A la parada on Eduardo Mendoza signa llibres hi ha cua. L’escriptor, que acaba de publicar La intriga del funeral inconveniente, va generar polèmica amb les seves declaracions criticant Sant Jordi i entorn l’espai de Documenta es palpa la controvèrsia. Una parella de mitjana edat el critica a pocs metres: “Jo el que li preguntaria és si pensa tornar la Creu de Sant Jordi”, diu ell. “A mi no m’ha agradat gens això”, corrobora la seva dona. L’home continua: “També li preguntaria si sap distingir entre la realitat i una llegenda”.
Dos creadors de continguts de l’univers 3Cat s’acosten a la cua per mirar d’obsequiar l’escriptor amb una rosa. Un dels col·laboradors de Mendoza els atura i ells li deixen la rosa a la taula: “Bon Sant Jordi, senyor Mendoza!”. “Ah, molt bé”, fa ell, amb certa displicència. El jove comunicador es retira tot dient: “Espero que s’hagi adonat que li he dit Sant Jordi en lloc de Dia del Llibre”.
La polèmica generada per Mendoza per vendre llibres ha planat damunt una festa que tot indica que tornarà a ser un altre èxit. “Diguem-li Sant Jordi!”, afirmava Magda Oranich, asseguda a la parada de la Llibreria Ona per signar llibres de les seves memòries, Totes les batalles. Oranich coneix bé Mendoza: “Li vaig dir: Però què has dit, home? Em va dir que havia estat només una broma”.
Al costat de Magda Oranich, un afònic Xavier Grasset -“he anat a comprar un entrapà d’anxoves, que diuen que va bé, però de moment no ho noto”-, que acaba de treure El bon gust, refermava la força de la festa: “Passi el que passi, Sant Jordi confirma que encara resten agendes pròpies que es mantenen potents”. Una festa que Iolanda Batallé, la directora d’Ona, definia en tres conceptes: “Sant Jordi-èxit-Països Catalans. Ho han intentat emular en molts llocs, però no se’n surten. Per això genera tanta ràbia”.
L’autocrítica d’un escriptor
“La festa ha de ser més Sant Jordi que el Dia del Llibre”, assenyala Alfred Bosch mentre signa llibres (Escolta, Sefarad). Bosch admet la contradicció evident entre el que diu i el que fa, però es queixa que l’obsessió per vendre llibres està ferint els boscos. L’escriptor i expolític defensa un Sant Jordi “que no fa mal a ningú” i explica anècdotes diverses que li han passat sovint en les signatures de llibres: “Avui ja m’han confós amb un altre Bosch. Una vegada em va venir una dona amb tanta il·lusió perquè li signés un llibre que no era meu que ho vaig fer i tots contents”.
Al seu costat, Natza Farré no amaga la satisfacció per com va el seu darrer llibre, L’última vegada que et dic adéu”, on narra la vida com a germana petita d’un jove amb problemes amb les drogues. L’emociona especialment quan se li acosta algun lector que li explica que ha vicut experiències similars.
A vegades, els elements surten al pas per mirar d’enterbolir la gresca. Molts anys és la pluja. Aquest 2026 serà recordat per un pol·len empipador que ha atacat sense pietat goles, ulls i llibres. Tothom se’n queixava i els estossecs han format part de l’ambient durant tota la jornada. “Mira com estan els llibres!”, es queixa Javiera Lagos, editora de Vegueta, especialitzada en en narrativa infantil i juvenil. Però el clima de satisfacció es palpava arreu. Octavi Gil (Saldonar) agraïa que aquest cop estaven en un lloc millor que l’any passat: “Érem davant de Can Batlló i vam tenir tot el dia un tap de turistes. Ara estem només a vint metres, però a vegades vint metres fan la diferència”. I menys.
Francesc Canosa, a la parada de la llibreria Antinous, ho proclamava: “Ho petarem”. Al seu costat, un dels fenòmens de la temporada, Roger Bastida, amb el seu Passeig de Gràcia, un viatge per la història de la ciutat a través d’un seguit de nissagues, que explicava l’emoció que sentia per una carta (“una carta física”) rebuda d’un lector (Feliu, de l’Hospitalet) que l’havia escrit per explicar-li l’emoció que li havia causat el llibre.
Avui, Sant Jordi ha tornat a triomfar. Malgrat tots els canvis. Les obres al centre de Barcelona han obligat a modificar la fesomia d’algunes rutes i s’han traslladat les parades típiques de les Rambles al nou eix que s’ha format des del Portal de l’Àngel a la plaça de la Catedral. Però això no ha modificat gens el paisatge de fons de la Diada, amb riuades de gent, cues per aconseguir signatures d’autors i, sobretot, vida ciutadana que no es detura sinó que es nodreix de flors, complicitats i controvèrsies. El món està trasbalsat per tot tipus d’estupideses i onades malvades, però Sant Jordi no canvia la seva agenda.
