Anna Vila-Ruaix, de Tona, viu a Suïssa, on treballa a Bavarian Nordic, una de les empreses capdavanteres en desenvolupament de vacunes.
Osona.com i El 9 Nou l'entrevisten com a part del Talent Convidat, una iniciativa de Creacció per difondre l'expertesa d'osonencs i osonenques fent carrera a l'estranger o en càrrecs directius.
Té una formació diversa: nanociència, bioestadística, bioinformàtica i fins i tot astrofísica. Quin ha estat el fil conductor entre aquests camps?
Sempre m'ha costat decidir-me. M'agradava tant la biologia com la química, la física... Quan vaig haver d'escollir carrera, estava entre moltes i molt variades. Aquell era el segon any del grau en Nanociència i Nanotecnologia a la UAB. Em va semblar que ho tocava una mica de tot i que m'ajudaria a veure cap on tirar professionalment. Després vaig fer un màster en bioinformàtica i bioestadística: treballar amb dades avui està a l'ordre del dia.
Devia ser d'aquelles generacions que encara havia d'explicar què és això de la nanociència...
Sí. Com passa amb qualsevol carrera nova, al principi tot era una mica indefinit. Tant podia discutir amb amics que estaven fent Biomedicina o Biologia com parlar amb companys de pis que estudiaven Enginyeria de Ponts i Camins.
L'Erasmus ja el va fer a Suïssa, en nanotecnologia aplicada a cèl·lules renals. Què recorda d'aquella primera etapa al país?
Va ser un Erasmus de pràctiques, un cop acabat quart de carrera. Buscava projectes que em cridessin l'atenció, i quan vaig trobar aquest a Suïssa, ni tan sols havia sentit a parlar de Basilea. Al principi no entenia res. Entre el suís alemany, el francès, l'italià... Quin popurri. Però va ser molt enriquidor. Vaig conèixer gent de molts llocs: estudiants d'Erasmus, de màster, doctorands...
Vist amb perspectiva, queda clar que va ser decisiu per acabar fent carrera a l'estranger.
Amb aquells vuit mesos vaig veure que aquí hi havia moltes oportunitats d'engegar projectes i impulsar start-ups. No és que sigui fàcil, s'ha de treballar, però com a mínim l'oferta existeix. Quan al cap de dos anys va sorgir l'oportunitat de tornar a Suïssa, no m'ho vaig pensar dues vegades.
Va passar de la recerca universitària a treballar en empreses com SKAN AG o Bavarian Nordic.
D'entrada vaig tornar per un projecte subvencionat pel govern, d'un any i mig o dos. Però les subvencions s'acaben, i just quan el contracte finalitzava la meva parella va trobar feina aquí. Em vaig haver de plantejar què fer. Abans de Bavarian Nordic i de fer el salt a la indústria farmacèutica, vaig treballar en una empresa que ja feia indicadors biològics per a farmacèutiques.
Actualment, la seva feina se centra en estudis d'estabilitat de vacunes. Què vol dir això?
Treballem sobretot amb vacunes viatgeres, com la del tètanus, el tifus o la chikungunya. Mirem com són d'estables, és a dir, com responen a diferents temperatures o nivells d'humitat i durant quant temps es mantenen sense perdre eficàcia.
Hi ha una fórmula vàlida per a totes?
No, depèn de cada vacuna. Tot i això, alguns dels paràmetres en què ens fixem sí que són comuns.
Quina és la principal complexitat?
En el meu cas, que treballo amb la de la chikungunya, hem de garantir l'estabilitat fins a cinc anys, un període llarg. S'ha de comprovar que la vacuna manté el pH, la concentració proteica... Tot. Normalment, les vacunes es conserven entre 2 i 8 graus centígrads, però també fem estudis accelerats a 25 i fins i tot a 42, per assegurar que continuaran sent efectives si s'exporten a països d'Àsia o l'Àfrica. Si no resistissin, malament!
Es tracta d'un virus no propi d'Europa, però que hi pot arribar afavorit pel canvi climàtic?
Exacte. De fet, Bavarian Nordic és pionera en la vacuna de la chikungunya. Es va començar a comercialitzar a Europa tot just entre el gener i el febrer d'aquest any. Ara n'estem desenvolupant la segona generació. Amb el canvi climàtic, plou quan no tocaria, els estius són més calorosos... i això afavoreix la presència del mosquit que transmet la malaltia. Al setembre se'n van detectar casos a Itàlia i França. Ja no és només cosa de viatgers. Hem d'evitar que s'estengui per Europa.
