i El 9 Nou l'entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció per donar a conèixer perfils professionals d'osonencs i osonenques que estan desplegant trajectòries potents i amb valor afegit.

Gestió d'estudis és una professió força desconeguda... Expliqui'ns en què consisteix.

Gestiono els estudis de Netflix a Espanya, el centre de producció i postproducció que l'empresa va inaugurar l'abril de 2019 a Tres Cantos (Madrid). És el seu primer hub d'aquestes característiques a Europa. Aquestes instal·lacions són el centre de rodatge més gran de la companyia a la Unió Europea, amb més de 22.000 m², 10 platós de gran format i diversos espais auxiliars, com oficines de producció o camerinos, i també hi ha un plató virtual i un hub de postproducció amb tota mena de sales tècniques.

La gestió d'estudis consisteix a garantir que totes les produccions que es roden als nostres platós trobin un entorn òptim, eficient, segur i sostenible per poder desenvolupar-se. Soc la responsable de planificar, coordinar i supervisar aquesta activitat per tal que tot funcioni a la perfecció. També participo en la presa de decisions estratègiques sobre l'ús de les instal·lacions i la incorporació de noves tecnologies.

Com entra a formar part d'aquest gegant de l'streaming?

A principis del 2020, estava al cim de la meva una etapa professional com a freelance del sector de la producció artística, tenia feines programades per als següents dos anys. De cop va arribar la pandèmia i va suposar una aturada total per tot el sector. Quan es va relaxar una mica la situació, vaig poder fer algunes petites feines, com de regidora d'escenari a l'Atlàntida durant el Mercat de Música Viva de Vic. Aleshores va sorgir l'oportunitat de Netflix, una substitució de paternitat. Al gener farà cinc anys que hi soc.

Sempre havia volgut una feina dinàmica que em permetés viatjar i descobrir món

Quines inquietuds ha de tenir una persona que vulgui dedicar-se a una professió com aquesta?

La feina requereix gran capacitat d'adaptació al canvi, molta iniciativa i proactivitat, capacitat organitzativa i altes dosis de curiositat per les noves tecnologies i metodologies. També és important l'empatia, saber tractar amb les persones i escoltar les seves necessitats.

Vostè sempre ha estat una persona curiosa, aventurera i amb ganes de veure món. Com s'introdueix en el món de la producció creativa i artística d'espectacles i esdeveniments?

Sempre havia volgut una feina dinàmica que em permetés viatjar i descobrir món. Vaig estudiar un mòdul de secretariat internacional i després Turisme, tot i que no tenia clar cap on acabaria enfocant el meu futur professional. Parlo diverses llengües, també. Tinc formació en ballet clàssic, que sempre he pensat que ha sigut molt important en la meva trajectòria.

L'entrada al sector de la producció artística va ser de forma inesperada i gairebé per casualitat. Tornant d'un any als Estats Units, amb només 20 anys, uns amics de la comarca havien creat el festival Uzona Reggae i buscaven algú actiu i amb bon nivell d'anglès. Vaig acceptar la proposta i, sense adonar-me'n, em vaig veure immersa en tota mena de tasques al llarg de 10 edicions.

I després?

Vaig començar a treballar amb Els Joglars, companyia en aquell temps de l'Albert Boadella, que tenia l'oficina a Vic. Vaig tenir l'oportunitat de participar en espectacles com Daaalí, Ubú President o El Pla i vaig estar a la gira europea del Daaalí. Aquesta etapa va ser decisiva per consolidar la meva passió pel món de les arts escèniques i em va donar l'impuls per fer el salt a Barcelona.

Apostar pel sector de l'espectacle sense una feina estable era arriscat, però sabia que només així podia créixer i trobar el meu lloc

A partir d'aquí treballa durant 20 anys com a freelance desplegant el rol de director d'esdeveniments per diferents empreses.

Sí, fer el salt a Barcelona va ser una decisió valenta. Apostar pel sector de l'espectacle sense una feina estable comportava incertesa i feia respecte, però sabia que només arriscant podia créixer i trobar el meu lloc. Els inicis no van ser senzills: vaig començar participant en rodatges de pel·lícules i sèries per Endemol com a auxiliar de producció, i col·laborant en festivals de carrer a Barcelona, com el Boulevard dels Broken Dreams.

El veritable punt d'inflexió va arribar quan vaig entrar a treballar en una agència que gestionava companyies com Els Comediants, Dagoll Dagom o La Fura dels Baus, i que també produïa esdeveniments empresarials amb una gran càrrega artística. A partir d'aquí, vaig iniciar una trajectòria de més de 20 anys col·laborant amb multinacionals de la comunicació com BBDO, Ogilvy, American Express.

