El suport a la reforma de la Constitució gaudeix de gran suport entre la població espanyola, però els canvis que hi proposarien no afectarien el model d'estat. Aquesta és una de les conclusions del baròmetre del CIS del setembre, fet públic aquest dimarts, segons el qual un 69,6% està d'acord amb que cal modificar la carta magna i tan sols un 14,9% s'hi oposa.

D'aquests que proposen canvis, un terç creu que la reforma hauria de ser "petita", un 49,3% que hauria de ser "important" i només un 14% que hauria de ser "quasi total". El total d'enquestats que voldria modificacions de calat al text, per tant, ja no arriba a la meitat i es quedaria en un 44% d'aquests.

Ara bé, el CIS també demana quins són els aspectes que modificarien aquells que voldrien una reforma petita o important -donant per fet que els que la reclamen més àmplia ho tocarien quasi tot-, els quals representen una majoria molt important dels que en defensen canvis. Els aspectes més citats (com a molt, dos per enquestat) són: "una millor coordinació de competències en educació i sanitat" (32,4%), "un increment en la transparència i el control de l'activitat política" (28,9%) i "millorar la protecció dels drets socials" (22,7%).

Les competències de les comunitats autònomes

La resposta que més podria assemblar-se a un qüestionament del model d'estat és la "regulació de competències de les comunitats autònomes", citada tan sols per un 19,3% dels enquestats partidaris de canvis petits o importants, en quart lloc, empatada amb "garantir una major igualtat de les dones". Superen també el 15% d'adhesions el "protegir amb major grau els drets i llibertats dels ciutadans i les ciutadanes" (17,2%) i "modificar el sistema electoral" (16,7%). Les competències del Senat només són prioritàries pel 6,4% dels que volen reformes limitades, mentre que la manera d'anomenar les comunitats autònomes ho és pel 2,6%.

De fet, les opcions que es podien citar en aquest baròmetre en relació als canvis constitucionals -una opció innovadora inclosa pel nou govern espanyol- són minses. Així, entre les opcions de canvis, no es permetia defensar models federals o confederals, el reconeixement de l'autodeterminació, o l'establiment d'una república. La monarquia tan sols es podia citar en relació a la successió de la corona -per facilitar el relleu en una dona-, citada pel 12,6% dels enquestats que volen canvis petits o importants. En la pregunta referida explícitament al model d'estat, només un 10,2% en defensa un on es reconegui el dret de les comunitats a esdevenir estats independents.

La reforma, segons els partits

Pel que fa als partits, tots els electors són partidaris de la reforma constitucional, però amb diferències: mentre el 53,3% dels del PP ho volen, el 90% dels de Podem i dels independentistes ho reclamen. Quant als del PSOE, ho comparteix el 69,8% dels seus votants (com la mitjana d'enquestats), per sota del 78,5% dels de Cs.

Ara bé, en quina mesura? Els votants de les dretes volen canvis petits (un 52% dels electors del PP que en farien i un 47,1% dels de Cs), mentre que l'esquerra s'obriria a fer-ne més. La meitat dels votants del PSOE que aposta per fer canvis els voldria importants, però només el 7% ho modificaria quasi tot. Una proporció similar als electors d'Units Podem -sense les confluències-: el 59,4% dels que farien canvis, els faria importants i només el 18,4% ho canviaria tot. Entre els partidaris de la reforma d'En Comú Podem, un 34,9% ho modificaria quasi tot, un percentatge que s'eleva al 38,5% entre els de Compromís i que supera el 40% entre els d'ERC i PDECat.