Una font de misèries

El to a Madrid entre ERC i Junts no només evidencia discrepàncies estratègiques: alimenta discursos antipolítics que no permeten entrar al fons de qüestions tan rellevants com l'habitatge o les inversions

Publicat el 30 d’abril de 2026 a les 06:11
Actualitzat el 30 d’abril de 2026 a les 07:04

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que és dijous de pont, i sempre entra bé. La dolenta? Que, com sempre que hi ha un festiu a finals de setmana, us heu de conformar amb La Setmanada en lloc del canònic Despertador de Ferran Casas. Una decepció a l'alçada de la que deu sentir el votant sobiranista cada vegada que hi ha un debat rellevant al Congrés dels Diputats i observa com ERC i Junts es llancen els plats pel cap. Ja no és només una qüestió de fons -que també-, sinó una qüestió de to, de pell, de bel·ligerància. Es podria debatre qui va començar, i per què, però l'única pregunta rellevant és: algun dia s'acabarà amb aquesta font de misèries que és el Congrés?

Els republicans tenen tota la legitimitat per defensar el consorci d'inversions pactat amb el govern espanyol, i el partit de Carles Puigdemont -que no pren cap decisió sense consultar el líder a l'exili- té tota la legitimitat per vetar-lo. Grinyola fer servir la paraula xiringuito per referir-s'hi, perquè remet a l'antipolítica de Ciutadans, però la política en temps de TikTok requereix més estómac que cervell, menys elaboració i més soroll. Rufián pot criticar tant com vulgui Junts per tombar el decret d'habitatge -una decisió que no tothom comparteix, per cert-, però es podria estalviar passar llista dels diputats que lidera Míriam Nogueras a Madrid i el bitllet de 50 euros. En les formes, sovint, hi ha el fons. 

I què ens diu aquest fons? Que hi ha relacions irrecuperables. Rufián, centrat ara en ser un referent de l'esquerra espanyola, viurà tant temps com pugui d'equiparar la dreta catalana amb l'extrema dreta espanyola. En alguns casos pot funcionar -costa d'entendre la dèria de Junts per defensar tant el propietari en un moment de crisi galopant de l'habitatge-, però és una hipèrbole que no s'aguanta, perquè del Majèstic ja en fa trenta anys i en aquell moment no existia Vox. I Nogueras, un dels soldats més fidels de Puigdemont, rarament sortirà del marc de l'a cambio de nada que recita des de fa sis anys al Congrés. Després hi ha qui se sorprèn que el PSC no tingui rival a Catalunya. 

Ens ha agradat

El Barça ja no forma part de la Champions, però això no impedeix que continuem seguint la competició. Ara amb especial tranquil·litat, sabent que el Madrid també està eliminat. Qui el va deixar fora va ser el Bayern de Munic, aquest aquest dimarts va protagonitzar un autèntic espectacle juntament amb el PSG en una anada de semifinals que es va tancar amb un 5-4 gloriós. Un resultat i una manera de jugar que retraten les virtuts de dos equips d'autor i que marquen el camí al club blaugrana. No es tracta només de fer cas a Johan Cruyff -partidari de molts gols i detractor dels apòstols del 0-0-, sinó de mirar cap al futur: el futbol va cap aquí i el Barça, si es posa les piles, té mig camí recorregut.

No ens ha agradat

Finalment va ser exclòs de la causa a l'Audiència Nacional, però no es va poder estalviar el viatge. El tràmit mèdic al qual va ser sotmès Jordi Pujol aquest dilluns a Madrid va tenir el punt humiliant de qui, sabent que no estava en condicions de declarar en igualtat de condicions amb la resta d'acusats, prefereix forçar la màquina sense tenir en compte l'edat ni la salut de l'expresident de la Generalitat. El llegat de Pujol mai serà el mateix després de la taca que va suposar la confessió i l'ombra de la corrupció familiar, però l'Audiència Nacional, amb una actuació maldestra i un escarni tan innecessari com poc sorprenent, ha contribuït més a restituir-lo que mil manifestos de nostàlgics convergents. 

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar molt pendents, com cada any, de les mobilitzacions de l'1 de maig, al diari us hem anat preparant un menú per anar-lo dosificant al llarg dels dies pont. Hi podreu trobar l'anàlisi setmanal de Roger Pi de Cabanyes des de Madrid, entrevistes de Pep Martí, la secció sobre català de Bernat Castanyer -aquesta vegada, sobre el doblatge- i, sobretot, també veureu les tres primeres de la sèrie que encetem sobre els dos anys que ja han passat des de les últimes eleccions al Parlament. Al llarg dels propers dies, posarem el focus en Aliança Catalana i la CUP, a banda d'una anàlisi introductòria per saber on som. Tindreu material fins al 10 de maig, Snooker inclòs. Bon cap de setmana!