Pressupostos després d'Andalusia

L'endemà de les eleccions andaluses es desbloquejaran els comptes de la Generalitat, un senyal que evidencia fins a quin punt la dinàmica estatal condiciona la política catalana

Publicat el 15 de maig de 2026 a les 06:10
Actualitzat el 15 de maig de 2026 a les 07:02

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que la roda de premsa de dimarts de Florentino Pérez no durés eternament. El president del Reial Madrid ens ha arreglat una setmana que, políticament, es tancarà amb les eleccions andaluses. Són les últimes abans de les municipals i estatals -en principi- de l'any vinent, i serviran de termòmetre per veure quin moment travessen el PP i el PSOE. Juan Manuel Moreno Bonilla aspira a reeditar la majoria absoluta -fa deu anys hauria estat impensable- dels populars, i María Jesús Montero malda per aturar la sagnia socialista. Res fa pensar que se'n surti: ara, anar a Andalusia sent del PSOE és anar a patir. 

Aquest diumenge, però, hi ha molt més en joc al marge de la cita autonòmica. Tot fa pensar que, després de la cita andalusa, es desbloquejaran els pressupostos de la Generalitat per al 2026, que probablement ja seran els últims de la legislatura. Fa una dècada, els comptes depenien de si la CUP considerava que Carles Puigdemont feia prou gestos per promoure el referèndum. Ara, tot està en mans d'una comissió bilateral amb l'Estat, del tren orbital que uniria Mataró i Vilanova sense passar per Barcelona -aquí us ho explica detalladament Lluís Girona- i de possibles cessions en matèria aeroportuària. El post-procés, en certa manera, és quasi simètric a tot el que va passar just abans. 

Sí que ha quedat clar, des que el president Salvador Illa va retirar el primer projecte de pressupostos, que la gestió catalana de l'IRPF ja no seria una línia vermella per a ERC, tot i que l'objectiu final continuï sent aquest. Ni tan sols l'actuació -controvertida, malgrat les disculpes públiques- de Josep Lluís Trapero amb la infiltració de Mossos en assemblees docents sembla fer trontollar l'entesa entre el PSC i ERC per encarrilar els comptes. Qualsevol escenari que no sigui el de portar la legislatura fins al final, mirant les enquestes, seria imprudent per al Govern i els seus socis. Aliança puja, el PSC no acaba d'arrencar i els republicans encara no saben si Oriol Junqueras podrà ser candidat. 

Ens ha agradat

Sovint es diu -amb raó- que els futbolistes viuen en una bombolla, que no els importa res més enllà del compte corrent, dels seguidors a Instagram o de preservar la titularitat a qualsevol preu. Per això és rellevant que, en moments puntuals, hi hagi jugadors que, amb gestos senzills, mostrin una certa humanitat. És el cas de Lamine Yamal, estrela indiscutible de la propera dècada, que aquest dilluns durant la rua del Barça va decidir agafar una bandera palestina. No servirà per aturar l'ofensiva israeliana -que persisteix malgrat l'alto el foc-, però potser agitarà alguna consciència, encara que sigui per casualitat. Perquè, per si algú ho dubtava, l'esport -també el futbol- és política

No ens ha agradat

Una reunió de 35 minuts no és acceptable quan el que hi ha sobre la taula és el futur del sistema educatiu. El fracàs de la primera gran trobada entre la consellera d'Educació i els sindicats no només fa pensar que el curs acabarà amb el conflicte sense resoldre, sinó que ja està compromesa l'arrencada del vinent. Es pot solucionar? Per descomptat: amb més recursos per l'escola inclusiva, i també millores salarials als mestres. Les dues parts hauran d'exhibir flexibilitat, perquè el problema no només el paguen ells, sinó també les famílies i -sobretot- els alumnes. Perquè, mentre es parla de reivindicacions laborals, continua latent el veritable conflicte: per què els resultats educatius són tan fluixos?

Què fem el cap de setmana

Com bé sabeu, tenim el nostre intrèpid Pep Martí a Califòrnia amb la comitiva del president Salvador Illa. Li hem demanat dues coses: que torni sa i estalvi, i que ens expliqui bé qui són els catalans que tenen un peu posat a Silicon Valley, fa un temps avantguarda del progressisme nord-americà i ara sota el risc de caure en el tecnofeixisme que impulsen empreses com Palantir. Si no falla res, la nostra estrella -també periodística- David Cobo us portarà dades sobre grans tenidors amb el rigor habitual. I, per descomptat, estarem molt pendents de què passi a Andalusia a partir de les vuit del vespre d'aquest diumenge. Segur que el resultat ens donarà claus per entendre què vindrà. Bon cap de setmana!

Escull Nació com la teva font preferida de Google