De la nevera de Sant Martí a l'Himàlaia: el PSC posa les urnes

Cadascú vota com vol. O com pot. Les primàries més incertes del PSC estan ja en marxa i ho fan farcides de clàssics però no exemptes d'excentricitats. Fins a les dues del migdia, hi han participat 5.445 militants, un 31,59% del cens. Disset persones, principalment gent gran i militants que marxen fora el cap de setmana, havien votat ja a l'agrupació de Sant Martí quan tot just feia mitja hora que havia obert. “Disset? Mira, justament el dia que vaig néixer, però a l'agost”, ha deixat anar un Miquel Iceta rialler just abans d'introduir el sobre a l'urna. Corbata vermella amb pics blancs. Com sempre, corporatiu i lluint el pin del PSC a la solapa de l'americana. Però era inevitable que a Sant Martí els ulls es centressin en una curiosa indicació. "Cabina de votació (a la nevera)", deia un cartell. Efectivament, si algun militant volia exercir el seu vot discretament havia de triar la papereta en una petita cambra presidida per una nevera, uns cubells de fregar el terra, uns contenidors per reciclar envasos i una caldera. 

Aquesta podria ser la principal curiositat de les primàries del PSC si no fos perquè hi ha un militant que, fent gala del seu gran compromís amb el partit, ha fet les mil i unes per votar, ni més ni menys, que des de l'Himàlaia. Ha fet parar bojos els informàtics, però ell volia votar fos com fos. "Ha estat el vot telemàtic amb més dificultats per a poder-li fer arribar les dades", admeten fonts del partit.

El vot dels dos aspirants

El fins ara primer secretari del PSC ha votat ja a la seva agrupació i ho ha fet entre aplaudiments d'incondicionals que no es volien perdre un dia (un més) històric pel partit. “És el dia d'assegurar un PSC fort i unit, el dia d'assegurar un lideratge sòlid”, ha sentenciat. Les primàries dels socialistes catalans quedaven així oficialment inaugurades.

Quasi badallant encara, quan faltaven dos minuts per a les deu, hora oficial d'obertura dels punts de votació, ja hi havia cua a Sant Martí. Els incondicionals i els més matiners no fallen. El primer secretari de l'agrupació, David Escudé, explica que tot està molt “tranquil”, que, de fet, els socialistes catalans ja s'han acostumat a fer consultes internes sovint. L'última va ser la de l'acord que el PSOE va tancar amb C's per a una investidura de Pedro Sánchez que finalment va ser fallida. Precisament, Iceta explica, just després de votar-se, que sigui qui sigui el nou primer secretari tindrà com a repte immediat lidiar amb un PSOE en plena crisi. Deixa clar, però, el camí a seguir. Pas 1: intentar que tots els socialistes votin “no” a la investidura de Mariano Rajoy. Pas 2: si el PSOE s'obstina en canviar de parer, fer una consulta a la militància. Pas 3: que els diputats catalans al Congrés votin que “no” sigui com sigui.

Iceta ha de marxar ràpidament rumb a Canovelles, on aquest dissabte es produirà un relleu a l'alcaldia. Tres quarts d'hora després del seu vot, Núria Parlon ha introduït la seva papereta a la seva agrupació de Santa Coloma. Si bé l'actual primer secretari reivindica un lideratge fort per una època de turbulències (crisi del PSOE però també el desafiament independentista català), Parlon oneja la bandera del canvi i del rupturisme per treure el PSC de la "subalternitat". L'alcaldessa ha votat ben abrigada i lluïnt la medalla de les sufragistes. Ha avançat que les primàries marcaran un abans i un després en la història del partit perquè serà "més fort". Reconnectar amb les bases, rearmar-se ideològicament i renovar-se són les tres R que Parlon ha reivindicat un cop ha introduït la papereta a l'urna. Abans de dinar i marxar a la manifestació contra el TTIP a Barcelona, una advertència al PSOE: que "pensi bé com justificar" el "gir ideològic" que suposaria una abstenció que permeti a Mariano Rajoy ser president.

Conversa de bar just després de votar en una cafeteria pròxima a l'agrupació de Sant Martí. "Les paperetes no haurien d'estar just a l'entrada", diu un militant cafè amb llet i croissant en mà. Debaten sobre el duel. Són quatre i són d'Iceta, però no veuen clar qui guanyarà. Acte seguit, conversa de cap de setmana: anar al poble, dinar amb els fills, i si plourà o no plourà. Al PSOE saben que cau una bona tempesta i que caldrà tenir paraigües ben preparats.