Poden prendre la referència d'altres malalties que s'hagin expandit o amb cada virus el repte comença de zero?
La chikungunya s'assembla molt a la malària quant a efectes, però amb gent que l'ha picat un mosquit portador s'ha vist que els símptomes poden durar no només setmanes, sinó anys. Cada virus té les seves particularitats.
Arran dels brots de xarampió i altres patologies reemergents, també revifen els discursos antivacunes. Com es pot reforçar la confiança en la ciència?
És molt important estar informats i ser conscients del que passa. No dic que tothom s'hagi de vacunar de tot, però sí que val la pena en col·lectius vulnerables com nens, gent gran, dones embarassades... Si les vacunes existeixen, és per alguna cosa. La covid ja ens va demostrar que l'afectació d'una malaltia pot anar d'un simple refredat a la mort. Si hi ha vacuna i som població de risc, millor posar-nos-la.
"S'assembla molt a la malària, però els efectes poden arribar a durar anys"
Com s'està incorporant la intel·ligència artificial a la indústria farmacèutica?
En el cas del meu departament, ens és útil si hem d'obrir desviacions, descriure canvis en algun procediment o fer front a noves regulacions que ens demana l'Agència Europea de Medicaments. Tenim eines que ens ajuden a redactar i a buscar informació, dades, casos similars... Anem més de pressa que si ho haguéssim de fer de manera tradicional.
Al laboratori, però, és impossible substituir l'ésser humà?
En vacunes com la de la chikungunya, que encara són molt noves, hi ha coses que canvien constantment. Podem fer estimacions amb mètodes estadístics i IA, però la valoració final ha de ser humana.
Fa l'efecte que deu treballar en un equip amb perfils molt diversos. És real o una sensació?
Tinc companys suïssos, alemanys, francesos, italians... Gent de biomedicina, biologia, química, neurologia, especialistes d'àmbit químic... Hi ha una barreja de backgrounds, experiències i coneixements molt valuosa, sobretot quan s'ha d'avaluar diferents situacions.
No deu ser casualitat que tots hagin coincidit a Suïssa...
Aquí es dona molta importància a la recerca i a la innovació, i es destinen recursos a projectes i start-ups. A Catalunya tenim gent brillant amb investigacions punteres en medicina o oncologia, però sovint els falta suport econòmic i acaben marxant a l'estranger. És una llàstima.
Es veu tornant algun dia?
És la meva intenció, tot i que no sé quan. La vida dona moltes voltes. Tant m'agradaria tornar com continuar al sector farmacèutic. Empreses com Roche, Novartis o Lonza, que tenen seu al Vallès, serien opcions per anar a trucar a la porta. Bavarian Nordic també té seu a Madrid.
Què valora d'un lloc de treball?
Que hi hagi un equip remant en la mateixa direcció. No cal que siguem amics, però sí gent inquieta, amb ganes de fer les coses bé i anar més enllà d'acontentar-nos i limitar-nos al que toca.
"La IA ens ajuda en alguns processos, però la valoració final ha de ser humana"
Porti'ns a Suïssa. Què veu ara mateix per la finestra?
Bavarian Nordic és en un poble al sud de Berna. Avui, per sort, no plou. Veig el parc natural de Gantrisch, no són els Alps, però és molt bonic, i a 200 metres ja hi ha granges i bosc. A mi, que soc una entusiasta de l'esport i la natura, això m'omple molt.
Què més li agrada del país?
El respecte. Tot està net, la gent compleix les normes... A vegades quan torno a casa em diuen: "Estàs molt suïssa!" [riu]. Crec que podríem aprendre'n una mica, sobretot pel que fa a civisme. Aquí, encara que no passin cotxes, un vianant no travessa mai un semàfor en vermell.
I, per contra, què enyora de Catalunya?
La família i els amics, és clar. Però també el sol, el bon menjar i l'espontaneïtat de les coses. Quedar d'un moment a l'altre per anar a fer el got. A Suïssa la gent porta una agenda marcada, sembla que tot està planificat a dos mesos vista, i en general són més quadrats i tancats de mentalitat.
