Lluís Llach (Girona, 1948) és el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de fa poc més d'un any. Un any que ha estat marcat per les turbulències internes en el si de l'entitat que han acabat amb la dimissió de secretaris crítics -com Josep Costa o Josep Punga, ara promotor de Dempeus- arran de la reforma dels estatuts promoguda per la direcció i avalada pels socis. Ara, amb la Diada a l'horitzó més immediat, Llach té el repte de recosir i impulsar l'entitat en un moment de desmobilització independentista.

En aquesta entrevista amb Nació, el cantautor valora la crisi interna i defensa el paper de l'entitat en un moment de "desànim" dins l'independentisme. A més, responsabilitza els partits independentistes de la desmobilització, a qui acusa de fer una "política autonomista" i critica que Carles Puigdemont es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, a Brussel·les en qualitat de líder de Junts i no de "president a l'exili".

Queden només uns dies per la Diada, la segona amb Salvador Illa a Palau, i des de l'Assemblea defensen que hi ha més motius que mai per mobilitzar-se. Els ha costat mobilitzar l'independentisme?
El senyal que hem arribat al punt màxim de depressió és quan es nomena el senyor Illa president de la Generalitat. Per tant, es treballa a contracorrent i mirant d'explicar que aquest desànim perjudica el moviment independentista i el que hem de fer és tornar a alçar-nos. Si la gent es mobilitza al carrer aleshores sí que tenim força per condicionar i coaccionar els partits i les institucions. Mentre el carrer estigui desanimat la nostra obligació és animar-lo, sabent que estem en una situació no massa avantatjosa.

Parla, de fet, de condicionar i coaccionar les forces independentistes fins que s'alineïn en un front comú. Això no ha passat ni es preveu, almenys, a curt termini. Creu que aquesta és una via possible per recuperar la força que s'ha anat perdent?
La força no depèn dels partits, sinó del carrer. Els partits independentistes seran forts en tant que el carrer sigui fort. Les estadístiques, inclús les més contràries, diuen que l'independentisme continua tenint un 40 i escaig per cent de suport. Això és dantesc en les circumstàncies actuals, després de la repressió, de les davallades, de les decepcions, les emprenyades... Estem perdent el temps barallant-nos, criticant-nos, tots ho hem fet. El procés no s'ha acabat, continua perquè hi ha un país que vol continuar. Les institucions són importantíssimes, i quan hem tingut institucions independentistes tampoc hem fet res, no hem actuat com a independentistes, sinó que hem fet feina autonomista.

Però veu possible aquesta aliança entre les forces independentistes?
I tant. I sembla que comença a haver-hi senyals. Quan una persona o col·lectiu toca fons, el que fa és donar-se una empenta i cap amunt. I des de l'Assemblea estem veient petits detalls. Dins del jovent, dins d'alguns espectres socials molt concrets... la gent ja no pot més. És que és un problema més de supervivència nacional, social i econòmica que no un problema de discutir. Estem parlant de futur.

Tornant a la Diada, enguany torna a ser descentralitzada. Per exhibir força no seria millor concentrar-la a Barcelona? O té a veure amb una possible baixa participació com s'ha anat veient els darrers anys?
Nosaltres havíem pensat en un inici fer-la a Barcelona, però són les assemblees territorials de Girona i de l'Ebre que ens van dir que es mobilitzaven millor a casa, que els costava molt anar a Barcelona. Potser perdrem alguna gent, sí, però volem ser fidels a l'Assemblea, al que pensa el territori. Nosaltres estem animats, mai havíem tingut tants motius, només faltava això de l'amnistia o de l'espoli singular i la presa de pèl que representa tot això.

Com interpreta vostè aquesta pèrdua de participació? Parlem dels 1,8 milions el 2014 als 60.000 del 2024, segons la Guàrdia Urbana.
Si l'independentisme continua existint, i diuen que sí, vol dir que els partits polítics no són capaços d'entusiasmar amb les seves accions els votants, i per això sempre es parla d'una bossa molt gran d'abstenció. La responsabilitat és la capacitat dels partits polítics independentistes per entrar als votants amb projectes factibles, bons, engrescadors. No tinc una altra explicació.

"Nosaltres no hem prohibit ningú venir als actes de la Diada. Tot independentista que vulgui venir és benvingut"

Aquest any han exclòs Aliança Catalana dels actes de la Diada per "vulnerar drets" i anar "contra la moral democràtica". Què ha canviat respecte a l'any passat per, ara sí, traçar una línia vermella des del principi?
Nosaltres no hem prohibit ningú venir, no sé d'on surt això. Jo crec que surt d'Aliança Catalana, però és que nosaltres no parem de dir que tot independentista que estigui d'acord amb el comunicat que té l'Assemblea està convidat, pensi el que pensi i digui el que digui. Tot independentista, voti el que voti i que vulgui venir, nosaltres encantats.

