A només deu dies de Sant Jordi, ja ha sorgit una nova polèmica dins del món de la literatura. L’escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha opinat aquest dilluns que la diada de Sant Jordi s’hauria de dir Dia del Llibre. Ho ha assegurat en el marc de la presentació de la seva nova novel·la La intriga del funeral inconveniente (Seix Barral), on també ha insistit que el personatge popular “no hi pinta res” en el nom de la celebració del 23 d’abril.
“Faré campanya per reivindicar que és el Dia del Llibre, sempre se n'ha dit Dia del Llibre i Sant Jordi s’ha ficat allà al mig”, ha apuntat, “era un maltractador d’animals que segurament no sabia ni llegir, no té res a veure amb els llibres i no és ni patró dels escriptors, només ha aprofitat la data per posar-se allà, però se n'ha de dir Dia del Llibre”.
D'aquesta manera, Mendoza ha obert la polèmica a xarxes dies abans de la celebració de la diada del 23 d'abril, quan tots els autors i autores catalanes aprofiten per fer promoció de les seves obres i vendre més exemplars durant aquesta data tan assenyalada al país. Però no és la primera vegada que està al centre del debat a xarxes, també va encendre l'opinió pública quan, després de rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025, va dir: "Vull que a Catalunya hi hagi concòrdia, bona voluntat, corrides de toros, vi, gresca i futbol".
VÍDEO | Eduardo Mendoza: "Fora Sant Jordi, s'hauria de dir Dia del llibre"
— ACN - Agència Catalana de Notícies (@agenciaacn) April 13, 2026
L'escriptor barceloní defensa que Sant Jordi "no té res a veure" amb els llibres perquè "era un maltractador d’animals que segurament no sabia llegir".
Més detalls: https://t.co/tM6ThSzJnr pic.twitter.com/kv6F4Aqbc6
Reaccions a les seves declaracions
Les paraules de Mendoza no han passat desapercebudes per als usuaris a xarxes socials, sobretot a X, on inclús alguns polítics han volgut opinar sobre les declaracions de l'escriptor barceloní. Per exemple, Anna Navarro, diputada de Junts al Parlament, ha volgut destacar, en resposta al vídeo de Mendoza, que "Sant Jordi no es toca" i que, en aquest cas, l'escriptor "no entén què representa" aquest dia per als catalans.
Sant Jordi no es toca. És el dia on Catalunya també s’explica al món: llibres, llengua i país.
— Anna Navarro i Descals (Schlegel) (@NavarroDescals) April 13, 2026
Qui el vol buidar de significat —ni que sigui amb ironia— no entén què representa. No és “Dia del llibre”. És Catalunya en estat pur. Ja n’hi ha prou de bestieses.
L'exdiputat de la CUP, Pau Juvillà, ha reaccionat per X a les paraules de l'escriptor. "I ves que no sigui també per universalitzar la diada i fer-la més cosmopolita. De tots els espanyols, vull dir", l'ha recriminat per xarxes.
També Jordi Graupera, president d'Alhora, ha criticat les declaracions de Mendoza a X. "Mendoza va interioritzar l'odi del règim a la catalanitat per sobreviure. I, per vanitat, hi va renunciar", ha denunciat el polític.
Hi ha una forma patètica de feblesa i autoritarisme, que són la mateixa cosa, que consisteix a voler imposar als altres allò a què tu has renunciat per la teva vida.
— Jordi Graupera (@JordiGraupera) April 13, 2026
Mendoza va interioritzar l'odi del règim a la catalanitat per sobreviure. I, per vanitat, hi va renunciar. Ara… https://t.co/kq1Qj2hls8
D'on ve la tradició de les paradetes de Sant Jordi?
El 23 d'abril de cada any, els carrers de ciutats i pobles d'arreu de Catalunya s'omplen de paradetes, on es venen llibres i roses. El dia de la festivitat més significativa de la cultura catalana, prové de la mort del cavaller Jordi -Sant Jordi-. El sant, que estava sotmès sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat, i, segles més tard, la devoció per la seva figura va ser tan gran que des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya.
Ara bé, la tradició de les paradetes als carrers apareix més tard. Hi ha documents que demostren la presència d'una fira de roses amb motiu de Sant Jordi a la ciutat comtal al segle XV. Es respirava un ambient romàntic -assistien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves-, en el que és l'origen del costum de regalar una rosa en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.
En canvi, l’origen de la tradició de regalar un llibre se situa als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a diferents entitats de l'àmbit de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. El dia triat va ser el 7 d’octubre de 1927.
Però el 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van organitzar-se per sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. I la iniciativa va tenir tant d’èxit, que es va decidir de canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, coincidint també amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.