Què hi feia a la Fura dels Baus?

L'any 2005 vaig fer la meva primera feina amb La Fura dels Baus, col·laborant en la producció de les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs del Mediterrani Almeria 2005. Més endavant, vaig començar a treballar-hi com a cap de producció, tot i que sovint també vaig assumir tasques de producció tècnica i regidoria. Vaig treballar-hi de forma intermitent durant 15 anys.

Amb La Fura dels Baus vam fer una tasca d'arrel, actuant en moltes ciutats i pobles de Catalunya

Algun espectacle de la companyia que l'hagi marcat especialment? Per què?

Probablement, l'espectacle que més em va marcar va ser el Carmina Burana, aquesta cantata de Karl Orf de la que en Carlus Padrissa en va crear una posada en escena espectacular, era vibrant. El vam girar durant molts anys. En aquest espectacle sovint teníem a més de 100 persones dalt de l'escenari, una orquestra simfònica, un cor, els solistes, les ballarines, els tècnics maquinistes. Comptàvem amb elements molt "fureros" dalt l'escenari com La grua, la piscina plena d'aigua des d'on cantava el baríton i altres artistes. Quan portàvem aquest espectacle a l'exterior, viatjàvem abans per poder assajar amb l'orquestra, el cor i el cos de ball locals i així poder integrar-ho després amb els solistes i amb la direcció del Carlus, era apassionant treballar en teatres i amb artistes d'arreu del món.

Amb la Fura dels Baus ha voltat per tot el món.

Sí, absolutament, va ser un període intens i increïblement gratificant de la meva carrera, ple d'experiències que m'han marcat profundament. Des de l'òpera de Sao Paulo fins a una exòtica ciutat de Taiwan amb més de 30.000 persones de públic apassionat. També vam fer una tasca d'arrel, actuant en moltes ciutats i pobles de Catalunya i de la resta d'Espanya. Aquest contrast, el de passar d'un gran festival internacional a una plaça d'un petit poble català, era el que feia l'experiència tan única i enriquidora.

Recuperant el fil de la professió de Gestió d'Estudis, aquesta deu ser una feina molt exigent i amb pics d'estrès importants...

Sí, per descomptat. Per mi, tenir una feina que m'apassioni és absolutament essencial. Quan la feina et motiva i et fa sentir realitzat, l'estrès es porta d'una manera molt diferent: es transforma en un motor que t'empeny a superar-te i a buscar solucions creatives. Tot i així, és innegable que hi ha moments en què l'estrès es fa present i pot ser difícil de gestionar. Per això, considero fonamental mantenir molt vives les meves aficions i els reptes personals fora de la feina. Dedicar temps a allò que m'omple i em fa créixer a nivell personal m'ajuda a desconnectar i a recarregar energies.

Dedicar temps a allò que m'omple i em fa créixer a nivell personal m'ajuda a desconnectar i a recarregar energies

Quin creu que és el futur de la producció de continguts?

Serà, sens dubte, cada cop més global, tecnològic i divers. La digitalització i l'avenç de les noves tecnologies estan transformant la manera com es creen, es produeixen i es consumeixen els continguts. Això permetrà narratives més innovadores i experiències immersives per a l'espectador. Alhora, la demanda de contingut original i de qualitat continuarà creixent, especialment amb l'expansió de les plataformes de streaming, que aposten per produccions locals amb vocació internacional. Aquesta tendència obre noves oportunitats per a creadors i professionals d'arreu del món, i fa que la col·laboració entre equips de diferents països sigui cada vegada més habitual.

La sostenibilitat i la responsabilitat social guanyaran pes en la producció, tant per la pressió del sector com per la consciència dels espectadors. Les produccions hauran d'apostar per processos més respectuosos amb el medi ambient i per continguts que reflecteixin la diversitat i la pluralitat de la societat actual.

Vincles amb la comarca?

Molts, i espero que mai es perdin! La veritat és que vinc molt sovint. La família és el més important, i els amics també. La meva terra i la seva geografia són insubstituïbles; no puc imaginar una comarca millor situada, a una hora de Barcelona, del mar i dels Pirineus... Necessito tant el mar com la muntanya a la meva vida, tant per la meva pau mental com per practicar els esports que m'apassionen. També soc sòcia de la Cava de Jazz i, sempre que puc, gaudeixo de les activitats culturals que s'organitzen a la comarca.