Però vostè ha dit que Aliança vulnera drets, aquesta seria la línia vermella segons el comunicat. Per què creu, doncs, que han de ser benvinguts als actes?
Un independentista, pensi el que pensi, la seva Diada nacional la pot celebrar amb nosaltres. Una altra cosa és la qüestió de programes electorals, projectes de futur, etcètera, però això nosaltres no ho jutgem personalment. Per tant, la gent d'Aliança que vulgui venir, pot venir. El que no fem és convidar ningú, no es conviden els partits. Ara, ells ho van dient perquè saben que crec que els seus valors democràtics vulneren els drets humans proclamats durant l'última centúria i no hi tinc una simpatia especial. Però, com a president de l'ANC, tot independentista que vingui és benvingut mentre no contradigui a la manifestació els postulats del nostre manifest.

Què està fent l'ANC en concret per reactivar el moviment independentista? Quines són les prioritats un cop s'ha vist que la independència no arribarà a curt termini?
Depèn de què entenguis per curt termini.

Com a mínim durant el mandat d'Illa.
Illa no té la cadira assegurada, i Sánchez tampoc. Nosaltres hem fet un full de ruta on intentem dir les mancances que trobem, intentem explicar quines són les formes de lluita que podem utilitzar i sobretot mirem de trobar noves formes perquè un dels aprenentatges és que des de l'1 d'octubre no anem bé. Aquest any hem fet accions, una darrere l'altra. L'Assemblea té la força que l'independentisme li vol donar.

"Els partits independentistes fent autonomisme fan un ridícul espantós"

En un moment en què tant ERC com Junts pacten amb els socialistes, creu que l'Assemblea ha perdut capacitat de condicionar els partits com anys enrere?
Són els partits els que han perdut capacitat de condicionar l'independentisme i l'Assemblea. Els partits independentistes fent autonomisme fan un ridícul espantós. Les preses de pèl que tant Junts com ERC i fins i tot la CUP han rebut aquest any és una cosa... a veure quin dia els farà vergonya sortir al carrer fent això. Els partits independentistes fent autonomisme és d'una incapacitat absoluta per connectar amb el que ha de ser la seva supervivència electoral, jo no ho entenc.

Com valora la reunió entre Salvador Illa i Carles Puigdemont d'aquesta setmana?
El president Illa no ha anat a veure el president de la Generalitat a l'exili, ha anat a veure el president de Junts. I no només pel simbolisme en què ha rodejat vergonyosament la reunió, que em sembla inacceptable, sinó perquè ha anat, després d'anar a Lanzarote, a pidolar els vots de Junts per al Congrés i segurament també per al seu pressupost. No vaig reconèixer ni l'espai ni la casa de la Generalitat de Brussel·les simbòlicament.

Es refereix a la manca de la senyera.
És típic d'Illa, i que el president Puigdemont hagi acceptat és el senyal que no ha anat a veure el president a l'exili, ha anat a veure el president de Junts. I tot plegat és molt difícil de pair. Electoralment després que ningú se sorprengui de res.

"En aquests moments és l'ANC que jo somiava, on els problemes es debaten, es parlen i es discuteixen"

L'Assemblea també està passant per un moment convuls internament, després que una vintena de secretaris hagin dimitit dient que l'entitat ja no era útil. Ho és? I què farà per revertir aquesta crisi?
Aquest mandat es va conformar per una colla de secretaris nacionals políticament escandalitzats per la determinació de les últimes directives de convertir l'ANC en una plataforma electoral. Els socis van dir que no, nosaltres vam guanyar les eleccions i vam dir que continuaríem considerant l'ANC l'eina més útil i transversal per reunir la societat. Nosaltres sabíem que hi havia la voluntat de continuar condicionant perquè l'Assemblea fos plataforma electoral i ens hi hem oposat. Hem fet el que vam dir que faríem. Aquesta gent, alguns molt treballadors, altres molt oportunistes, han sortit i han fet el que volien. Els felicito si fan un partit i tenen èxit, això vol dir que uns quants votants que ara no tenen sortida en tindran. En aquests moments és l'ANC que jo somiava, on els problemes es debaten, es parlen i es discuteixen.

És optimista?
Jo sí. Perquè un país com el nostre, que ha aguantat fins avui i malgrat tots els malgrats encara un 40 i escaig per cent de la gent diu que és independentista. Què hem de fer? Deixar de fuetejar-nos, de criticar-nos, buscar estratègies comunes per la llengua, deixar de dir-nos traïdors, botiflers, puristes, radicals... Fer de la diversitat una mena de força comuna que sigui capaç d'avançar com va avançar Junts pel Sí. Potser la fórmula ha de ser diferent, això no ho sé, però això només passarà quan el carrer prengui consciència que el protagonisme no serà de la classe política sinó del carrer.