26
d'octubre
de
2019, 11:40
Actualitzat:
14:36h
El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dissabte al migdia un nou acte d'alt contingut simbòlic. Centenars d'alcaldes convocats pel president Quim Torra s'han desplaçat fins a l'edifici governamental per expressar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i per donar suport als presos i exiliats.
Uns 800 alcaldes, en representació dels ajuntaments que han aprovat mocions en contra del veredicte, s'han trobat amb la plana major del Govern -excepte Miquel Buch, conseller d'Interior i criticat per l'actuació dels Mossos en els aldarulls-, i Torra els ha volgut deixar clar que "el camí cap a l'autodeterminació ja no té retorn". "Només junts podem acabar el que vam començar", ha destacat el dirigent independentista.
Torra ha apuntat que els ajuntament "no han fallat mai". "Us heu posat al costat dels líders socials i del Govern legítim, que va obeir el mandat del Parlament. Heu rebutjat una sentència ignominiosa que no s'hauria d'haver escrit mai i que ens hauria d'haver condemnat a tots", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha apuntat que el veredicte ja s'havia escrit "abans del judici". "L'objectiu és escarmentar i que no hi tornem. Però ho tornarem a fer. Tossudament. El capteniment democràtic del poble de Catalunya no serà aturat per la repressió, les amenaces o les multes", ha indicat.
El clam a favor de la llibertat dels presos s'ha allargat durant minuts, així com també els favorables a la independència que han arrencat just després del discurs de Torra
"Ni tampoc pel Tribunal Constitucional. El camí cap a l'autodeterminació ja no té retorn. No podem defallir. Només junts podrem acabar el que vam començar. Hem d'estar a l'alçada", ha assenyalat Torra, que ha demanat -en anglès- al govern espanyol que s'assegui i parli, el sit and talk que vehicula el Tsunami Democràtic. "Conjurem-nos per seguir endavant", ha destacat el dirigent independentista, que fa una setmana va proposar exercir l'autodeterminació abans que acabi el 2021 però va veure com se'n van desmarcar els socis del Govern. La prioritat, ara, és el diàleg amb l'Estat.
El clam a favor de la llibertat dels presos s'ha allargat durant minuts, així com també els favorables a la independència que han arrencat just després del discurs de Torra. El president, des que va accedir al càrrec, va avisar als alcaldes que els demanaria suport just després del veredicte, i la trobada d'aquest dissabte respon a aquest compromís. Un 85% dels ajuntaments catalans -inclòs el de Barcelona, tot i l'absència de l'alcaldessa Ada Colau- han rebutjat el veredicte i han demanat la llibertat dels presos.
Suport del món local (i crítiques als Mossos)
Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde del Port de la Selva, ha definit la sentència com una "vergonya" i el judici com una "farsa". "El veredicte ens condemna a tots, vol castigar els acusats i condicionar el nostre comportament", ha indicat Cervera. "Davant d'aquest empobriment, els alcaldes i alcaldesses tornem a Barcelona", ha destacat el president de l'AMI, que ha lamentat la manca de suport de l'alcaldessa Colau, que no ha anat a Palau. També ha criticat els Mossos per actuacions que "avergonyeixen" i per la "deshumanització" que, segons ell, està duent a terme l'unionisme per combatre l'independentisme.
Lluís Soler, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Deltebre, ha apuntat que la sentència és "injusta" i no deixa "indiferent" el món local. "Sempre estem al costat de les institucions catalanes, amb esperit cívic i pacífic", ha destacat Soler, que ha citat Martin Luther King per indicar que "l'opressor mai dona la llibertat gratuïtament". "I la llibertat la guanyarem. Prou d'escorcolls a les nostres institucions i associacions", ha destacat l'alcalde de Deltebre.
Les encarregades de llegir la moció de rebuig al veredicte han estat Anna Erra, alcaldessa de Vic; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella; Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú; Natàlia Figueras, alcaldessa de Maçanet de la Selva; Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa; Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Ramon Vancells, alcalde de Monistrol de Calders; Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols; i Pau Ricomà, alcalde de Tarragona des del mes de juny. Vancells s'ha saltat el guió per lamentar el "seguidisme" d'un "estat opressor" per part de la Generalitat. Ho ha fet vestint una samarreta contra Miquel Buch i el ministre Marlaska.
Suport pel referèndum
Pere Aragonès, vicepresident del Govern, ha destacat el component "injust" de la sentència. "Votar no pot ser considerat mai delicte. És inaudit que en un estat democràtic et puguin tancar a la presó per exercir drets democràtics", ha destacat Aragonès, que ha recordat com els alcaldes van patir conseqüències legals per participar en l'1-O. "Moltes gràcies per no retrocedir i per ser-hi sempre", ha determinat el dirigent d'ERC, que ha refermat el compromís amb l'autodeterminació.
Aragonès situa com a prioritaris tres eixos: diàleg, amnistia i autodeterminació. Reclama el suport municipal per aconseguir un referèndum validat internacionalment
"Continuem defensant, a dia d'avui, que la democràcia és la millor manera de resoldre els conflictes polítics. La democràcia es demostra votant. Això no és un problema entre catalans, i actes com el d'avui indiquen el desconeixement de determinades institucions de l'Estat sobre Catalunya. Tots defensem que no s'ha comès cap delicte", ha recalcat el vicepresident, que ha definit el país com "un sol poble". "A l'entorn del diàleg, de l'amnistia i de l'autodeterminació", ha puntualitzat Aragonès, que ha demanat suport municipal per poder celebrar un referèndum acordat i validat internacionalment.
Tercera convocatòria
No és la primera vegada que es fa un acte d'aquest tipus al Palau de la Generalitat. El 4 d'octubre del 2014, un mes i cinc dies abans del 9-N, centenars de batlles es van desplaçar fins a Barcelona per fer costat a la consulta, que ja havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). En aquell moment, la convocatòria la va fer Artur Mas. El seu successor, Carles Puigdemont, va replicar-la quan s'acostava el referèndum de l'1-O i els batlles del país ja patien la persecució de l'Estat per evitar la votació.
Els alcaldes ja van desembarcar a Palau el 2014 i el 2017 per fer costat al 9-N i al referèndum de l'1-O; aquesta vegada no s'han trobat abans a l'Ajuntament de Barcelona
"Que no subestimin la força del poble de Catalunya", va assenyalar Puigdemont. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va rebre els alcaldes abans que creuessin la plaça Sant Jaume, però ella va evitar entrar a la Generalitat. Bona part dels dirigents governamentals i parlamentaris que eren aquell dia a Palau -Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, entre d'altres- són a la presó o bé a l'exili. Les investigacions contra alcaldes per l'1-O, amb el pas del temps, han anat decaient.
Assemblea de càrrecs electes
Els càrrecs municipals tindran una agenda atapeïda els propers dies. L'expresident de la Generalitat, com a màxim responsable del Consell per la República, els ha convocat dimecres vinent, 30 d'octubre, per celebrar l'Assemblea de Càrrecs Electes. Un organisme que també compta amb la presència de diputats, senadors, regidors i eurodiputats. Tant Junts per Catalunya (JxCat) com ERC i la CUP s'hi han sumat a través d'un grup promotor transversal amb totes les formacions sobiranistes.