Barcelona ha tornat a ser un clam ferm en la defensa de la llengua. Aquesta Diada de Sant Jordi, com l'any passat, centenars de persones s'han aplegat a la plaça d'Universitat per denunciar el retrocés de l'ús i la presència del català, sumat a l'auge de les discriminacions lingüístiques. "Sense la llengua no hi ha país". Aquesta ha estat la proclama més sonada a la manifestació que ha desfilat pel centre de la ciutat, des del nucli universitari fins a l'estació de França. Joves i grans, de totes les edats, s'han congregat a Barcelona per fer sentir la veu de forma contundent: "Ni França, ni Espanya: Països Catalans", ha estat una altra de les grans proclames de la jornada, on s'han pogut veure multitud d'estelades i s'han recuperat els càntics per la independència més característics del Procés.
Aquesta és la segona protesta consecutiva convocada per la plataforma Sant Jordi per la Llengua, una entitat nascuda de la comunió d'agrupacions com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o el Sindicat de Llogateres, entre moltes d'altres. Enguany, també amb la presència del Correllengua Agermanat, que recorre de punta a punta els Països Catalans, des de la Catalunya nord fins a l'Alguer. A diferència de l'edició passada, la protesta d'aquest Sant Jordi a Barcelona no ha estat l'única que s'ha produït a Catalunya. Paral·lelament, també han arrencat protestes a Girona, Reus, Tortosa i Manresa. La manifestació d'Igualada ha partit mitja hora més tard.
El clam, sens dubte, ha estat un èxit. La riuada de gent que ha omplert el centre barceloní ha deixat clar la importància de la llengua per a la ciutadania: "El català hauria de ser imprescindible per a totes les feines", resumien els portaveus de l'entitat impulsora en una breu atenció als mitjans abans d'arrencar la manifestació. De fet, així mateix ho resumeix el seu manifest: "La llengua catalana és una eina col·lectiva que ens permet construir comunitat en un món cada cop més hostil". Durant la protesta també s'han sentit moltes proclames per la defensa de l'escola en català, una altra de les qüestions que ha aixecat polseguera en el conflicte entre docents i administració.
El bloc juvenil, el més sorollós
La manifestació es pot entendre com una protesta per blocs. Tallant la riuada hi ha hagut una segona capçalera liderada pels sindicats estudiantils, on el color negre a la roba predomina més que a la resta de la protesta. Malgrat que la majoria dels càntics han estat comuns durant tota la manifestació, entre el jovent que conforma aquest bloc sí que s'ha fet una xiulada a les portes de la comissaria de la policia espanyola -ben custodiada, com de costum- acompanyada del conegut "fora les forces d'ocupació". Una imatge que ha traslladat als més nostàlgics a les manifestacions de l'octubre de 2019, guardant les distàncies.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans també ha desplegat una pancarta gegant i han encès diverses bengales. Just en aquell moment, en plena Via Laietana, s'ha produït un petit incident quan una vianant -parlant en castellà- ha increpat els manifestants. Això, però, no ha anat a més. La resta de la protesta ha transcorregut sense incidents, amb un ambient festiu, però sobretot reivindicatiu.
La Diada de Sant Jordi, una data assenyalada
La data escollida per a la protesta no és només un gest simbòlic, aprofitant la tradició, sinó que serveix d'homenatge a la mobilització que va tenir lloc quaranta anys enrere, pel mateix motiu. "El vespre de la diada de Sant Jordi del 1985, la policia espanyola va irrompre a la Rambla de Barcelona per reprimir una manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses. Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents", recordava el manifest de l'any anterior.
Enguany, tal com reflecteixen en el manifest, la situació de la llengua no ha canviat gaire -per no dir que gens. "La llengua del país ha sobreviscut durant segles a prohibicions i persecucions. Avui, l’Estat manté l’ofensiva: el català pateix un retrocés sense precedents en l’ús social, mentre augmenten les denúncies per discriminació lingüística i els episodis de catalanofòbia", asseveren els impulsors de la protesta. De fet, les dades de l'enquesta d'usos lingüístics mostren que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d’ús habitual: "Aquest fet no és ni natural ni fruit d’un suposat bilingüisme, sinó el resultat de decisions polítiques concretes i d’una ideologia que busca la folklorització i, en última instància, la desaparició de la llengua", exclamen amb contundència en el manifest.
Sigui com sigui, la protesta d'aquesta tarda al centre de la capital catalana, entre les parades de llibres i roses que han engalanat la ciutat durant tota la jornada, ha confirmat que, malgrat el retrocés de presència del català, la defensa de la llengua segueix viva; ben viva.
